El doctor Anthony Fauci, la veu que no es pot silenciar

Allà està, assegut al costat d’una piscina amb ulleres de sol, un home de 79 anys en una més que inusual portada per a la revista femenina ‘InStyle’. A la fusta que tapia un dels locals tancats pel coronavirus  a Nova York fa als vianants, des d’un grafiti, la salutació vulcana com Spock, icona de la flegmàtica calma i lògica davant el perill a ‘Star Trek’, amb un colom a l’espatlla que diu «veritat». Es venen des de mascaretes fins a espelmes o dònuts amb el seu rostre imprès, a ‘Saturday Night Life’ l’ha interpretat Brad Pitt i en un dels vídeos de The Lincoln Project, una iniciativa de republicans que denuncien el president, és l’«heroi», una paraula amb què el descrivia ja el 1988 el llavors vicepresident George Bush quan la sida dessagnava el país i que torna a utilitzar-se mentre lluita contra un altre virus.

És Anthony Fauci, el fill d’un farmacèutic de Brooklyn que va arribar a prestigiós immunòleg i que fa 36 anys que està al capdavant dels Instituts Nacionals d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses dels Estats Units. Ha treballat per a sis presidents, començant amb Ronald Reagan, i durant aquesta pandèmia no només s’ha tornat una icona pop, sinó també la veu més emblemàtica de la raó i la ciència. I aquesta popularitat, el seu compromís amb la veritat o potser el fet que entre el doble i el triple de nord-americans confiïn més en ell que en Trump per bregar amb la pandèmia feien inevitable que l’altre novaiorquès, la seva Casa Blanca i la seva base més fanàtica el posessin a les seves dianes.

Sense pèls a la llengua

Fauci no té pèls a la llengua. Tant testifica al Congrés «no estem en control» que fa declaracions que contradiuen Trump. «Com a país, quan ens compares amb d’altres, no crec que puguis dir que ho estem fent bé», va dir recentment. També va advertir contra la «falsa narrativa», com la que el president promou sobre una presumpta baixa mortaldat i s’oposa a l’últim eix del discurs presidencial: obrir les escoles a qualsevol preu.

Per tot, i atesa la volatilitat que marquen els equips de Trump, des del primer moment s’ha temut pel seu futur en el grup de treball del coronavirus (tot i que del seu càrrec als Instituts Nacionals de Salut el president no pot acomiadar-lo). I per a Trump seria contraproduent treure’l d’aquest ‘task force’, però això no ha evitat que se l’intenti silenciar. Sense massa èxit, això sí, perquè si com ha succeït la Casa Blanca cancel·la les seves entrevistes a la televisió (un veto que va aixecar divendres deixant-lo anar a PBS), Fauci s’ha prodigat en podcasts, a Facebook, a Instagram o en mitjans impresos.

Campanya de descrèdit

Queda l’intent de descrèdit, també infructuós, però intens. El mateix president hi ha participat, des de retuitejant vinyetes que acusen el doctor d’intentar ofegar l’economia o missatges amb l’etiqueta «#FireFauci (‘acomiada Fauci’) fins dient que «ha comès molts errors» o anomenant-lo, aquest mateix diumenge, «alarmista». I el seu cercle ha portat els atacs al punt més baix en els últims dies, primer quan des de la Casa Blanca es va distribuir un document propi de la guerra propagandística contra un oponent electoral amb una llista de les vegades en què Fauci, segons ells, «s’ha equivocat», i després quan l’assessor comercial Peter Navarro va publicar una criticada i desacreditada columna d’opinió que afirmava que el doctor «s’ha equivocat en tot».

Notícies relacionades

El món tremola mentre prepara la contraofensiva

El càlcul dels diversos gravàmens es basa en una absurda fórmula

La indignació general ha sigut tan gran que fins i tot Trump ha hagut de recular. Tot i que des de principis de juny no parlava amb el doctor, dimecres passat ho va fer per telèfon. El president es va distanciar tot el que va poder de l’article de Navarro i ha estat defensant que tenen «molt bona relació».

Fauci, mentrestant, promet que com sempre ha fet seguirà navegant les turbulències amb els líders polítics amb la filosofia d’‘El padrí’: «No és personal, són estrictament negocis». Alguna vegada ha explicat que no vol retirar-se fins que hi hagi una vacuna contra la sida i aquesta se preveu més lluny que la del coronavirus. I la seva postura la deixava clara fa uns dies a ‘The Atlantic’: «Només vull fer la meva feina; soc realment bo; crec que puc aportar i continuo fent-ho».