Suècia assenyala un publicista mort com a assassí d'Olof Palme 34 anys després del crim

Més de tres dècades, concretament 34 anys, han hagut de passar perquè els investigadors suecs donin per definitivament tancat el cas de l’assassinat  del carismàtic primer ministre de Suècia, Olof Palme, el 1986. Les noves conclusions policials apunten que el mandatari va caure abatut en un carrer d’Estocolm  quan sortia del cine per les bales de Stig Engstrom, un publicista conegut com Skandia Man –pel nom de l’empresa on treballava– que es va suïcidar l’any 2000. L’assassí, ha confirmat la policia, no combregava amb el progressisme del primer ministre i arrossegava greus problemes d’alcoholisme i econòmics. No obstant, no tenen més proves que un conjunt d’indicis contra ell.

El fiscal en cap, Krister Petersson, ha explicat en una compareixença digital que, òbviament, no pot presentar càrrecs contra una persona morta. Però saber la identitat de l’autor de l’assassinat que va commocionar el món, en general, i Suècia, en particular, és essencial per tancar la cicatriu que ha causat aquest misteri. Fins i tot la seva dona, Lisbet, que va anar amb el seu marit al cine i va presenciar l’assassinat, va morir el 2018 sense saber del cert qui el va matar. 

Potencials enemics

Eren molts els possibles enemics del controvertit primer ministre del Partit Socialdemòcrata suec, tan admirat com vilipendiat .A casa, Palme va enfurismar el sector econòmic amb reformes que el perjudicaven i es va pronunciar contra l’armament nuclear. Fora tampoc va passar desapercebut i va criticar el bombardeig dels EUA al Vietnam del Nord, el règim apartheid i la invasió soviètica de Txecoslovàquia.

Tres dècades han donat per estirar molts fils i han posat en dubte els investigadors, titllats d’incompetents  en alguns moments. L’única persona que ha sigut assenyalada durant aquests anys com a autor del crim va ser el delinqüent comú Christer Pettersson, identificat per la dona de Palme i empresonat el 1989. Però va haver de ser posat en llibertat perquè no es van trobar proves ni mòbil.

Inicialment, Stig Engstrom no estava al radar de la policia com a sospitós, tot i que va ser interrogat poc després dels fets. No obstant, un canvi en l’equip d’investigació i el treball dut a terme per un periodista van obligar a reconsiderar la figura d’aquell home, que va estar treballant fins tard a prop del lloc dels fets, que s’havia presentat davant dels mitjans de comunicació com a testimoni, havia estat en l’Exèrcit i pertanyia a un club de tir.

Indicis concloents

«Crec que hem arribat tan lluny com es podia demanar a la investigació», ha assegurat Petterson, contundent, i ha afegit: «Vam trobar una persona que no quadrava en la resta de la fotografia del crim. Les seves informacions no es corresponien amb les de la resta de testimonis».

Segons ha explicat Pettersson, la vestimenta que portava la nit del crim Engström –que es va presentar com a testimoni i va fer declaracions en diversos mitjans– coincideix amb les descripcions donades per diverses persones que van veure sortir corrents el presumpte assassí. A més, cap dels testimonis van situar tampoc Engstrom al lloc del crim just després que tingués lloc.

La seva pertinença a un club de tir i el fet que es mogués en cercles crítics amb Palme reforcen la teoria de la fiscalia, ha remarcat Pettersson, que ha lamentat que no hi hagi proves tècniques que el vinculin amb el crim.

Notícies relacionades

Olof Palme, un crim sense resoldre

Olof Palme, un gegant de la justícia

La pista de l’«home de Skandia», que no va ser considerat rellevant en la fase inicial de la investigació, es va reactivar fa dos anys gràcies a un reportatge, al qual després va seguir un llibre, del periodista Thomas Pettersson, que va entregar la informació a la policia. Engström, mort el 2000, es movia en cercles contraris a Palme, tenia formació militar, va ser membre d’un club de tir i tenia accés a armes a través d’un conegut, va revelar Pettersson, que va informar de les seves descobertes a la unitat policial que investiga el cas. 

Trobar el revòlver utilitzat per l’assassí de Palme ha sigut un dels principals maldecaps dels investigadors, que han provat més de 400 armes diferents en tots aquests anys, tot i que cap havia pogut connectar-se a les dues bales trobades al lloc del crim i conservades en mal estat. Obsessió de prestigiosos escriptors com Stieg Larson, la investigació de l’assassinat d’Olof Palme, la documentació del qual ocupa 250 metres de prestatgeria, es dona, així, per conclosa.