El coronavirus envia a l'uci les universitats australianes

Les universitats d’Austràlia  estudien com reprendre les classes presencials durant la pandèmia de Covid-19, mentre augmenta la pressió sobre els estudiants internacionals que encara es troben fora del país pel tancament de fronteres.

El cost econòmic de la crisi per a les universitats del país, fortament dependents dels estudiants internacionals, podria ascendir fins als 4.600 milions d’AUD (3.012 milions d’USD o 2.762 milions d’EUR) durant els pròxims sis mesos com a conseqüència del bloqueig de les fronteres. 

«Partint d’això estimem que uns 21.290 empleats a temps complet perdran els seus llocs de treball durant aquest període», va assenyalar aquest dimarts Catriona Jackson, directora executiva de Universities Australia (UA), organització que representa les 39 universitats del país, entre les quals, cinc ubicades al rànquing global de les 50 millors. 

La quarta exportació més gran

Els estudiants internacionals, inclosos els universitaris, van aportar a l’economia australiana el curs 2018-19 uns 37.600 milions d’AUD (24.616 milions d’USD o 22.588 milions d’EUR), cosa que converteix l’educació en la quarta exportació més gran d’aquest país, després del carbó, el ferro i el gas natural. 

No obstant, la pandèmia ha obligat els estudiants internacionals, que arriben a pagar fins a uns 33.000 AUD (21.659 USD o 19.846 €) pels seus estudis, a cancel·lar els seus plans d’estudis o a retornar als seus països d’origen per la falta d’ocupació i subsidis a Austràlia, que preveu reprendre les seves activitats econòmiques el juliol pròxim després de controlar el coronavirus. 

De moment, es calcula que un 10% d'aquests estudiants encara no poden entrar a Austràlia però, per a Jackson, això no significa que hagin canviat Austràlia per altres opcions. 

«No hi ha proves que suggereixin que els estudiants internacionals triïn estudiar en un altre lloc a causa de la Covid-19. Austràlia és vist com un destí segur, acollidor i que ha respost efectivament a la pandèmia», va recalcar en un correu electrònic. 

Peticions de les universitats

Moltes universitats australianes han demanat al Govern que permeti l’entrada al país als estudiants internacionals, que representen un terç de la seva població estudiantil d’1,5 milions. 

Mentrestant, de cara al pròxim curs acadèmic, «les universitats estan treballant amb el govern i les autoritats sanitàries en com implementar acuradament el retorn a les classes presencials», va indicar Jackson. 

Així mateix, les universitats australianes estan intentant atreure els ciutadans del país, que financen els seus estudis amb préstecs governamentals que es dedueixen a través d’impostos. 

L’economista especialitzada en Educació i Capital Humà de la Universitat de Sydney, l’espanyola Marian Vidal-Fernández, va explicar que la pandèmia «és una oportunitat per replantejar-se la dependència tan alta que es té dels estudiants estrangers i la necessitat de tenir tantes universitats que van creixent tant». 

Covid-19 colpeja investigacions i dones

La pandèmia també ha assestat un dur cop a moltes de les investigacions universitàries, que representen el 90% de la investigació a Austràlia i el 43% de l’aplicada, ja que se n’ha cancel·lat una gran part o s’han destinat fons a altres de centrades en el nou coronavirus. 

La retallada de llocs de treball a les universitats afectarà unes 7.000 persones vinculades a investigacions acadèmiques i 9.000 estudiants internacionals que interrompran les seves investigacions aquest any, segons un recent estudi coordinat pel cap científic del govern, Alan Finkel. 

A més, «moltes publicacions presentades per homes s’han disparat no només a Austràlia sinó a escala mundial perquè les dones són a casa cuidant els fills», segons va comentar Vidal-Fernández. 

Model empresarial

Les universitats australianes operen segons un model empresarial i majoritàriament no poden accedir als subsidis JobKeeper que ofereix el govern a les empreses perquè continuïn pagant els sous durant el període d’alentiment econòmic provocat per la pandèmia. 

L’economista de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, Tim Harcourt va assenyalar que «el govern podria estendre’ls el JobKeeper, mentre que les cambres de comerç locals com la Peruana-Australiana podrien donar recolzament financer i passanties als estudiants internacionals». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Mentrestant, el primer ministre australià, Scott Morrison, ha anunciat avui a Canberra que la formació professional per a treballadors especialitzats serà la prioritat del seu govern amb l’objectiu que els joves estiguin «més ben capacitats per a les feines que els negocis estan buscant crear». 

«És una decisió molt estratègica...és una manera relativament ràpida i fàcil d’omplir un buit en determinats oficis. No necessàriament hi estic en contra. La universitat és molt cara i no és per a tothom, però hi ha d’haver un equilibri», va precisar Vidal-Fernández.