El ramadà més trist

El poble marroquí es prepara per celebrar un mes sagrat de ramadà confinat, sense pregàries a les mesquites i sense les tradicionals trobades familiars. El segle transcorregut des de 1918 –quan la humanitat es va veure immersa en l’anomenada grip espanyola– no havia viscut una cosa semblant en un país musulmà.

La lluita contra el Covid-19 al Marroc, que ha registrat de moment 3.300 infectats i gairebé 200 morts –el tercer país més afectat de tot el continent africà– ha obligat les autoritats marroquines a recórrer al tancament de les mesquites. Aquesta mesura decretada el 20 de març per evitar contagis es prolongarà fins al 20 de maig, afectant els 30 dies més importants del calendari musulmà.

La imposició d’una frontera entre persones durant la pràctica d’un dels cinc pilars de l’Islam, la principal particularitat del qual és la ruptura del dejuni en família o amb amics, encara no s’assumeix en la ciutadania. «Un drama intern per als fidels», afirma a El Periódico la jove estudiant marroquina Asmae Bassaou. I afegeix: «Crec que el més dur és la impossibilitat de la trobada amb els altres». El mes sagrat del ramadà implica un esforç i una abstinència extraordinàries des de l’alba fins a l’ocàs. El més destacat: no es menja, no es beu i tampoc es mantenen relacions sexuals. 

Escassa compensació

El sacrifici espiritual es compensa amb la convivència i la festivitat del moment. No obstant, aquest any el canvi serà radical. La bullícia natural als mercats tradicionals i medines es diluirà amb les mesures de distanciament social també imposades al Marroc. L’hàbit del passeig i les il·lusionants compres de la típica confiteria marroquina no es produiran i algunes botigues ja adverteixen que «no hi haurà ‘chebakia’ –dolços fets de tires de massa i arrebossats de mel–, ni ‘bridwat’ d’ametlles ni ‘sellou’, també a base d’ametlles, per falta de matèria primera». Insòlit. Un avantatge que al·ludeixen els sociòlegs amb aquest confinament és l’absència de gestos agressius i moments de nerviosisme a pocs minuts del ‘magreb’ (‘ocàs’), l’hora de la ruptura del dejuni, quan es multipliquen les carreres per arribar a casa i els conductors es tornen extremadament temeraris. Això desapareixerà i es reflectirà en el registre d’accidents de trànsit. 

El sentiment de festivitat i comunió es mantindrà en un estricte confinament. Caldrà acomiadar-se dels cafès atapeïts, especialment per homes, fins ben passada la mitja nit i dels tiberis familiars. L’aïllament com a mesura de combat contra l’epidèmia revelarà una cosa essencial: «La pobresa religiosa i cultural», comenta a EL PERIÓDICO el sociòleg Rachid Id Yassine. Com cada any, els musulmans una vegada trencat el dejuni acudeixen en massa a les mesquites per celebrar una de les oracions comunes, coneguda com a ‘tarawih’. El Consell Superior dels Ulemes va recomanar que es restringeixi aquesta pràctica a l’àmbit familiar. «Aquí veurem les dificultats de les persones que no saben recitar l’Alcorà o que no coneixen els passatges per conduir les oracions entre els membres de la família», afegeix Id Yassine. Per això, la solució seran les webs «que estan sent sol·licitades i utilitzades pels imams per acompanyar telemàticament els fidels durant les pregàries», revela el sociòleg. Fins i tot algunes mesquites impartiran les oracions en ‘streamming’ per mostrar als fidels el recolzament a la comunitat. 

Oposició als canvis

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Els sectors més conservadors de la ciutadania s’oposen –tot i que hauran de resignar-se– als canvis en la pràctica religiosa i no senten pudor a manifestar públicament «el pecat massiu» que cometrà el poble marroquí. El rei Mohamed VI, que presideix el Consell d’Ulemes i en la seva qualitat de «comanador dels creients», a través d’un comunicat, va informar que la llei islàmica prioritza la protecció de la vida per sobre de qualsevol altra consideració, incloent-hi les oracions col·lectives obligatòries o voluntàries.

El ramadà, més enllà de la mateixa espiritualitat, és també un mes entregat a la caritat, però els ciutadans temen que es vegi afectada per les mesures de la immobilitat. Les accions de solidaritat d’associacions privades i organitzacions no governamentals es multipliquen a tot el paisatge nacional complint una obligació en l’Islam, el ‘zakat’ (en àrab significa ‘purificació’), i que es tradueix en una donació als musulmans. Sens dubte, el ramadà 2020 quedarà definit com una nova normalitat espiritual. Alguns ho llegeixen com una tornada a l’origen humil i de sincera trobada amb Al·là, que va representar el mes sagrat durant els temps del profeta Mohamed. Qui ho sap.