Trump s'atrinxera impassible a la Casa Blanca mentre cremen els EUA

Mai va ser tan evident la gegantina petitesa de Donald Trump. Sis dies després que comencessin les protestes per la mort de l’afroamericà George Floyd a Minneapolis en mans de la policia, transformades en els disturbis més violents des de l’assassinat de Martin Luther King el 1968, el president dels Estats Units es manté atrinxerat a la Casa Blanca, incapaç d’oferir una resposta a la indignació que recorre el país o ni tan sols unes paraules d’alè per consolar la nació. La seva impotència va quedar reflectida divendres quan va haver d’amagar-se durant gairebé una hora al búnquer de la mansió presidencial, una imatge similar a la de diumenge, quan la Casa Blanca va apagar tots els seus llums mentre els disturbis creixien a unes desenes de metres del seu perímetre. 

Aquesta apagada serveix de metàfora per a l’apagada de lideratge que viu el país en les seves hores més crítiques, una crisi social, econòmica i sanitària sense precedents en moltes dècades. El foc ha arribat ja als 50 estats. En més de la meitat, s’ha desplegat els militars de la Guàrdia Nacional. Desenes de ciutats han imposat tocs de queda. Més de 4.000 persones van ser arrestades durant el cap de setmana, segons Associated Press. I només diumenge van morir almenys sis persones en les topades amb la policia i el pandimoni generalitzat. Però amb les xifres no n’hi ha prou per il·lustrar la fúria que s’ha apoderat dels carrers, un esclat social en el qual conflueixen més elements que la brutalitat policial o el racisme institucional contra els negres. 

Al Parc Lafayette, situat davant de la Casa Blanca, una foguera va tacar diumenge la nit de Washington. També van cremar dos cotxes i es va calar foc al soterrani de l’església de Saint John, l’anomenada «església dels presidents», en la qual han resat tots els comandants en cap del país des de James Madison. Mentre centenars de manifestants ignoraven el toc de queda per atacar una policia que va disparar bales de goma i gas lacrimogen, es van saquejar més comerços i van volar més aparadors, rebentats amb bats de beisbol o escúters de lloguer. Va ser el preludi d’una alba de vidres trencats i ‘fuck you, fuck Trump’ pintat per tot arreu. Un paisatge molt similar al que va quedar en desenes de ciutats, des de Sacramento a Nova York, passant per Miami o Austin.

Lluny de mirar de calmar els ànims, el president es va despertar queixant-se de les enquestes, carregant contra el demòcrata Joe Biden, culpant els anarquistes del desordre i demanant mà dura als governadors. «Molts de vosaltres sou febles», els va dir després en una videoconferència en la qual va reclamar una resposta molt més contundent. «Heu d’arrestar gent, heu de seguir-los, heu de posar-los 10 anys a la presó perquè això no torni a succeir més», va afirmar segons l’àudio de la trucada obtingut per la CBS. «Heu de dominar la situació perquè si no sembleu una colla de carallots». El seu fiscal general, William Barr, va anunciar que s’imposaran càrrecs de terrorisme als responsables del vandalisme.

Dissuasió a les porres

Cada dia que passa la violència va a més. Les protestes són pacífiques de dia i vandàliques de nit, per més que la policia hagi passat de la dissuasió a les porres. A Nashville es va calar foc a l’Ajuntament; a Chicago es van saquejar les botigues de luxe de la Magnificent Mile; el mateix que va succeir a Beverly Hills, Rodeo Drive (Los Angeles) o a les botigues de Rolex, Chanel o Prada a Manhattan. Però el vandalisme no està discriminant perquè també s’ha acarnissat amb petits comerços de barri i fins i tot amb la seu del sindicat més gran del país a Washington. Tot això enmig d’una monumental crisi econòmica i en ple renéixer dels centres urbans, que fins fa poc no eren més que guetos dilapidats per als pobres.

Notícies relacionades

L'autòpsia oficial i la de la família confirmen que George Floyd va morir per homicidi

Minneapolis: una setmana de dolor, protesta, ràbia i enfrontament

Ningú sap com o quan acabaran les protestes. Perquè aquesta és una mena de revolta popular sense demandes ni lideratge, una vegada consumat l’arrest i la imputació del policia que va matar Floyd incrustant-li el genoll al coll. Ni tan sols les crides dels líders negres o de la família de Floyd han apaivagat la frustració social. «Per més que l’anomenin unitat, el que està transpirant ara, en una unitat destructiva. No és això el que hauria volgut el meu germà», va dir diumenge Terrence Floyd.

Promeses difuses

Possiblement un president demòcrata hauria tractat d’apaivagar el caos anunciant reformes en la policia i promeses difuses per acabar amb la discriminació cap als negres, un escenari bastant menys plausible amb un republicà a la Casa Blanca. Trump ni tan sols ha acceptat fins ara dirigir-se a la nació, com li reclamen alguns dels seus assessors. D’acord amb ‘Politico’, té por que el tret li surti per la culata, ja sigui enfurismant les seves bases o dinamitant els esforços de la seva campanya per entabanar els negres. El resultat és la paràlisi: un president que només malparla, un pigmeu amb la boca molt gran, la nul·litat absoluta.