Trump s'aferra a la Covid-19 per consolidar el seu mur antimigració amb Mèxic

«Com que va venir el virus aquest, està fotut tot. Per això volia venir a treballar al nord», diu sense força per aixecar els braços macats. La guàrdia dels Estats Units el va atrapar al migdia i tres hores després ja l’havia tornat a Mèxic. Es va gastar 15.000 pesos (uns 620 euros) a pagar el coiot que l’havia de creuar a Texas. Tots els seus estalvis s’han quedat en un parell de taronges, un entrepà, una ampolleta d’aigua i una mascareta mal posada: la bossa de benvinguda que les autoritats mexicanes li han entregat després de la seva repatriació per Reynosa, a Tamaulipas, l’estat del nord més violent i per on es fan el 40% de les deportacions.

En el pont fronterer, on s’ubica l’oficina migratòria, hi ha més atrafegament de l’habitual. Washington va emetre un decret a finals de març per retornar de forma exprés qualsevol estranger detingut al travessar la frontera. Amb l’argument de prevenir així la propagació de la Covid-19, aquesta mesura unilateral omet la diferenciació entre migrants i sol·licitants d’asil, el seu registre i el compliment del dret internacional.  

Devolucions de risc

Luis Carlos va abandonar la seva llar pel virus, el van retornar immediatament pel virus i ni tan sols sap si porta el virus. «Em van agafar i em van ficar en una camioneta directe a la meva terra, anàvem tots enganxats, ni sana distància ni res. Em van prendre la temperatura, però no em van fer cap prova», explica.

A les prop de 20.000 devolucions en calent –tot i que en aquesta frontera no es maneja aquesta figura jurídica– de migrants mexicans se sumen unes 15.000 deportacions de centreamericans que es trobaven retinguts en centres de detenció nord-americans, incapaços de mantenir les mesures de prevenció a causa de l’amuntegament.

D’aquests retorns expedits, els Estats Units amb prou feines van fer la prova de coronavirus al voltant d’un miler, els qui van presentar símptomes greus com febre. Les autoritats mexicanes tampoc comproven possibles casos entre els migrants i ni tan sols els mantenen en quarantena. Pel pont fronterer de Reynosa tan sols passen per un túnel que els ruixa amb clor i de nou els prenen la temperatura.

«És un risc latent que hagin sigut traslladats a aquesta frontera des de ciutats nord-americanes amb un alt índex de contagis, però aquí és molt complicat tenir espais d’aïllament i els estris per confirmar si porten el virus», diu a EL PERIÓDICO el responsable de l’institut migratori estatal, Ricardo Calderón, que atén diàriament entre 50 i 100 migrants, deportats per aquest punt sense previ avís.

Aquesta falta de control sanitari va provocar a l’abril un brot de 14 contagis en un alberg de migrants de Nuevo Laredo, ciutat fronterera, iniciat per un mexicà tornat des de Houston, Texas. Per la seva part, Guatemala va comptabilitzar més d’un centenar de deportats que van donar positiu.

Al principi de la contingència totes les devolucions es feien per via terrestre a Mèxic, que després els traslladava a la frontera sud on quedaven atrapats a causa del tancament fronterer de Guatemala. Davant d’aquest perillós embut, Nacions Unides va instar Washington a suspendre els retorns per «l’extrema vulnerabilitat» i la «falta de condicions de voluntarietat, salubritat i dignitat» per a aquestes persones. Al seu lloc, els EUA han prorrogat indefinidament el decret per als retorns exprés i ara realitzen les deportacions de centreamericans en vols directes als seus llocs d’origen, on la seva vida corre perill.

Atrapats i assetjats

«He pensat a tornar, però no puc perquè em maten», sentencia Florencia –nom fictici. Va abandonar Hondures al costat del seu fill de 3 anys, després que una banda assassinés la seva cosina per no poder pagar una extorsió i l’amenacessin de mort a ella. Viu en una tenda de campanya des de fa nou mesos, quan es va aixecar un campament improvisat de migrants davant el pont fronterer de Matamoros, del costat mexicà a 100 quilòmetres de Reynosa.

Els 2.000 centreamericans que abans esperaven acampats durant diversos mesos la seva cita per tramitar l’asil als EUA, sota el programa ‘Roman a Mèxic’, ara subsisteixen sense cap esperança de futur. El Govern de Donald Trump va suspendre indefinidament el procés d’asil a causa de la contingència.

La dilatada durada d’aquest campament ha convertit els seus habitants en una comunitat i ha normalitzat la falta de salubritat, les malalties per dormir a la intempèrie i l’amuntegament. Totes les condicions per a un brot d’infecció que, de moment, s’ha evitat gràcies a la tasca d’organitzacions civils, però no per això s’ha mitigat el temor.

«Aquestes no són condicions per prevenir el virus. Em preocupa que es contagiï el meu fill o que ens facin alguna cosa, perquè aquí hi ha molta gent dolenta a les nits. De vegades em fa tanta angoixa que em desmaio i m’han de portar a la clínica diversos dies», diu Florencia referint-se a l’envelat de Metges Sense Fronteres que atén en aquest raval de lones i llot, que l’ajuntament va envoltar amb una tanca de concertines per restringir la mobilitat dels migrants.

Deteriorament de la salut mental

Notícies relacionades

Metges sense Fronteres alerta de la crisi humanitària dels immigrants centreamericans amuntegats a Mèxic

«Els EUA deixen els immigrants centreamericans exposats al crim organitzat»

La psicòloga de l’oenagé, Nora Valdivia, adverteix a aquest diari que el confinament en aquesta precarietat i envoltats d’amenaces ha deteriorat la salut mental dels migrants i implicat altres malalties: «S’han incrementat alguns símptomes d’ansietat a causa de la por de l’estigmatització, al que senten de la Covid, la por de sortir a la ciutat pel crim organitzat».

S’estima que hi ha uns 25.000 migrants encallats al llarg de la frontera nord de Mèxic en una situació de risc semblant. La pandèmia ha servit a Trump per culminar la seva restrictiva política migratòria que estava agreujava des de fa un any i, a la pràctica, imposar un tancament de fronteres definitiu, sense cap horitzó per a la seva reobertura.