La Sireneta de Copenhaguen, amb una pintada que l'acusa de racista

L’estàtua de la Sireneta, el símbol turístic més reconeixible de Copenhaguen (Dinamarca), ha aparegut aquest divendres pintada amb la llegenda «racist fish» (peix racista), han informat les autoritats.

La policia ha obert una investigació per vandalisme sobre l’atac a la cèlebre escultura situada al costat del port de Langelinie, visitada anualment per més d’un milió de turistes i que en els seus 107 anys d’existència ha sigut utilitzada moltes vegades com a objecte per a reivindicacions polítiques.

El moviment Black Lives Matter, impulsat als Estats Units després de la mort d’un ciutadà negre en mans d’un policia blanc, ha comportat la destrucció de símbols considerats racistes, com ara estàtues de personalitats confederades o personatges històrics que defensaven l’esclavisme i tenien esclaus.

Aquest tipus d’actes han sigut imitats en ciutats de tot el món, també a Copenhaguen, on, per exemple, l’estàtua del missioner Hans Egede, considerat el pare de la colonització danesa de Groenlàndia, va ser pintada de vermell fa uns dies.

Símbol nacional danès

L’elecció de la Sireneta en aquest cas sembla obeir més a la seva condició de símbol nacional que al personatge del conte de Hans Christian Andersen en què s’inspira, aparentment sense cap contingut racista.

Tampoc es desconeix que Andersen o el magnat cerveser Carl Jacobsen, que va donar l’estàtua a la ciutat, tinguin cap relació amb l’esclavisme o hagin destacat per ser racistes.

Notícies relacionades

Les protestes de Black Lives Matter s'acarnissen amb estàtues de militars i esclavistes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Sireneta ha tingut una existència agitada: l’han decapitat tres vegades, li han arrencat un braç i, fins i tot, va ser volada amb explosius del seu pedestal de granit, a més d’aparèixer pintada de diversos colors o vestida amb samarretes de futbol, vels o una túnica del Ku Klux Klan.

De ser diana principal de la ira feminista en dècades anteriors va passar a ser utilitzada per a tota mena de reivindicacions polítiques, des de les de moviments okupes fins a les de grups xenòfobs.