La pena de mort entra en campanya als EUA amb la primera execució federal des del 2003

Set minuts després de les vuit del matí d’aquest dimarts, en una presó de Terre Haute (Indiana), un forense va certificar la mort de Daniel Lewis Lee. Una injecció letal de pentobarbital sòdic acabava d’acabar amb la vida d’un home de 47 anys condemnat a mort el 1999 en un cas federal per un triple assassinat comès tres anys abans. Amb la seva execució, fruit d’una intensa batalla legal habitual en els casos de pena capital i avalada només unes hores abans de la matinada per la majoria conservadora del Tribunal Suprem, el Govern de Donald Trump culminava la reactivació de les execucions federals que va anunciar fa un any. Posava fi a una moratòria informal que les havia deixat en suspens els últims 17 anys. I amb aquesta execució, dues més de previstes per a aquesta setmana i una altra a l’agost, Trump col·loca la pena capital entre els assumptes de debat de cara a les eleccions presidencials del 3 de novembre.

A l’hora d’escriure aquest article el president mantenia silenci sobre l’execució i quedava en mans del seu titular de Justícia, William Barr, defensar que «s’ha fet justícia» amb l’aplicació de la pena de mort en el cas de Lee. Un dels tuits de Trump de dilluns, no obstant, permet emmarcar la posició del mandatari. A la xarxa social, com ha fet sovint des que a finals de maig van començar les protestes a tot el país per la justícia racial després de la mort en mans de la policia de George Floyd, Trump escrivia en majúscules «¡llei i ordre!» un dels mantres essencials de la seva campanya per a la reelecció.

El candidat demòcrata Joe Biden tampoc havia fet al tancament d’aquest article cap declaració i la seva campanya no havia contestat a una petició de reacció, però en el passat l’exvicepresident de Barack Obama, que va mantenir la moratòria informal a les execucions federals que segons la base de dades del Death Penalty Information Center esperen 61 presos, s’ha mostrat favorable a abolir la pena capital en aquests casos. Biden ha animat també els 25 estats que encara mantenen el càstig en el seu sistema de justícia (i els tres que el tenen paralitzat per moratòries dels seus governadors) a acabar amb la pena de mort, que l’1 de gener del 2020 esperaven en corredors de la mort 2.620 reus.

Declivi del recolzament als EUA

Tot i que en el seu comunicat de dimarts el fiscal general defensava que «el poble americà ha pres la sospesada elecció de permetre el càstig capital per als més atroços crims federals», les seves paraules obvien el declivi que en els últims anys hi ha hagut en el suport a la pena de mort als EUA, l’únic país occidental en la llista de 53 països del món que la continuen aplicant.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Segons l’última enquesta de Gallup, publicada al juny, encara més de la meitat dels nord-americans, concretament un 54%, consideren que la pena de mort és «moralment acceptable» en casos d’assassinat, però aquest percentatge representa una caiguda del 6% en un any, és el més baix que es registra en els 20 anys d’història del sondeig i queda lluny, per exemple, del 71% de recolzament al càstig definitiu que hi havia el 2006. Un altre sondeig diferent de Gallup, al novembre, mostrava que la majoria de ciutadans dels EUA (60%) consideren la imposició de cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional una pena més apropiada que l’execució.

Disparitats racials i geogràfiques

A l’hora de redissenyar l’agenda per reactivar les execucions federals, que es van suspendre el 1972 i es van reinstaurar el 1988, amb només tres de dutes a terme entre llavors i el 2003, l’Administració Trump ha escollit quatre reus blancs, en tots els casos condemnats per crims que incloïen assassinats de nens a adolescents, però diversos estudis apunten a les serioses disparitats racials (i geogràfiques) que marquen les condemnes a mort en casos federals. Tot i que la població negra dels EUA és el 13,4% del total i la blanca més del 60%, als corredors de la mort federals hi ha tants presos blancs com negres (26). En el 72% dels casos plantejats entre el 1995 i el 2000 on Justícia va buscar la pena capital, els acusats eren persones negres.