La Xina aprova la controvertida llei de seguretat per a Hong Kong per controlar les protestes

Hong Kongva entrar ahir en una nova era. Lallei de seguretat nacionalcuinada a Pequín, que persegueixla subversió, la secessió, el terrorisme i les ingerències estrangeresés vista a l’excolònia com una amenaça al seu oasi de llibertats pactat en la seva devolució a la Xina. És una llei especial per a un context especial, després de les violentes protestes que l’any passat van sumir la capital financera en el caos, van fracturar la seva societat i van enfonsar la seva economia. Preservarà l’estabilitat, tornarà la pau i castigarà només la minoria vandàlica, repeteix Pequín; liquidarà aquell vestit d’«un país, dos sistemes» que va teixir l’arquitecte de les reformes, Deng Xiaoping, per integrar l’excepció hongkonguesa al magma xinès, pronostiquen els altres.

Han sigut suficients 15 minuts perquè els162 diputatsdelComitè Permanent de l’Assemblea Nacional Popular, el legislatiu xinès, l’aprovessina l’hora de l’esmorzar perunanimitat, després d’una tramitació exprés de 40 dies. Allà van acabar les presses.  Havien sopat ja els hongkonguesos i continuaven sense saber en què consistia la llei que regiria les seves vides de bon matí. El seu articulat va ser revelat minuts abans de la mitjanit després de la perceptiva rúbrica del president, Xi Jinping.

La llei atorga la jurisdicció a la nova agència sobre la seva homòloga local entres supòsits definits com «complicats»: interferència de forces externes, impossibilitat de les institucions illenques de complir la legislació i amenaces serioses a la seguretat nacional. Les investigacions estaran dirigides per la fiscalia del Tribunal Suprem de la Xina i les penes oscil·len entre els tres anys i la cadena perpètua. La llei elimina el tallafoc que havia blindat Hong Kong de la justícia de l’interior i els seus efectes dependran menys de la lletra que de la interpretació i l’execució. El temps dirà si es limita a aturar el vandalisme i les ingerències estrangeres o si persegueix la dissidència i qualsevol element hostil.

Laimminent entrada en vigor, coincidint amb l’aniversari de la devolució a la Xina, havia aconsellat les desercions. Joshua Wong, el més conspicu i mediàticactivista, anunciava aquest matí que deixava la secretaria general del partitDemosisto, pertinaç ariet contra Pequín, i continuarà la seva campanya de forma individual. El seguien els seus companys Nathan Law i Agnes Chow i laformació certificavapoc després la sevadissoluciódes de Facebook.

Ressò de la revolta dels paraigües

Demosisto, sorgit en larevoltadelsparaigües, és l’objectiu més probable de la llei per la seva tossuda internacionalització del conflicte. Wong ha freqüentat les reunions amb polítics nord-americans com Nancy Pelosi, presidenta de la Cambra de Representants, i pressionat per a l’aprovació de l’acta que permetrà a Washington retirar l’estatus econòmic especial a l’excolònia.

La desfilada de ladreta nord-americanamés radical per Hong Kong peranimar les protestesi altres ingerències externes descomponen sense remei Pequín, molt gelós de la seva sobirania i més si afecten a un territori que resumeix aquella dolorosa època colonial en la qual les potències occidentals van quarterar i van desvalisar el país. «Un grup de hongkonguesos han suplicat sempre a governs estrangers, especialment al nord-americà, que intervingui en els assumptes interns i castigués amb sancions Hong Kong. Estem preparats si el Govern central decideix prendre represàlies i col·laborarem en les mesures adoptades», ha explicat lacap executiva, Carrie Lam.

També ha abaixat les persianes l’oficina delgrup independentista Hong Kong National Front. La lluita, ha anunciat, seguirà des de Taiwan i el Regne Unit. «Avui no és el final del partit, només el final de la primera part. Ens preguntem de quanta capacitat de combat disposa la Xina quan la batalla no discorri al seu territori», ha anunciat la formació a Facebook. El National Front va néixer quatre anys enrere i ha augmentat la seva base l’últim any entre la joventut més inflamada. Lesconsignes independentistes, cada vegada més freqüents i desacomplexades en les protestes, són un anatema per a Pequín.

Lalleiera unvell anhel xinès. Està contemplada a l’article 23 de la llei bàsica o Constitució de Hong Kong i havia de ser aprovada pel Parlament insular, però l’oposició popular ho va impedir durant més de dues dècades. La ruptura del compromís va ser digerible per a Pequín en els anys plàcids i inacceptable amb el territori en flames i les quotidianes ingerències nord-americanes. Apressat per leseleccions de setembrei unasegona onada de protestes, va prendre una drecera. La inclusió en l’Annex III n’imposa la vigència després de regatejar el tràmit del Parlament insular.

Per a uns acabarà amb els episodis d’anarquia, garantiràl’estabilitat social, permetrà que l’economia ressusciti i protegirà el sistema d’«un país, dos sistemes»; per a d’altres, acabarà amb les llibertats que singularitzenHong Kongdins el magma xinès. Els seus efectes dependran menys de la lletra que de la seva interpretació i implementació, però és segur ja que eixamplarà les distàncies en unasocietat fracturadasense remei. Els laments d’un bàndol s’encavalcaven avui amb les manifestacions de recolzament dels fastiguejats per mesos de caos.

La llei mesurarà la robustesa delmoviment antigovernamentalque una recent enquesta de Reuters mostrava ja que havia retrocedit en recolzament social durant els últims mesos. «La llei no és cap sorpresa, l’havíem assumit des que es va anunciar al maig», assegura per telèfon la Lucy, una jove hongkonguesa. «És inútil pensar en les coses de la vida que no es poden canviar. Ara s’ha de triar entre quedar-se o marxar i molt pocs tenim els mitjans per marxar», afegeix. El primer test arribarà en les manifestacions convocades demà i que el Govern ha prohibit per l’amenaça del coronavirus.

Condemna global

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Les condemnes globals es van amuntegar durant tota la jornada. LaUE«va deplorar» la llei perquè amenaça «l’alt grau d’autonomia de Hong Kong, la independència de la judicatura i l’Estat de dret», va assenyalarCharles Michael, president del Consell. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió, preguntada per possibles sancions, va insistir que «la Xina s’arriscava a conseqüències molt negatives si seguia endavant amb aquesta crisi, incloent la confiança dels negocis, la reputació de la Xina, la seva percepció pública a Hong Kong i en àmbit internacional». Tòquiova titllar la normativa de «condemnable» iTaiwanva assenyalar que el cas hongkonguès certificava el fracàs d’aquesta fórmula d’«un país, dos sistemes» que Pequín li proposa. La presidenta, Tsai Ing-wen, va anunciar l’obertura d’una oficina per prestar «ajuda humanitària» als hongkonguesos que busquin refugi.

Washingtonva preparar les crítiques amb la prohibició d’exportar «tecnologia sensible» a Hong Kong pel presumpte risc que acabi en mans de l’Exèrcit xinès. El pla expulsa l’illa del grup de socis que els Estats Units consideren fiables com Austràlia, Taiwan o el Regne Unit i l’empeny al costat de sospitosos habituals com Rússia, Veneçuela o Síria. Els efectes seran imperceptibles, però la prohibició anticipa la bateria de càstigs pel que Washington entén com la pèrdua de l’autonomia hongkonguesa.