Wisconsin desafia la pandèmia i fa cua per votar en les primàries demòcrates

A l’almanac nord-americà de la pandèmia, dimarts va ser un altre dia fúnebre. El cúmul de morts a Nova York va superar el dels atemptats terroristes de l’11-S, mentre el país registrava un nou rècord de morts en una sola jornada, més de 1.800. S’acosta el «moment Pearl Harbor» invocat per les autoritats sanitàries, però alguns dirigents del país segueixen sense estar a l’altura del desafiament. I és que mentre legions de famílies vetllaven els seus en la distància, desenes de milers de persones es veien obligats a fer cua davant els col·legis electorals de Wisconsin per no perdre el seu dret al vot en les premiessis demòcrates i altres eleccions locals. Tot un gest d’heroisme democràtic provocat per la insensata temeritat dels seus dirigents. La pancarta d’una votant ho resumia tot: «Això és ridícul».

Les primàries de Wisconsin són les primeres que se celebren des del 17 de març, quan el duel per la nominació demòcrata entre Joe Biden i Bernie Sanders va quedar virtualment congelat per la irrupció del nou coronavirus. Fins a 15 estats han optat per posposar els seus comicis fins als mesos de maig o juny o els han reconvertit perquè es voti exclusivament per correu. Això mateix va voler fer el governador demòcrata de Wisconsin, però es va trobar amb l’oposició de la majoria republicana al Parlament regional i, més tard, de la principal instància judicial de l’Estat. «Quan es llevin, milers de ciutadans hauran d’escollir entre exercir el seu dret al vot o preservar la salut», va dir el governador Tony Evers dilluns, després que el Tribunal Suprem de l’Estat fallés en contra seu. 

L’obstinació dels conservadors, que també tenen majoria al Suprem, va obligar a celebrar les primàries en unes condicions com a mínim insòlites. També respecte al recompte, que no es coneixerà fins al 13 d’abril. Sense ser un dels epicentres de l’epidèmia als Estats Units, Wisconsin supera els 2.500 contagis i s’acosta al centenar de morts, amb una població pròxima als sis milions de persones. Fa dues setmanes el seu governador va tancar tots els negocis no essencials de l’Estat i va ordenar a la població que evités les reunions de més de deu persones. Just el contrari del que es va viure aquest dimarts, marcat per les llarguíssimes cues davant molts col·legis electorals. 

De les 185 escoles amb les quals es comptava inicialment a Milwaukee, només en van obrir cinc. En part per la desbandada dels interventors, un sector majoritàriament format per pensionistes, que van preferir no jugar-se la salut. L’Estat va haver de recórrer a 2.500 reservistes de la Guàrdia Nacional per poder obrir les escoles, però van funcionar tan pocs que els votants van haver d’esperar fins a dues o tres hores per votar a les principals capitals. D’acord amb les cròniques locals, a les cues es va respectar la distància de seguretat, però no tots els votants portaven mascareta o guants. Això sí, se’ls va demanar que portessin els bolígrafs de casa. 

La gran pregunta és per què els republicans es van negar a ajornar les eleccions fins al mes de juny com volia el governador. O per què es van oposar que tot l’electorat pogués votar per correu. La resposta té menys a veure amb les primàries demòcrates que amb la política interna de l’Estat. I és que aquest dimarts estava també en joc un dels seients del Tribunal Suprem estatal, que té una mínima majoria de jutges conservadors. Els republicans han donat a entendre aquests dies que com menys gent votés més opcions tindrien de conservar-la, per això van renegar també del vot massiu per correu. Una posició recolzada pel president Donald Trump, que va arribar a dir que hagués sigut un estratagema «corrupte».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

D’aquestes eleccions al Suprem en depenen els plans republicans per deixar sense dret a vot al novembre més de 200.000 ciutadans en un estat que Trump va guanyar per menys de 23.000 vots el 2016. Per aconseguir-ho, van aprovar al parlament una llei que obliga a presentar un carnet on consti la direcció del votant a l’hora de votar. No és un requisit fàcil de complir en un país sense DNI, particularment per als negres dels barris pobres de Milwaukee, amb unes altíssimes taxes de desnonaments, segons ‘The New York Times’. Aquesta llei va ser impugnada pels demòcrates i està previst que el Suprem decideixi aviat la seva sort. 

En contra de la posició del governador demòcrata de Wisconsin i de les seves pròpies autoritats sanitàries, Trump va demanar a la població que sortís a votar. «Surtin al carrer i votin ja pel jutge Daniel Kelly», va dir al donar el seu recolzament al candidat conservador al Suprem. També Biden va mantenir que el millor era ser procedent amb la votació, un Biden que té la nominació pràcticament feta, però que ha vist com el virus s’entossudeix a ajornar la seva entronització. I és que Sanders es resisteix a abandonar, tot i que una nova derrota sense pal·liatius podria fer que ho reconsiderés.