La llei de seguretat aprovada per Pequín obre una etapa d'incertesa a Hong Kong

La Xina ha fet un pas més per aplicar a Hong Kong una llei de seguretat nacional amb efectes imprevisibles. És una mesura excepcional per a uns temps excepcionals, després de mesos de protestes violentes que van empènyer l’excolònia al caos i van arruïnar la seva economia. Minimitzada la presència del coronavirus i la por del contagi, Pequín ha disposat un tallafoc abans que els incendis tornin al carrer.

L’Assemblea Nacional Popular, el Parlament xinès, ha aprovat aquest dijous la resolució «per establir i millorar el sistema legal i els mecanismes d’aplicació de la seguretat nacional a la regió administrativa especial de Hong Kong». El protocol·lari aplaudiment dels delegats al Gran Palau del Poble va saludar la llei després d’una votació que a la Xina no transcendeix el tràmit: 2.878 vots a favor, un en contra i sis abstencions. L’esborrany serà enviat al Consell d’Estat perquè concreti l’articulat i, probablement en la reunió del juny, expedeixi la nova llei.

La llei és interpretada de formes oposades. Per uns acabarà amb els episodis d’anarquia, garantirà l’estabilitat social, permetrà que l’economia ressusciti i protegirà el sistema d’«un país, dos sistemes»; per d’altres, acabarà amb les llibertats que singularitzen Hong Kong en el magma xinès. L’esborrany contempla delictes com la subversió, el separatisme, el terrorisme o la ingerència estrangera i obre la porta als òrgans de seguretat de l’interior a l’excolònia.

Oposició popular

La normativa, contemplada a l’article 23 de la Llei Bàsica o Constitució de Hong Kong, havia de ser aprovada pel Parlament insular. L’oposició popular, materialitzada en el mig milió de persones que el 2003 van ocupar el carrer, ho ha impedit durant dues dècades. Carrie Lam, la cap executiva de Hong Kong, ha repetit que no pot abordar un assumpte tan controvertit sense un «ambient favorable» i són comprensibles les seves objeccions després de la tempesta que van desencadenar els tràmits de la llei d’extradició.

La ruptura del compromís era digerible per Pequín durant els anys plàcids però és inacceptable amb el territori en flames. Apressat per  les creixents ingerències dels Estats Units a l’excolònia i les eleccions del setembre, ha pres una drecera. La seva inclusió en l’Annex III imposa la seva vigència després de regatejar el tràmit del Parlament insular. El Col·legi d’Advocats de Hong Kong ha assenyalat que aquest mecanisme desborda el marc d’«un país, dos sistemes».

Estiu calent

És improbable que la llei apaivagui els ànims d’una societat fracturada sense remei. Des del bàndol antigovernamental aventuren la mort de Hong Kong i preparen un altre estiu calent. «Estàvem mentalitzats perquè això passés el 2047», diu per telèfon l’activista Chris, fent referència a la data de caducitat de l’acord que preserva els drets i les llibertats a l’excolònia. «Es veia venir des de l’any passat, ara només penso a emigrar», anuncia. Des del bàndol contrari veuen en la llei l’última esperança que s’acabin els excessos quotidians dels radicals i torni el turisme. El sector financer, incòmode abans amb la mesura, la considera avui com un mal menor i imprescindible per recuperar la confiança de la que va ser la capital més fiable d’Àsia.

Notícies relacionades

El debat sobre la llei de l'himne deixa 300 detinguts a Hong Kong

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Serà necessari esperar a l’articulat que redacti el Consell d’Estat i la seva posterior aplicació per comprovar si es limita a aturar el vandalisme i les ingerències estrangeres o si es compleixen els pronòstics catastrofistes.

Xulio Ríos, director de l’Observatori de Política Xinesa, recomana calma. «Crec que no anirà tan dirigida a trencar l’autonomia de la regió, cosa que suposaria un cost important a la reputació global de la Xina, sinó a limitar la influència estrangera. En això sí que donarà un cop a la taula. La primera conseqüència serà la restricció o prohibició de les activitats d’organitzacions del Regne Unit i els Estats Units, algunes de vinculades a la CIA, que fins ara campaven al seu aire a Hong Kong», afegeix.