L'estabilització del coronavirus a Itàlia pateix un lleuger retrocés

L’estabilització de l’epidèmia  del coronavirus a Itàlia ha patit avui un lleuger retrocés. Les últimes dades revelatge per Protecció Civil mostren un increment dels morts i els nous encomanats respecte al dia anterior. En concret, Itàlia suma 610 morts més pel Covid-19, cosa que suposa un increment de 12,5% respecte a l’últim informe (542), i ja suma un total de 18.279 defuncions des de l’inici de l’epidèmia. També els nous encomanats continuen augmentant. A més, avui són 4.204 casos més, cosa que suposa un increment respecte als últims dies: aquest dimecres eren 3.836 i dimarts, 3.599. 

D’altra banda, almenys tres fiscalies italianes estan investigant sobre els centenars d’ancians morts en residències a causa del Covid-19, però mai diagnosticats. La circumstància no figura en els seus expedients clínics i els taüts amb els cossos s’amunteguen a les capelles dels centres, a l’espera de ser traslladats a un cementiri o ser incinerats.

Per la seva part, Protecció Civil, que cada dia facilita les dades nacionals sobre la situació pandèmica, mai ha donat les xifres sobre els ancians morts a les residències on vivien, limitant-se a distingir entre difunts «per» coronavirus i difunts «amb» coronavirus, cosa que no ajuda a entendre quina va ser realment la causa per la qual es van encomanar i després van morir. Les estadístiques il·lustren que la majoria dels difunts ja patien altres patologies, amb les quals convivien, però mai expliquen si el contagi va precipitar la seva mort.

Per raons inexplicables, que seran aclarides per la magistratura, els protocols de seguretat per a malalts i personal sanitari van arribar tard i malament a les residències, fins al punt que, amb l’epidèmia ja declarada, impedien l’entrada als familiars amb mascaretes i guants de protecció. «No cal alarmar-los», «poden provocar terror», argumentaven per ordre de la direcció dels centres.

En la majoria dels expedients dels difunts consta, segons filtren els sanitaris des de l’interior, que van morir «per pneumònia bacteriana» i no viral, com resulta en els nombrosos casos que s’han realitzat anàlisi «post mortem».

«No ens expliquen res i temem no tornar a veure’ls», expliquen els seus familiars, que a Milà han constituït una associació i han presentat diverses denúncies. El mateix han fet altres en diversos centres de la regió de la Llombardia (Milà), la del Lazio (Roma) i d’altres de la península.

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

El 8 de març, dues setmanes després de la declaració oficial de la pandèmia a Itàlia, les autoritats de la Llombardia, desbordades per la quantitat d’encomanats als hospitals i ucis, van aprovar una ordenació perquè els encomanats «sobrants» fossin ingressats a les residències. Allà van ser hospitalitzats però sense separar-los dels residents, als quals van anar encomanant a poc a poc, mentre el personal sanitari, sense protecció, els assistia. «Aquestes residències són una bomba», va titular un diari nacional, tot i que no ha sigut fins un mes més tard que la Llombardia ha decidit nomenar una comissió investigadora per «veure què ha passat». «Estava clar que aquestes residències no estan preparades per allotjar persones positives en coronavirus», explica Roberto Circhia del sindicat CISL, el segon del país.

La situació era tan precària que alguns metges i infermers expliquen ara, sota anonimat, que «dormíem a les residències per por de portar el contagi a casa». «Ha sigut com posar aliments en un turmix i posar-lo en marxa sense tapar», afegeix un metge d’una de les estructures de Milà. De manera que la reconstrucció cronològica de l’expansió de la pandèmia  a Itàlia va començar als hospitals de província de la Llombardia i va prosseguir a les residències d’ancians. «No s’ha realitzat cap anàlisi als ancians de les residències», ha explicat Francesca Floriani, exconsellera d’administració del Pio Albergo Trivulzio de Milà, el geriàtric més gran de la UE.