El model suec contra la Covid-19, ¿èxit o fracàs?

L’objectiu era reduir l’impacte econòmic del tancament. I amb dades a la mà, es pot afirmar que l’experiment ha parat el primer cop a l’economia: les últimes dades assenyalen una contracció amb prou feines del 0,3% per a Suècia en el primer trimestre del 2020, molt per sota de la mitjana de l’eurozona (3,8%). No obstant, el mateix Banc Central suec estima una contracció de l’economia del país d’entre  7 i 10 punts percentuals per al 2020,  a causa de la caiguda de la gran producció.

«Una marató»

I ara, quan a ritmes diferents, els diferents països europeus inicien la desescalada, les autoritats sueques preveuen mantenir les mesures dictades –recomanació de teletreball i prohibició de visitar les residències de gent gran  i de les reunions de més de 50 persones durant un llarg temps. «Aquesta lluita és una marató», va afirmar la setmana passada el primer ministre suec, Stefan Löfven, defensant una estratègia pensada per a llarg termini, el que tardi a trobar-se un medicament eficaç contra la malaltia o l’esperada vacuna.

En relació amb els seus tres veïns nòrdics, Suècia perd de moment en aquesta cursa de fons, tant en casos detectats de la malaltia com en índex de mortalitat. El país, de 10 milions d’habitants, acumula més de 31.500 casos de coronavirus i més de 3.800 morts, molt per sobre de Dinamarca (11.100 casos i 554 morts), Finlàndia (6.400 casos i 301 morts) i Noruega (8.260 casos i 234 morts), segons les dades estadístiques de Worldometers.

Fracàs o èxit

A més, durant l’última setmana, Suècia ha liderat el nombre de morts amb coronavirus a Europa: 380 per milió d’habitants, i supera Espanya, . Unes xifres que són tres vegades més que Dinamarca, set més que Finlàndia i vuit més que Noruega.  Però diversos experts adverteixen que el que pugui semblar un fracàs podria ser un èxit si les xifres de contagis i mortalitat augmenten en altres països quan s’aixequin els confinaments. 

No obstant, les autoritats defensen la seva estratègia com la més adequada contra un virus que no va desaparèixer ràpidament, sinó que continua circulant entre la societat.  L’epidemiòleg Anders Tegnell, de l’Agència de Salut Pública sueca, considera que no es pot valorar encara si un confinament hauria pogut reduir la taxa de mortalitat, però sí que creu que una segona onada pot ser menys agressiva a Suècia que en altres països  les poblacions dels quals han estat menys exposades al virus. Una opinió que comparteix Johan Giesecke, exepidemiòleg en cap de Suècia i actual assessor de salut de l’OMS, per a qui les mesures de confinament només retarden l’aparició de casos i morts per coronavirus.

Adopció voluntària

A falta de moltes prohibicions, la vasta majoria de la població sueca ha adoptat, de manera voluntària, un autodistanciament social. Els sondejos mostren un recolzament majoritari dels suecs a l’estratègia governamental. «Tenim dades que demostren que la gent cada vegada segueix més els nostres consells» (que no obligacions), manifesta Tegnell.

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Coronavirus avui 27 de setembre: així està la situació

També l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pensa que hi ha lliçons que es poden extreure de l’experiència sueca. Ho ha dit Mark Ryan, director executiu del programa d’emergències de salut de l’organització.  «El que Suècia ha fet diferent és que ha confiat molt en la relació amb els seus ciutadans per implementar l’autodistanciament i autoregulació», ha destacat. Una confiança que al país nòrdic és recíproca: la del ciutadà en les seves institucions.