L'excoronel acusat de l'assassinat d'Ellacuría nega que participés en la matança

L’excoronel i exviceministre de Defensa salvadorenc Inocente Montano s’ha desvinculat per complet de la matança dels cinc jesuïtes espanyols el 1989, un pla que ha assegurat que mai va conèixer i del qual no es va parlar en la reunió clau amb el president en la qual suposadament els militars van ordenar les execucions.

Montano ha declarat aquest dimecres en el judici que se celebra a l’Audiència Nacional per la mort dels jesuïtes, entre ells Ignacio Ellacuría, llavors rector de la Universitat Centreamericana (UCA) i ideòleg de la Teologia de l’Alliberament.

L’ex alt comandament militar, per a qui la fiscalia demana 150 anys de presó, s’ha desmarcat de qualsevol decisió, disseny o execució dels assassinats, dels quals mai va ser informat per ningú, ni pels militars ni tampoc per Alfredo Cristiani, ja que «Ellacuría era una de les persones més pròximes al president i el va ajudar molt en la consecució dels acords de pau».

Tasques administratives

Montano ha explicat que el 1989 exercia com a viceministre de Seguretat Pública, un càrrec que tot i que depenia del Ministeri de Defensa no tenia a les seves ordres forces militars, sinó els cossos policials. No obstant, ha dit que les seves tasques es limitaven a «funcions de tipus administratiu».

L’excoronel ha remarcat que l’any dels assassinats hi havia «pràcticament» una guerra civil al país perquè el Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN), que ha definit com a «grup terrorista», s’estava infiltrant entre la població de San Salvador i armant els civils contra el Govern de Cristiani.

Segons Montano, l’FMLN tenia «tendència comunista» i va rebre recolzament de «governs de països d’esquerra» per «arribar al poder», perquè «si no podien guanyar-lo en les eleccions, volien guanyar-lo amb un conflicte armat». «Tal era la situació que el president va declarar l’estat de setge per evitar que la població civil armada es mogués. Amb el recolzament d’aquests països van aconseguir armes, municions i avituallament militar. Van voler utilitzar la ciutadania com a escut», ha destacat.

«Mentides per desacreditar-nos»

L’estratègia, ha afegit, era «fer notar a la població» que els governs que s’havien anat succeint al Salvador «eren il·legals, que no respectaven els drets humans», i es va acusar els militars d’oposar-se a l’acord que tractava d’aconseguir el president Cristiani amb l’FMLN «per pacificar el país». «Deien que ens estàvem enriquint, que ens havíem apoderat de bancs... Una sèrie de mentides per desacreditar-nos», ha apuntat.

Sobre l’entrada a l’UCA, Montano ha explicat que se sospitava que «hi havia armament i munició a la universitat» i que l’FMLN la utilitzava «com a magatzem», així que es van enviar «soldats i membres de la Direcció Nacional d’Intel·ligència» perquè havien rebut «informació dels seus informants que hi havia un grup allà ficat», per la qual cosa «van enviar un grup a investigar i contrarestar qualsevol amenaça».

Montano ha assegurat que va estar en una reunió el dia 15 de novembre, un dia abans dels assassinats dels jesuïtes, però que va ser per «informar el president de la delicada situació», però que els alts caps militars «no s’atrevien a prendre la decisió d’atacar perquè l’FMLN estava amb la població i seria una matança terrible, significava molts danys col·laterals».

«¿No es va indicar assassinar els jesuïtes en aquesta reunió?», ha preguntat la defensa, i l’excoronel ha contestat que no, insistint que no es podia «utilitzar tota la força indiscriminadament» perquè els portaria el «repudi» de tota la població, «no només salvadorenca, sinó internacional».

La «influència» d’Ellacuría

A la pregunta de si tenia alguna cosa en contra d’Ellacuría, ha afirmat que «en absolut», i que el jesuïta era «un dels més pròxims al president» perquè l’assessorava en els acords de pau amb l’FMLN, ja que «tenia influència». «No només assessorava el president, sinó la cúpula de l’FMLN. Es va reunir amb els terroristes», ha afegit.

L’excoronel ha acusat Ellacuría de «convèncer molts dels oficials joves» de 1979 que estudiaven a l’UCA «que era necessari un canvi» i van enderrocar el general Romero. No obstant, ha assegurat que «no hi va haver mai pretensions de fer-li mal a ell o a l’Església o a la universitat», i ha assenyalat que al Govern o a les forces militars «no es tenia una convicció» que els jesuïtes de l’UCA «estiguessin participant amb l’FMLN de forma política o militar». Tot això, ha subratllat, malgrat que hi havia fotos i vídeos del sacerdot Jon Sobrino ensenyant nens a manejar un fusell AK-47.

A la pregunta de si va mirar d’encobrir els assassinats, ha replicat que no: «És més, jo vaig col·laborar al dir-li al president que la investigació es conduís amb l’ajuda internacional. Personalment, sempre vaig pensar que havia sigut l’FMLN el que havia comès l’assassinat dels capellans».

Comissió de la veritat

Per sostenir el seu al·legat, l’excoronel ha recordat que la comissió de la veritat que es va formar per aclarir els crims mai el va citar a declarar, ja que «el delicte l’havien comès soldats i no policies», que eren els que depenien d’ell orgànicament.

Montano ha explicat que va ser cessat temps després perquè en els acords de pau amb l’FMLN, aquesta organització va exigir desvincular els militars dels càrrecs al Govern. Va ser enviat a Mèxic com a agregat militar i després va obtenir el visat per viure als Estats Units, on residien les seves germanes.

«Si hagués tingut alguna relació amb l’assassinat, els Estats Units no m’haurien donat el visat», ha dit l’acusat. Les autoritats nord-americanes van ser les que van accedir a extradir-lo a Espanya el 2017 després de ser reclamat per l’Audiència Nacional per jutjar-lo pels crims dels jesuïtes.

Notícies relacionades

Comença el judici per la matança de jesuïtes espanyols al Salvador el 1989

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La fiscalia afirma que la decisió d’acabar amb la vida d’Ellacuría i la resta de jesuïtes va ser adoptada per un grup d’oficials d’elit denominat La Tandona, al qual Montano pertanyia. Sobre això, l’excoronel ha explicat que així es va conèixer la promoció (tanda, com es coneix al Salvador) de 46 militars que es van graduar el 1966 i que van assolir cotes de poder 25 anys després.

«Ens va tocar comandar les diferents unitats de la força armada. Érem bons oficials, oficials competents, mai ens vam ficar en problemes de terrorisme, com ens han acusat organitzacions de drets humans allà al Salvador, ni de vulnerar les lleis. Vam ser fidels complidors del nostre mandat», ha subratllat.