El debat sobre la llei de l'himne deixa 300 detinguts a Hong Kong

Les protestes contra una llei que blindarà l’himne nacional dels rutinaris escarnis han deixat 300 detinguts i menys soroll de l’anunciat. La jornada integrava el febril calendari de mobilitzacions davant l’activitat parlamentària a Hong Kong i Pequín que segons el bàndol antigovernamental pretén llimar l’autonomia de l’excolònia. És previsible que les concentracions continuïn aquest dijous contra la llei de seguretat nacional que preveu aprovar l’Assemblea Nacional Popular a Pequín.

Els joves s’havien conjurat ahir a la nit a les xarxes socials per impedir l’accés al Legco o Parlament local dels representants en una maniobra similar a la que van fer servir quan s’anava a tramitar la llei d’extradició. La policia havia après la lliçó i ja ahir a la nit es va concentrar als voltants. Uns 3.000 agents amb robust material antiavalots han limitat l’accés i format barreres d’aigua al districte d’Admiralty que acull el Parlament insular. La seva presència ha arruïnat el pla dels antigovernamentals i els ha impedit que repetissin l’assalt sobre el Parlament de l’any passat. Tampoc han funcionat els claus llançats al paviment per punxar els pneumàtics a primera hora del matí, les seves conduccions deliberadament lentes ni altres tàctiques de sabotatge.

Les mobilitzacions s’han desplaçat a Mongkok, Central i altres districtes de l’excolònia. Uns 300 joves han sigut detinguts, segons les fonts policials. Dos adolescents amb còctels molotov, ulleres i cascos han sigut arrestats a Sham Shui Po abans que poguessin utilitzar-los. Els enfrontaments durant el dia han sigut de baixa intensitat, si atenem la casuística hongkonguesa, i a mitja tarda havien quedat extingits. La policia va utilitzar bales de gas pebre en els moments més tensos.

Un any de presó

El Parlament debatrà durant quatre dies la llei del respecte a l’himne que contempla penes d’un màxim d’un any de presó i multes de fins a 50.000 dòlars de Hong Kong (uns 5.900 euros). El ritu dels xiulets a ‘La marxa dels voluntaris’ en els esdeveniments esportius indigna els xinesos de l’interior i ha acabat amb la paciència del Govern local. L’últim any s’ha popularitzat ‘Glòria a Hong Kong’, l’himne oficiós que qualsevol revolta necessita per concitar l’entusiasme. Ni el ‘Déu salvi la Reina’ ni ‘La marxa dels voluntaris’ van arrelar amb força a l’excolònia.

És probable que la temperatura arribi al punt d’ebullició demà si el legislatiu xinès aprova la llei per «prevenir, frustrar i castigar» les amenaces a la seguretat nacional. Contempla delictes com la subversió, el separatisme, el terrorisme o la ingerència estrangera i obre la porta a l’excolònia als òrgans de seguretat de l’interior. Els sectors antigovernamentals alerten que liquidarà la política d’«un país, dos sistemes» i les llibertats heretades dels britànics. La normativa, contemplada en la llei bàsica o Constitució de Hong Kong, no va poder ser aprovada en més de 20 anys per l’oposició popular. Les ingerències de Washington a l’excolònia, les protestes violentes de l’any passat i les eleccions de setembre, en les quals el bàndol prodemocràtic aspira a una inèdita victòria, han empès Pequín a incloure-les a l’Annex III per eludir el tràmit del Parlament insular.

Notícies relacionades

La Xina acusa els EUA de portar les relacions cap a la guerra freda

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Xina la jutja imprescindible per impedir que es repeteixin els desordres violents que l’any passat van devastar l’economia i erradicar l’intervencionisme estranger al qual culpa d’atemptar contra la seva sobirania nacional.

Taiwan ofereix protecció

La presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, ha repetit avui que el seu Govern formarà un comitè ad hoc i aprovarà altres mesures especials per acollir els hongkonguesos fugits. El pla consisteix a destinar un pressupost perquè puguin viure i treballar a Taiwan. La presidenta havia rebut crítiques en les últimes setmanes per l’escassa correspondència entre els seus encesos discursos de solidaritat cap als hongkonguesos i l’absència d’accions concretes. Tsai va arrasar en les eleccions de gener amb un discurs que emfatitzava el seu recolzament a la lluita democràtica a l’excolònia i alertava de les amenaces que planaven sobre Taiwan.