Notre-Dame, confinada un any després de l'incendi

Fa just un any el món contemplava atònit com Notre-Dame de París era devorada per les flames i la famosa agulla gòtica de Viollet-le-Duc es desplomava al mig d’un diluvi de foc que havia arrasat la coberta de la catedral. Durant 15 hores, un exèrcit de 400 bombers va fer l’impossible per salvar l’estructura. Ho van aconseguir, però els danys van ser enormes.

«Aquesta catedral la reconstruirem. Tots junts. És una part del nostre destí», va dir en la nit del 15 d’abril davant el temple encara fumejant Emmanuel Macron, que es va aventurar a aconseguir aquest objectiu en cinc anys.

Dotze mesos després, el confinament decretat el 16 de març per lluitar contra l’epidèmia de coronavirus ha obligat a interrompre de nou les obres, que ja van patir una aturada l’estiu passat per culpa de les 400 tones de plom que van cobrir de cendra l’edifici. Ben visible a l’illa de la Cité, la grua de 74 metres roman immòbil des d’aleshores.

«És una sort que no hi hagués cap mort durant l’incendi i la nostra prioritat és que no hi hagi víctimes a l’obra. Preferim que caigui un tros de volta que hi hagi un mort per plom o per Covid-19», explica a ‘Le Monde’ Rémi Fromont, arquitecte en cap de Monuments Històrics.

Recuperar el temps perdut

Aquest inesperat revés no arruïna l’optimisme del general Jean Louis Georgelin, president de l’organisme públic encarregat de la conservació i restauració de Notre-Dame, convençut que es podrà recuperar el temps perdut, activar la fase de restauració el 2021 i celebrar el ‘Te Deum’ .

El principal risc continua sent la bastida que es va aixecar per restaurar l’agulla de la catedral abans de l’incendi, un garbuix d’acer que en bona mesura es va fondre amb la calor del foc i que hauria d’haver començat a desmuntar-se el 23 de març.

L’operació durarà diversos mesos i la catedral estarà fora de perill només quan aquesta bastida hagi desaparegut. Després caldrà ocupar-se d’alliberar les voltes dels segles XII i XIII de la runa de fusta carbonitzada, netejar els arcs i retirar la runa que els robots han tret de la nau, protegida de la pluja amb una lona, com el transsepte, el cor i els finestrals.

Debat sobre l’agulla

Les façanes laterals s’han reforçat i els arcbotants envoltat d’abraçadores per garantir l’estabilitat de la catedral, estable dins de la gravetat, i sense símptomes d’haver-se mogut. Mentre dura la pausa obligada pel coronavirus, els arquitectes se centren en els estudis sobre el diagnòstic i la restauració

¿Ha de recrear-se de manera idèntica a la concebuda per Viollet-le-Duc o és millor donar-li un aire contemporani com va suggerir Macron? Ara per ara no hi ha consens. Alguns proposen un agulla en vidre, fer un jardí ecològic a la teulada i fins i tot convertir el sostre en una terrassa panoràmica per als turistes.

L’arquitecte en cap, Philippe Villeneuve, és partidari de mantenir-se fidel a l’estil gòtic, en primer lloc perquè es conserven els plànols de Viollet-le-Duc i seria més fàcil cenyir-se al calendari. «Vull tornar al món Notre-Dame tal com era. És el meu deure», diu en un documental de France 2. Aquesta opció també sembla la favorita d’una majoria de francesos.

Investigació en punt mort

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

L’estructura de la coberta és un altre motiu de discòrdia entre els qui defensen la fusta i els qui prefereixen materials ignífugs com el formigó i l’acer. L’únic segur és que aprofitant les obres es reorganitzarà l’espai de la plaça que acull els 13 milions de turistes que visiten cada any Notre-Dame i que mentre durin els treballs hauran d’acontentar-se a veure-la de lluny.

Pel que fa a la investigació sobre les causes del sinistre, també sembla estar en punt mort. Descartat el mòbil terrorista que va alimentar en el seu dia tota mena de teories conspiradores, la principal pista és una burilla mal apagada que, suposadament, va provocar un curtcircuit. En el punt de mira, les empreses que restauraven l’agulla de la catedral i l’Estat, per una possible negligència.