Merkel, Macron, Sánchez i Conte pressionen Rutte per desbloquejar el fons europeu

La cancellera alemanya Angela Merkel, el president francès Emmanuel Macron, el president espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre italià, Giuseppe Conte, s’han reunit a primera hora d’aquest dissabte amb el primer ministre holandès Mark Rutte en un intent de convèncer-lo per descongelar la situació del fons europeu per a la recuperació.

En aquest primer contacte, previ a l’inici de la segona jornada de negociacions de la cimera de la UE, que s’ha reprès a les 11.00, també han participat el president del Consell europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En les gairebé catorze hores de reunions de divendres amb prou feines es van aconseguir avenços.

Els líders de les quatre grans economies de la UE han conversat amb l’holandès, que representa la posició més dura en les negociacions per exigir que els ajuts europeus del pla de recuperació hagin d’aprovar-se per unanimitat, cosa que donaria al seu govern el poder d’exigir reformes laborals o de pensions abans de donar llum verda als desemborsaments.

Precisament la condicionalitat del fons va ser el gran tema de debat durant la jornada de divendres, que va acabar sent «malhumorada» a última hora de la nit, segons la descripció que va fer Rutte en declaracions a la premsa.

Holanda, aïllada

Els Països Baixos han encapçalat aquesta exigència, en què es troben sols, ja que els seus socis més habituals (Dinamarca, Suècia i Àustria) consideren que seria suficient un control dels plans que requereixi el vistiplau una majoria qualificada dels Estats membres per tirar endavant.

Notícies relacionades

Holanda s'enroca i complica l'acord en la cimera de la recuperació

Nova era en la Casa Blanca

Espanya considera que la posició dels Països Baixos és «inacceptable» i defensa un sistema més «àgil» i eficient i que derivi aquestes decisions a òrgans menys polititzats. També prefereix el lideratge de la Comissió Europea en aquest mecanisme de control dels plans.

No obstant, els països del nord sí que comparteixen l’opinió que el fons de 750.000 milions és massa elevat, per la qual cosa reclamen retallar algunes de les seves partides. Una cosa a què també s’oposen Espanya i Itàlia, que consideren que la xifra que hi ha sobre la taula és el mínim acceptable.