Berlín, el confinament que mai va ser

I, no obstant, la fisonomia de la capital alemanya sí que ha canviat amb la crisi sanitària. En primer lloc, els seus habitants han après a viure amb les cues. El que abans era considerat un tràmit sense complicació, ara requereix més temps i paciència. Els berlinesos sovint han de formar files en ple carrer per comprar al supermercat, retirar diners del banc o comprar una cervesa als populars Spätis –botigues obertes gairebé a tota hora que venen alcohol, tabac, paper de cargolar i premsa, el fonamental per passar una bona tarda. 

És la conseqüència que els comerços compleixin les condicions per obrir: limitar l’aforament és la manera de garantir la distància de seguretat de metre i mig exigida per les autoritats. S’hi ha de sumar l’ús de mascaretes i de líquid desinfectant a les entrades de comerços i edificis públics. La prevenció higiènica ha passat a formar part de la quotidianitat berlinesa amb una naturalitat sorprenent.

Pol·lució estable

Una ullada a l’evolució de la qualitat de l’aire al centre de Berlín mostra que la vida ha continuat als carrers: segons l’Oficina Federal de Medi Ambient, des de mitjans de març passat els nivells de contaminació a la capital alemanya s’han mantingut estables, fins i tot amb un repunt de «partícules de suspensió» generades per l’activitat humana a finals de març. Un ús més gran del cotxe en lloc del transport públic en la fase de més incertesa sembla la causa.

Si els berlinesos no han deixat de sortir és perquè no ha estat prohibit: el Govern mai va aplicar un confinament generalitzat a tota la població. Merkel s’hi va oposar al·legant la necessitat de ciutadans i famílies de sortir a passejar i prendre aire fresc. Un confinament després del llarg i fosc hivern berlinès hauria suposat una factura social difícil de defensar políticament. 

En aquesta decisió també ha sigut clau la mortalitat oficial del virus a Alemanya: malgrat ser un dels països del món amb un major nombre d’infectats (més de 171.000), la taxa de mortalitat és molt més baixa que a Itàlia o Espanya. Amb una mica més de 6.200 casos i 165 morts confirmats, Berlín no és l’excepció.

I malgrat haver patit menys que altres capitals, un sector clau per a l’economia berlinesa en surt molt malparat: la patacada per al turisme és visible als llocs d’atracció; llocs emblemàtics com la Porta de Brandenburg o la Columna de la Victòria, en general negats de turisme –especialment amb l’arribada de la primavera–, estan avui semibuits.

Sense turistes

«La meva facturació ha baixat un 80%», diu amb estoïcisme i sense aparent preocupació Georg, un dels conductors de bicitaxis que esperen clients al centre històric. «Soc optimista perquè no tinc grans pretensions», diu. Està convençut, no obstant, que hi haurà una onada de tancaments d’empreses dependents del turisme i l’hostaleria. No serà el seu cas perquè que no té grans despeses i pot aguantar amb pocs ingressos, assegura.

«Jo he perdut el 75% dels meus clients», respon Alí, un taxista d’origen pakistanès i accent berlinès. Mai havia viscut una cosa així en les tres dècades que porta aquí. És un dels milers de petits empresaris que va demanar l’ajuda pública d’emergència de 5.000 euros per poder continuar funcionant. «Malgrat la caiguda de passatgers, surto gairebé diàriament. És millor que quedar-se a casa davant la tele».

Notícies relacionades

Roma en el seu nou renaixement

Un Londres irreconeixible pot haver canviat per sempre

A pocs metres del taxi, on fa mesos mesos es formaven cues de turistes per pujar a la cúpula del cristall de Bundestag, avui es reuneixen diversos centenars de persones que neguen la pandèmia. Formen part del nou paisatge urbà de Berlín. Des de fa setmanes, una variada barreja d’ultradretans, militants de les més diverses teories de la conspiració i ciutadans descontents protesten contra la limitació de drets fonamentals. 

Controlats per policies, que adverteixen amb la mirada als concentrats que han de mantenir la distància de seguretat, els negacionistes es reuneixen amb metres a la mà per fer efectiu el metre i mig exigit. Mentrestant, un xarlatà crida als quatre vents el seu missatge a través d’un micròfon: «La República Federal mai va ser alliberada del nacionalsocialisme. L’imperi alemany mai va deixar d’existir. Continuem sent un país ocupat».