Els Vint-i-set busquen un acord de mínims per salvar el fons de recuperació

Per tercer dia consecutiu, els 27 caps d’estat i de govern de la Unió Europea s’han tancat a Brussel·les per provar de tancar un acord sobre el nou fons de recuperació de 750.000 milions amb què fer front a la greu recessió econòmica que provocarà aquest any la pandèmia de la Covid-19 al continent europeu. Una marató negociadora infructuosa fins aquest diumenge, que manté l’estira-i-arronsa  entre els països del nord i del sud, que no acaben de posar-se d’acord ni sobre el volum que ha de tenir aquest fons, ni sobre la distribució entre subvencions a fons perdut i préstecs ni sobre el mecanisme per controlar el desemborsament dels diners.

Tot i que l’objectiu del president del Consell Europeu, Charles Michel, era donar inici a la cimera al migdia, les consultes i reunions entre els diferents líders europeus s’han prolongat durant tota la jornada i la sessió plenària a Vint-i-set no ha arrencat fins al sopar, passades les set de la tarda. Sobre la taula, una oferta de compromís final de Finlàndia i els anomenats països frugals, que fa dies que exigeixen una retallada radical, d’ajuts i els més durs en la negociació. 

El seu pla no només redueix l’import del fons –fins als 700.000 milions– sinó que modifica a la baixa el percentatge dels ajuts: només 350.000 milions arribarien en forma de transferències directes mentre que l’altra meitat es canalitzaria com a préstecs barats a tornar. Això significa una retallada dels ajuts de 150.000 milions d’euros respecte a la proposta inicial de la Comissió Europea i 50.000 milions per sota del llindar mínim acceptable fixat per França, Alemanya i els països del sud la línia vermella dels quals és de 400.000 milions. «És millor acordar un fons ambiciós tot i que porti més temps. Espero que els líders pactin alguna cosa que sigui ambiciosa, en la línia del que va proposar per la Comissió Europea, en lloc d’una cosa ràpida», deia a mitja tarda la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, que no ha participat en aquesta cimera a través de l’agència Reuters. 

«Hi ha molta bona voluntat (...) però és possible que no s’obtingui cap resultat avui (per diumenge). Hi ha moltes posicions diferents. Faré la meva part, però també és possible que no hi hagi un resultat avui», reconeixia a la seva arribada a la cimera la cancellera alemanya, Angela Merkel, que junt amb el president francès, Emmanuel Macron, ha protagonitzat moltes de les trobades organitzades pels presidents Michel i Ursula von der Leyen, a diverses bandes per provar d’acostar actituds entre el nord i el sud. 

Rutte, en el focus de la discòrdia

A més de la mida del fons de reconstrucció i el volum d’ajuts directes, continua generant discòrdia el ferri control que exigeix l’holandès Mark Rutte per desemborsar els diners de manera que el seu govern pugui tenir garanties que els països compleixen les reformes promeses. La proposta presentada dissabte per Michel ofereix una espècie de «fre d’emergència» que permetria a un país descontent amb les reformes de qualsevol dels seus socis paralitzar els pagaments i plantejar un debat a l’Ecofin o al Consell Europeu. Espanya no rebutja l’instrument però insisteix que la decisió final d’autoritzar el desemborsament dels ajuts no pot requerir la unanimitat perquè convertiria el sistema en ineficaç. 

«Rarament he vist posicions tan diametralment oposades sobre molts punts», ha reconegut el luxemburguès , Xavier Bettel, que defensa una resposta solidària però ha admès que els països contribuents nets es neguen en banda a donar «xecs en blanc» ni a cedir el control sobre els pagaments d’aquest fons. Malgrat la pressió del nord, els països del sud s’han mantingut aquest diumenge ferms tot i que una negociació que no només va de números sinó sobre la forma d’entendre la solidaritat europea i la confiança. 

«La voluntat d’acord no ens farà renunciar a l’ambició legítima que hem de tenir. Veurem en les pròximes hores si les dues coses són compatibles», apuntava a la seva arribada Macron. Una opinió compartida pel grec Kyriakos Mitsotakis que ha avisat que les concessions són inevitables però que «aquestes no han de portar a rebaixar el nivell d’ambició» de la resposta econòmica a la pandèmia. «Ens enfrontem a una crisi econòmica sense precedents i simplement no ens podem permetre aparèixer dividits o febles», ha indicat.

En la mateixa línia, el portuguès Antonio Costa alertava que un fracàs o un fons «insuficient» o «inadequat» seria «molt mala notícia» per als agents econòmics i per a tots els europeus. «Tindríem una cosa molt perillosa que és una il·lusió per als europeus. Una il·lusió que hi hauria un instrument per respondre a la crisi», ha avisat. L’irlandès Micheál Martin anava més lluny i alertava que un fracàs en les negociacions donaria una «percepció molt negativa» de la capacitat europea de respondre a una crisi única amb la de la Covid-19.

Orban arremet contra Holanda

Notícies relacionades

Merkel, Macron, Sánchez i Conte pressionen Rutte per desbloquejar el fons europeu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’altre gran escull sobre la taula, a més dels xecs als països rics, és la vinculació dels fons al respecte de l’Estat de dret i els valors europeus. Alguns estats membres, com Holanda, no estan sense satisfets amb el compromís ofert per Michel, ja que permetria evitar una sanció amb més facilitat que en la proposta de la Comissió Europea. Una actitud que ha encès el primer ministre hongarès, Viktor Orban, que ha atacat Rutte i el parlament holandès amb inusitada duresa. 

«No sé quina és la raó personal del primer ministre holandès per odiar-me a mi o a Hongria. Com que segons la seva opinió Hongria no respecta l’Estat de dret ha de ser castigada financerament. No és acceptable perquè no hi ha decisió sobre quina és la situació sobre l’Estat de dret a Hongria», ha advertit, assegurant que està disposat a parlar sobre l’Estat de dret, però no a vincular-lo amb el debat pressupostari. Una cosa en la qual compta amb el suport fidel de Polònia. «Si l’acord es bloqueja no és per mi sinó pel ‘paio holandès’ (amb referència a Rutte) que és qui l’ha iniciat. Si es trenca és per ell, no per mi. No m’agrada entrar en un joc de culpes però l’holandès és el responsable de tot el desastre que tenim», ha conclòs criticant també els xecs de compensació perquè «són un privilegi» que ha de desaparèixer.