La divisió marca l'inici de la cimera de la UE sobre la reconstrucció

L’objectiu de la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE que se celebra divendres i dissabte a Brussel·les, la primera reunió presencial des de l’esclat de la pandèmia de Covid-19, és tancar un gran pacte europeu sobre el fons de recuperació (750.000 milions) i el nou pressupost 2021-2027 (d’alguna cosa més d’1 bilió), un paquet financer global d’1,8 bilions d’euros. Una tasca que afronten amb entusiasme però també amb divergències profundes. «Tenim una negociació molt difícil. Sé que serà difícil, perquè no és només qüestió de diners, sinó també de persones, el futur europeu i la unitat. Estic convençut que amb valentia política serà possible arribar a un acord», ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la seva arribada a la seu del Consell.

En aquesta ocasió no hi ha hagut salutació protocol·lària per minimitzar els riscos sanitaris a causa del coronavirus tot i que els líders europeus sí que han fet declaracions a càmera, sense periodistes presents, per exposar les seves expectatives davant una cimera capital. «L’última vegada, al febrer, les negociacions no van tenir èxit. Ara s’han fet molts preparatius i estem en una situació completament diferent. Molts de nosaltres entrem amb molta energia a aquestes negociacions», ha indicat a la seva arribada la cancellera alemanya, Angela Merkel, sobre l’intent fallit al febrer de pactar el marc financer per als pròxims set anys i la situació provocada per la pandèmia.

Merkel, que lidera aquest semestre la presidència rotatòria de la UE i s’espera que exerceixi de mediadora, ha admès que hi ha «diferències molt grans» i que no s’atreveix a vaticinar un possible resultat. «Seria desitjable, però hem de ser realistes. Requerirà molta disposició al compromís» i «per això espero negociacions molt difícils», ha augurat.

Minuts abans, el seu homòleg Emmanuel Macron, deia arribar «confiat» però «prudent» i avisava que es tracta del «moment de la veritat i l’ambició per a Europa», que estan davant d’«hores decisives» i que farà tot el possible per tancar un acord que segons l’opinió del president espanyol, Pedro Sánchez, és obligatori de moment històric en què es troba la UE. 

Pressió dels països del sud

«Estem obligats tots a arribar a un acord. Aquest acord ha de plantejar un fons de recuperació que transformi les nostres economies en economies molt més resilients, verdes, digitals, inclusives en què la cohesió territorial i social sigui un dels seus principals objectius», ha reivindicant Sánchez remarcant que Espanya afronta l’envit amb ànim de compromís però ferm en defensa dels «seus interessos nacionals» que passen per l’agricultura i la cohesió en el pressupost i per una governança eficaç en el fons de recuperació. 

Tampoc el grec Kyriakos Mitsotakis veu motius per al fracàs, en un moment en què Europa ha de mostrar «unitat» i «solidaritat», ni el portuguès Antonio Costa que ha apressat a «no perdre el temps» o l’italià Giuseppe Conte per a qui l’acord no és només qüestió de diners, sinó una resposta als ciutadans europeus en interès comú europeu. «Soc plenament conscient de les diferències existents però amb una determinació forta hem de superar-les», ha defensat Conte. Les esperances de Michel, de l’eix francoalemany i dels països del sud xoquen, no obstant, amb el sentiment de molts líders d’Europa central i de l’est i dels països nòrdics i frugals que afronten aquesta baralla amb molt escepticisme i alguns d’ells amb l’objectiu de ficar la tisora al fons i al pressupost i endurir encara més les condicions.

Resistència del nord i Visegrad

«El més important és tenir regles, un xec en blanc no és el que volem», ha avisat el liberal luxemburguès Xavier Bettel. «Donem suport a la recuperació de tots els Estats membres, però els diners s’han de distribuir de manera correcta i justa», ha recordat el txec Andrej Babis, que ha rebutjat els criteris de repartiment del fons de recuperació proposats per Brussel·les i ajustats per Michel perquè tenen en compte la taxa d’atur entre el 2015 i el 2019 quan «no té res a veure amb la pandèmia». 

Segons la seva opinió, l’únic requisit hauria de ser la caiguda del PIB el 2020. «No es poden penalitzar els països perquè hagin tingut èxit i no tinguin atur», ha avisat rebutjant l’augment del pressupost destinat als xecs de compensació als països que més contribueixen i menys reben, demanant més suport per a la indústria i criticant la negociació d’un fons de recuperació quan cap dels països afectats per la pandèmia ha recorregut als préstecs barats del Mecanisme Europeu d’Estabilitat acordats per l’Eurogrup.

I és que cada Estat membre ha arribat amb la seva llista particular d’exigències com Polònia, que ha rebutjat la vinculació dels ajuts al compliment de l’Estat de dret o els objectius climàtics i la neutralitat de carboni el 2050 el mateix que l’hongarès Viktor Orban. «Vincular [pressupost i estat de dret] aquestes dues àrees legals completament diferents crea un risc a la certesa legal», ha advertit el polonès Mateusz Morawiecki el vistiplau del qual dependrà de l’equilibri global en els fons que rebrà el seu país en agricultura, cohesió i transformació energètica.

Rutte rebaixes les expectatives

Notícies relacionades

Holanda s'enroca i complica l'acord en la cimera de la recuperació

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Les possibilitats d’arribar a un acord són inferiors al 50%», ha augurat el primer ministre holandès, Mark Rutte, i cap visible del club dels frugals  –Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca– que no només discuteix el volum del pressupost i el fons, com la resta dels seus aliats, sinó que exigeix, a més, tenir poder de veto en el desemborsament dels ajuts de manera que els Estats membres hagin d’autoritzar cada tram.

Conscient de la dificultat de la negociació i del moment, al contrari del que va fer en la cimera del febrer passat, l’última en la qual van negociar el futur pressuposat, quan va arribar amb la biografia de Frederic Chopin sota el braç, Rutte no ha arribat amb l’ànim de llegir en els temps morts. «No hi ha biografies aquesta vegada. Serà un feina dura», ha augurat.