Els 'frugals' enemics del nord

Són del centre i nord d’Europa, tots disfruten d’una economia saludable si la comparem amb les dels socis del sud. Els anomenats països ‘frugals’, contraris al pla de recuperació per la crisi de la Covid-19 proposat per Alemanya i França, representen en el seu conjunt el 10,6% del total de població de la UE. Els seus deutes públics respecte al PIB són modestos, van del 35% de Suècia al 70% d’Àustria. Entre els països del sud, la més voluminosa és la de Grècia (178%), seguida d’Itàlia (137%). La d’Espanya és del 97,9%.

Àustria:

el país centreeuropeu ha passat per una certa inestabilitat política aquests últims anys. L’arribada al Govern el 2017 del partit d’ultradreta Partit de la Llibertat (FPÖ), de la mà del líder del Partit Popular i primer ministre, Sebastian Kurz, de 33 anys, va fer saltar totes les alarmes a Europa. La coalició es va desfer tres anys més tard per un cas de corrupció dins del FPÖ. En les eleccions del mes de setembre passat, el partit de Kurz va tornar a ser el més votat, però no va aconseguir formar govern fins al gener del 2020, i en aquesta ocasió amb el Partit Verd, que va centrar el seu discurs en el canvi climàtic i va deixar de banda el problema de la immigració, un dels més polèmics al país. Kurz no s’oposa frontalment que el fons de recuperació es fonamenti en transferències en lloc de préstecs, tot i que ha afirmat que el gruix dels diners ha d’anar destinat als països més pobres de la UE, com Bulgària, i no a Espanya. Àustria sosté un deute públic del 70,4% del PIB i conserva una inflació una mica superior a l’1%.

Dinamarca

Dinamarca està liderada un govern socialdemòcrata des del juny de l’any passat. El dirigeix la primera ministra Mette Frederiksen, de 41 anys. Una de les seves principals peculiaritats, pressionada també per la creixent extrema dreta, és que manté un discurs antiimmigració. Amb Suècia, Dinamarca ha sanejat els seus comptes des de fa temps, després dels anys noranta, marcats per polítiques d’austeritat molt dures. Amb tot just uns 6 milions d’habitants, el país escandinau té un deute públic del 33,3% del PIB, un dels més baixos de la UE, mentre que la inflació anual és del 0,3%. «Fins ara, ens amagàvem darrere dels britànics, i generalment la gent veia Dinamarca com un país respectuós de les lleis europees. Però ara ens hem destapat», va dir a l’AFP la politòloga Marlene Wind, professora a la Universitat de Copenhaguen. «La primera ministra repeteix que cal protegir els danesos dels que s’apoderen dels diners destinats a l’Estat-providència danès», remarca Wind, que reflecteix una actitud pròxima el famós «I want my money back» (‘Tornin-me els meus diners’) de la primera ministra britànica Margaret Thatcher el 1979. Frederiksen ha redreçat un partit socialdemòcrata al fer seves algunes propostes de la formació populista Partit Popular Danès (DF), amb una línia més antiimigració i euroescèptica, remarca la politòloga. La primera ministra, molt popular gràcies a la ràpida gestió de la crisi del coronavirus i que ha hagut de postergar el seu casament per assistir a aquesta cimera, no s’allunyarà d’aquesta línia, tot i que no oposarà vetos.

Finlàndia

El país escandinau té al capdavant del Govern Sanna Marin, de tan sols 34 anys, la dirigent segona política més jove del món després de l’austríac Kurz. Està en el càrrec des del mes de desembre passat, després que Antti Rinne, també del Partit Socialdemòcrata, es veiés forçat a dimitir perquè va perdre al Parlament el recolzament d’un dels cinc partits que formaven el govern de coalició. Marin dirigeix un govern en què la representació femenina és majoria. Finlàndia compta amb un poderós partit d’extrema dreta, la xenòfoba i euròfoba Veritables Finlandesos, que en les eleccions de l’abril de l’any passat va ser la segona força política més votada (17,5%), rere els socialdemòcrates (17,7). Actualment el país ocupa el lloc número 44 en la llista de nacions més riques del món. El seu deute públic representa el 59,4% del PIB i la inflació és del 0%. Segons els paràmetres de les Nacions Unides (ONU), Finlàndia ocupa el primer lloc mundial en l’índex de felicitat dels habitants.

Holanda

El Govern de la Haia apareix com el líder dels països ‘frugals’. L’animadversió d’alguns polítics holandesos, ja siguin de dretes o socialdemòcrates, cap als socis del sud, no és nova. El 2017, el llavors ministre de Finances i també president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va afirmar: «En la crisi de l’euro, els països del nord s’han mostrat solidaris amb els països afectats per la crisi. Com a socialdemòcrata atribueixo a la solidaritat una importància excepcional. Però el que la sol·licita té també obligacions. Un no pot gastar-se tots els diners en copes i dones i després demanar que se l’ajudi». Unes declaracions polèmiques però que reflecteixen l’opinió del Govern actual dirigit per Mark Rutte, del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, formació liberal de centredreta. «No puc explicar a la meva opinió pública que Holanda hagi de pagar pels que no han sigut virtuosos», ha declarat aquests dies l’actual ministre de Finances holandès, Wopke Hoekstra.

La fragmentació política és també un realitat a Holanda. Rutte, que està al capdavant de l’Executiu des del 2010, va haver de fer un gran esforç negociador per mantenir-se en el càrrec després de les eleccions del 2017. Va tardar 225 dies, set mesos, tot un record al país, per formar govern. L’auge del partit de l’extrema dreta, Partit de la Llibertat, i l’enfonsament dels laboristes van ser una de les raons del bloqueig. L’Executiu actual de coalició està format per quatre partits, entre liberals i conservadors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

En el pla econòmic, Holanda manté controlat el seu deute públic, del 48,6% del PIB el 2019, tot i que amaga l’índex més gran de deute privat de la Unió Europea, que a finals del 2018 era del 242% del PIB, quan la mitjana europea és del 135%. Holanda, a més, actua com un paradís fiscal per a algunes multinacionals, amb les quals el Govern manté acords fiscals que els permeten evadir impostos als països on té l’activitat real. Alguns experts han calculat en 22.000 milions d’euros el que deixen d’ingressar alguns països per la política holandesa.

Suècia

Suècia sempre ha tingut fama de ser un país d’acollida i solidari amb els més desafavorits. L’Estat de benestar suec sempre ha sigut un punt de referència per als països democràtics del món. La seva economia és sòlida, amb un deute públic que amb prou feines representa el 35% del PIB i amb una inflació que no arriba a l’1%. Però en el pla polític és un país que ha patit diversos sobresalts. Al capdavant de l’Executiu hi ha el primer ministre Stefan Löfven, un exsindicalista que va aconseguir el càrrec després de les eleccions del 2014, després de reemplaçar en el poder els conservadors. Però quatre anys més tard, en els comicis legislatius del 2018, el Partit Socialdemòcrata va obtenir els pitjors resultats dels últims cent anys. Llavors va aconseguir mantenir-se en el càrrec pels pèls, gràcies al pacte que va aconseguir amb el Partit Verd i el Partit de l’Esquerra Radical. La unió de tots ells va fer possible que la coalició superés en només un diputat la coalició de dreta al Parlament. Löfven no va superar una moció de censura, tot i que es va mantenir en el càrrec en funcions fins al gener de l’any passat que va ser ratificat com a primer ministre en una nova votació al Parlament.