L'àrida tornada a la normalitat a la Xina

Li va oferir el front al termòmetre, va donar el número de telèfon per facilitar la seva localització en cas de contagi d’un altre client i va pujar a la terrassa del bar al barri vell de Pequín. La visió de gairebé totes les taules ocupades la va alegrar primer i inquietar després. Va esgotar el cafè en quatre xarrups mentre admirava la Torre del tambor i va tornar a casa amb bicicleta. «L’endemà vaig estar tossint i em vaig morir de por», diu Wang Li, oficinista d’uns trenta anys.

Costa pair les multituds després de dos mesos de tancada estricta i unes quantes setmanes d’escrupolós respecte dels dos metres de distància. En aquest episodi de diumenge es resumeixen les tensions entre la recuperació del pols social i econòmic, la por i les mesures de prevenció i seguiment que esperen als països després de superar l’epidèmia.

No es registren contagis domèstics a la Xina i la setmana passada va ser aixecada la quarantena a Hubei, epicentre de la pandèmia. «Fugong fuchan», reprenguem la producció, és el lema oficial. Pel camí han quedat 429.000 empreses, es tem una caiguda econòmica històrica del 10% en el primer trimestre i el turisme i el lleure han quedat devastats. Però l’elefant es desemmandreix amb agilitat. El 77% de les petites i mitjanes empreses i el 98% de les grans operaven amb normalitat la setmana passada.

Torna la contaminació

Els carrers pequinesos s’acosten a l’embús, els parcs i els centres comercials han recuperat la vida, el metro i l’autobús ja no s’eviten com si fossin trampes mortals i fins i tot ha tornat la contaminació. Només les ubiqües mascaretes i prendre la temperatura parlen de la pandèmia.

La llarga tancada n’empeny alguns al carrer mentre ha generat inèrcies en d’altres. «Disfruto a casa després d’anys treballant fora», revela Liu. En la seva vida prèvia al coronavirus era representant de joieria de luxe i aquests dies posa en contacte fabricants locals de respiradors amb governs. Acaba de tancar un enviament a Malàisia, concreta. «També em quedo a casa perquè tinc tones de feina que no havia fet en anys. Rentar, planxar, cuinar...», diu. Liu ha renunciat aquests mesos a la seva ‘ayi’ o noia domèstica, una institució social a la Xina, per por del contagi.

Perill silenciós

El camí de la normalitat no és rectilini. La Xina ha reculat en mesures que després va jutjar precipitades. Les instal·lacions turístiques cobertes van obrir i van tancar en tot just uns dies. Els cines van ser una alegria efímera. La recaptació nacional el primer dia no va superar els 2.500 euros, amb una mitjana de dos espectadors per sala, i el Govern els va tornar a clausurar. I des de Henan, una província veïna de Hubei, arribava questa setmana el recordatori que el coronavirus aprofita qualsevol distracció. Un doctor arribat de la zona zero va encomanar dos col·legues després d’haver donat negatiu en les anàlisis i els 600.000 habitants del comtat van ser sotmesos a quarantena.

Notícies relacionades

La Xina comença a comptabilitzar els casos asimptomàtics de coronavirus

La intel·ligència dels EUA creu que la Xina falseja a la baixa les seves dades de coronavirus

El risc resideix en aquests contagiats silenciosos. Els asimptomàtics són capaços d’encomanar el virus i alguns estudis els xifren en una tercera part del total. «No saps qui ho pot ser. També ho podria ser jo», diu Chen. «Fa un mes només es parlava del coronavirus a Weibo [el Twitter xinès]. Hi havia una ansietat generalitzada i això va ajudar que la gent es quedés a casa. Ara ja es parla de tot, molts surten a treballar, a comprar o a sopar», assenyala.

S’atreveix amb l’autobús perquè la gent porta mascareta, però defuig els restaurants perquè menjar exigeix treure-se-la. Limita les sortides també per reduir les despeses. La seva agència de representació de músics va morir amb el coronavirus i no espera que ressusciti fins a l’estiu. «És igual que la llei permeti els concerts, la gent tardarà a amuntegar-se una altra vegada en espais tancats», opina.