El virus accentua la pobresa a l'Amèrica Llatina

«Quedi’s a casa», han demanat al llarg del subcontinent les autoritats sanitàries. La consigna ha tingut un compliment difícil si es té en compte que uns 55 milions de les famílies llatinoamericanes pateixen precarietat habitacional. La quarantena ha accentuat les situacions d’aglomeració que, alhora, propicien la violència masclista.

 «Rentar-se les mans amb freqüència», van sol·licitar els estrategs de la lluita contra la pandèmia. L’imperatiu també ha trobat un límit de vegades intransitable i és el que exposa els sectors socials més postergats a amenaces addicionals: al voltant de 34 milions de persones, habitants d’una de les regions amb més recursos hídrics del planeta, no tenen accés a l’aigua a casa seva. Veneçuela enfronta la crisi de subministrament més greu en els últims 50 anys.

Negres auguris

«Prefereixo que les fàbriques estiguin buides per la quarantena que perquè els seus empleats estiguin morts», va dir el president argentí, Alberto Fernández. Els que han privilegiat l’economia per sobre de la salut han sigut els més exposats a la Covid-19. El Brasil és el sisè país al món amb més quantitat de defuncions (prop d’11.000) i el novè en les xifres de casos positius (gairebé 140.000). Els especialistes asseguren que el pitjor encara ha de venir. La velocitat amb la qual s’ha propagat el virus ha estat associada a la manera en què el president brasiler Jair Bolsonaro va banalitzar-ne el perill, al punt de qualificar-lo de «gripeta».

L’Equador apareix com el segon país llatinoamericà més colpejat i el 16è en el món, amb més de 1.700 morts. El Perú s’ubica en el 18è lloc, amb 1.714 casos fatals. Quant a Mèxic, el nombre de morts (3.160) l’ubica entre els 14 països del planeta més exposats.

Els efectes de la pandèmia han sigut controlats aviat a l’Argentina, on han mort unes 300 persones i s’han contagiat unes 5.600. El que l’Argentina comparteix amb els seus veïns regionals és el desafiament de no abaixar els braços en la contenció de la Covid-19 i, alhora, preparar el lent i incert camí cap a la «normalitat». Alguns països pensen a reactivar sectors econòmics estratègics. D’altres, a afavorir la mobilitat de municipis en els quals no s’han registrat casos. De moment, cap Govern contempla la tornada a les escoles i universitats.

A la directora de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), Carissa Etienne, li ha cridat l’atenció certa pressa. Etienne ha demanat identificar primer les tendències específiques de la pandèmia en cada context però, alhora, ha advertit que reduir les mesures de distanciament «massa aviat» podria «obrir la porta a un augment dramàtic» dels contagis.

Sector públic

Per a la dirigent de l’OPS, «no totes les comunitats es veuen afectades de la mateixa manera». No obstant, ha subratllat: «La pressió social i econòmica que estem veient ara serà encara més gran si no contenim el virus, si eliminem les mesures de control i saturem la capacitat dels nostres sistemes de salut».

El sector públic gasta de mitjana el 3,7% del PIB en salut a l’Amèrica Llatina, contra el 6,6% de mitjana dels membres de l’OCDE. El Banc Mundial consigna que només Cuba (5,2%), l’Argentina (5%) i l’Uruguai (2,8%) superen la mitjana mundial de llits hospitalaris, de 2,7 cada 1.000 habitants. El dèficit a Veneçuela arriba a 0,8/1000.

Grans diferències

Notícies relacionades

Presons de Sud-amèrica, a punt del col·lapse per la pandèmia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A la vila 31 de la ciutat de Buenos Aires viuen unes 40.000 persones. Aquest mar de barraques està separat d’un dels barris més pròspers de la capital argentina per pocs carrers. Una de les grans diferències entre un i un altre costat de l’avinguda Libertador és l’accés al servei essencial. La vila 31 s’ha convertit en un dels focus de contagi del virus en les últimes setmanes.

La quarantena ha obligat a desplaçar part del món laboral a les cases. «Teletreball» ha sigut des d’aleshores una paraula incorporada al llenguatge quotidià. Una altra vegada la realitat regional exhibeix les seves anomalies. Una recent enquesta ha detectat que només el 24% de les companyies utilitza el teletreball de manera regular. Un 33% esperava que aquesta modalitat augmentés. La digitalització de les llars és del 78,78% a l’Amèrica Llatina, tot i que en alguns països cau al 58,34%, com Bolívia, i 39,33% a Hondures.