La pandèmia deixa Itàlia empobrida i amb un deute que pot superar el 150% del PIB

A Itàlia, actualment, sobre una població activa de 23,3 milions de persones, 2,2 milions reben un «xec de solidaritat» (600-800 euros) mentre que els que pateixen algun tipus d’atur, 3,9 milions, cobren un percentatge que varia segons el salari de cada un. D’altra banda, uns 4,4 milions d’autònoms cobren un bo de 600 euros mensuals, de 800 a l’abril i prorrogables, i 480.0000 professionals lliures tenen accés a un «sou» de 480 euros per mes. A fons perdut, és a dir sense que res hagi de ser tornat.

«Mentre la pandèmia s’alenteix, l’economia està per explotar», afirma Nunzia De Capitale, sociòloga de Càritas, reflectint tot el que han dit i repetit economistes i centres d’anàlisi en aquestes setmanes. «Un escenari de postguerra», el defineix Giuseppe De Rita, fundador de Censis, centre que analitza regularment la societat italiana.

Tres dies després del començament de la desescalada, després de gairebé 60 dies de confinament nacional, s’adverteix la magnitud del desastre economicosocial que la pandèmia està deixant. I el pitjor podria estar encara per arribar, segons indiquen amb pessimisme viròlegs, economistes i sociòlegs, amb referència al «xoc» d’un rebrot del virus previst a la tardor, un cop sobre una economia ja debilitada. Una premissa que segons els historiadors ha portat sempre a la rebel·lió.

Ingressos familiars

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (Istat), l’Associació Nacional de Productors agrícoles (Coldiretti) i Càritas, des del 21 de febrer, quan es va oficialitzar l’arribada del coronavirus a Itàlia, un milió de persones han passat a ser «nous pobres». S’afegeixen als gairebé dos milions (1,8) de «pobres absoluts» que ja assenyalava l’Istat el 2019.

Es considera pobre absolut» una família de dues persones amb uns ingressos totals al mes de 700 euros. El «llindar de la pobresa» o «pobre relatiu» es refereix al mateix model, però amb un ingrés mensual 990 euros.

Segons el centre d’anàlisi del Sud (Svimez), 1,4 milions de ciutadans han descendit al «llindar de la pobresa» i 200.000 més es troben entre els «absoluts». En l’àmbit nacional, 10 milions de persones es troben a la frontera amb la «pobresa absoluta», és a dir gairebé una sisena part de la població.

Els ajuts que reben serveixen només per pal·liar en la mesura possible la situació. En tot cas, de moment són pocs els que han aconseguit cobrar l’aportació estatal. Per simplificar l’ajuda, el Govern va decidir ingressar l’import directament en el compte de l’interessat, sobre la base de només omplir un imprès que n’autocertifiqui la situació.

Estalvis privats

Al principi, alguns bancs es van quedar l’import, adduint que l’interessat tenia crèdits en curs, despropòsit que l’Associació Bancària Nacional (ABI) va haver d’arreglar. Mentrestant, els estalvis privats, que eren els més alts de la UE i que permetien a Itàlia seguir endavant, han baixat del 8% al 2,5% des de l’anterior crisi financera del 2008. 

Uns 162.000 crèdits, sobre un total de 600.000 sol·licituds, ja han sigut suspesos el març i l’abril, segons ABI, però algun dia hauran de ser pagats. Si el virus rebrota i no s’aconsegueix redreçar l’economia, serà difícil tornar al passat.

L’Estat paga aquests ajuts amb diners recaptats d’impostos, tot i que el pagament d’alguns ha sigut retardat o temporalment suprimit, cosa que suposa per a Hisenda deixar de percebre uns 26.000 milions d’euros, que equival al 5,5% del total dels ingressos fiscals. La resta d’ajuts, principalment a pimes i altres empreses, ha arribat i arribarà de la Unió Europea.

El resultat previst per a final d’any és que el deute pugi a entre un 155%-160% del PIB, inassumible malgrat que més del 60% de la mateixa està en mans italianes. Tot i així, S&P acaba de rebaixar el «producte Itàlia» al BBB amb ‘outlook’ negatiu, i Moody’s, una cosa semblant. És a dir, respectivament dos esglaons i un abans que el deute italià sigui considerat com a «escombraria». S&P preveu un PIB per a final d’any de -9,9%, l’FMI un -9,1%, la UE un -7% i el Govern un -8%.

Escola a distància

Per aquesta raó, Alemanya i França estan buscant la manera d’impedir una fallida del país, a través dels ajuts que ofereix el Mecanisme Europea d’Estabilitat (MEDE), que oficialment, com va acordar Brussel·les, serà sense condicions (el cas Grècia ha ensenyat alguna cosa), i que hauria d’empènyer d’alguna manera la tercera economia de la UE.

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

Mentrestant, els nens de Barra, un barri de Nàpols, amb el 40% de les persones a l’atur i 800 mil adolescents sense escoles superiors, fan torns amb els mòbils dels seus pares per seguir l’escola a distància i descarregar els deures. Com el 30% dels seus coetanis de la península, que no disposa d’un ordinador o una tauleta a casa.

No sorprèn, doncs, que a la resta d’Itàlia, un país amb gran capacitat solidària, el 24% dels ciutadans s’hagi adherit a «la compra en suspens»: bosses de menjar ja pagat, deixades al súper per a qui la necessiti. En un país de cafeters es fa el mateix amb l’‘espresso’ del bar.