Brussel·les diu que el 'pla Marshall' que demana Espanya serà el pressupost de la UE

La Comissió Europea considera que el ‘pla Marshall’ que tant reclama el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per accelerar la recuperació després de la crisi del coronavirus ha de ser el marc pressupostari plurianual de la UE per al període 2021-2027. «Molts estan fent crides sobre una cosa que anomenen ‘pla Marshall’. ‘l pressupost europeu hauria de ser aquest pla que establim junts per als ciutadans europeus», ha respost la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

L’alemanya conclou així el debat sobre l’emissió de deute conjunt per mitjà d’eurobons o coronabons, un instrument que han reclamat nou països de la UE, inclosa Espanya, per compartir els costos de la crisi i limitar els danys sobre les economies més febles i al qual s’oposen amb fermesa Holanda i Àustria, entre d’altres. «Tots sabem que necessitem respostes ràpides a la crisi. No podem senzillament dedicar 2 o 3 anys a inventar noves eines», ha justificat. I ha insistit que el pressupost europeu és l’eina «més forta» que té la UE. 

«És una eina poderosa, acceptada per tots els estats membres. El que volem fer és donar-li forma perquè es converteixi en una part crucial del nostre pla de recuperació», ha explicat sense esmentar que a finals de febrer els líders europeus van fracassar en acordar el pressupost precisament per la divisió entre els països del nord i el sud. L’anomenat ‘club dels frugals’, amb Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca al capdavant, van reclamar un pressupost limitat a l’1% del PIB europeu, lluny de l’1,14% proposat inicialment per la Comissió i de l’1,3% reclamat pel Parlament Europeu. Von der Leyen no ha donat ni terminis ni xifres, però sí que ha indicat que la Comissió Europea treballa fent ajustaments i convertint el nou pressupost «en un senyal d’inversió molt fort». 

100.000 milions per als ertos

De moment, el senyal que arriba, tal com va anunciar aquest dimecres la seva presidenta, és la creació d’un nou fons denominat SURE (Segur) per finançar els ertos i evitar l’acomiadament de treballadors a tot Europa, particularment als països més colpejats per la pandèmia com Espanya i Itàlia. Aquest instrument d’«emergència» intentarà mobilitzar 100.000 milions d’euros a partir de 25.000 milions en garanties que posaran de forma voluntària els estats i membres i que Brussel·les utilitzarà per captar finançament als mercats financers amb els quals després fer préstecs als països que necessitin ajuda, que es beneficiaran d’aquesta forma de costos de finançament més barats. 

Segons Von der Leyen, els líders de la UE s’han mostrat «oberts» i «disposats», per la qual cosa confia que governs i Parlament Europeu recolzin al més aviat possible la iniciativa que busca protegir l’ocupació i els treballadors per compte aliena i pròpia contra el risc d’acomiadament i la pèrdua d’ingressos. La primera ocasió de discutir-la serà el pròxim 7 d’abril durant la reunió de l’Eurogrup. «Creiem que aquest instrument pot marcar la diferència i fer que més gent preservi la seva ocupació», ha indicat, per la seva banda, Maarten Verwey, director general d’Economia i Finances de la Comissió. Verwey ha insistit que aquesta és una resposta d’emergència i que quan la crisi quedi enrere continuaran treballant en els seus plans inicials de crear un sistema de reassegurança d’ocupació.

Actualment, segons ha explicat el director general d’ocupació, Joost Korte, hi ha 18 estats membres que compten amb algun sistema similar al dels ertos, tot i que la major part de governs han introduït algun tipus de sistemes de treball a temps parcial en resposta al coronavirus. El nou fons permetrà a tots els països del club comunitari recórrer a aquest instrument, tot i que segons Verwey l’instrument podria ser interessant per a una quinzena de països, cosa que no significa que «tots sol·licitaran l’ajuda». 

Sense condicions ni quantitats preassignades

No hi haurà ni quantitats preassignades per país ni condicionalitat, més enllà que la despesa haurà d’estar lligada únicament a l’atur parcial dels treballadors assalariats i autònoms. Per exemple, les empreses podran reduir temporalment l’horari dels empleats o suspendre’l totalment i l’Estat facilitarà una ajuda a la renda que cobrirà les hores no treballades.

Notícies relacionades

La UE es juga el futur

¿Solidaritat europea? No és Brussel·les, és Frankfurt

Per la seva banda, els treballadors per compte propi rebran uns ingressos de substitució durant la situació d’emergència. Una vegada cursada una sol·licitud, Brussel·les serà l’encarregada de verificar l’augment de la despesa pública vinculada directament a l’erto o els ajuts als autònoms. Després d’aquest procés de consulta, establiran les condicions del préstec en termes de volum, durada màxima, tipus d’interès a aplicar i modalitats tècniques d’aplicació.

El segon gran paquet de mesures presentat per Brussel·les des de l’inici de la crisi del coronavirus també inclou la flexibilització del fons d’ajuda per a les persones més desfavorides, el fons per a la pesca i l’aqüicultura, així com els ajuts als agricultors i l’ús dels fons estructurals i de cohesió. L’objectiu és que tots els diners que no hagin sigut gastats fins ara puguin ser utilitzats, sense requisits de cofinançament addicionals, per fer front als efectes de la crisi del coronavirus. Brussel·les també proposa gastar els diners pendents de l’instrument d’ajuda d’emergència en despesa relacionada amb la pandèmia.