Europa aconsegueix un històric acord per sortir de la crisi del coronavirus

Els Vint-i-set han aconseguit la matinada d’aquest dimarts un històric acord per superar els estralls del coronavirus amb un inèdit fons de 750.000 milions d’euros (840.000 milions de dòlars), basat en la mutualització de deute.

«¡Acord!», va tuitejar el cap del Consell Europeu, Charles Michel, més de 90 hores després de l’inici de la cimera a Brussel·les divendres, que la converteix en una de les més llargues de la història europea junt amb la reunió de Niça el desembre del 2000.

Els líders europeus han decidit així mobilitzar 750.000 milions d’euros, que la Comissió Europea manllevarà als mercats financers en nom de la UE i que es distribuiran en forma de subvencions (390.000 milions) i préstecs (360.000 milions).

Michel, recolzat per la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, va aconseguir mantenir el volum del fons, tot i que amb concessions als‘frugals’ –els Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Àustria–-, que demanaven una quantia menor.

La primera concessió és reduir el volum de subvencions, que es tornaran entre els 27 i no únicament pel país beneficiat, del mig bilió d’euros a 390.000 milions i, a més, es reforça la vigilància sobre l’ús d’aquests fons.

Si un país té dubtes sobre l’ús que fa un soci dels fons en virtut dels plans nacionals de recuperació, que hauran de presentar abans del desemborsament, podrà demanar que els 27 membres de la UE abordin la qüestió a nivell polític.

Espanya i Itàlia, els països més castigats humanament i econòmicament pel coronavirus i amb un elevat nivell de deute, s’oposaven a aquesta exigència, que portava de tornada el fantasma de la ‘troica’ i de les dures reformes de la passada crisi del deute.

Sobre les condicions, Polònia i Hongria van clamar «victòria» a l’assegurar que van aconseguir desvincular el desemborsament de fons a la situació de l’Estat de dret. El pla preveu un mecanisme menys estricte que el proposat per la Comissió Europea.

Pressupost

A canvi de la seva necessària llum verda, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Àustria també aconsegueixen millorar els seus «xecs», les rebaixes en les seves contribucions al pressupost de la UE per al període 2021-2027. La Haia estalviarà així gairebé 2.000 milions d’euros anuals.

Després del seu fracàs al febrer, els 27 van acordar també el seu futur Marc Financer Plurianual (MFP), el seu pressupost comú per als pròxims set anys i el primer sense el Regne Unit, que s’elevarà a 1,074 bilions d’euros (1,229 bilions de dòlars).

A més de les tradicionals polítiques agrícola i de cohesió, el MFP ha de cobrir les noves prioritats com el Pacte Verd, vist com una estratègia de creixement, però instruments clau com el Fons de Transició Justa van perdre recursos.

El temps apressava per a un pacte. A causa de la pandèmia, l’economia mundial podria contreure’s un 4,9% el 2020, una caiguda que augmenta al 10,2% a la zona euro i al 9,4% a l’Amèrica Llatina i el Carib, segons el Fons Monetari Internacional (FMI).

Notícies relacionades

Els líders de la UE, satisfets amb la resposta de l'«Europa unida»

Tensió, enganys i ira, un repàs d'una maratoniana cimera de la UE

La UE, que va superar en l’últim decenni una crisi econòmica que va oposar als països del nord i del sud i altra migratòria que va dividir l’est i a l’oest, podrà centrar-se ara en el seu avenir, que passa primer per tancar la seva futura relació amb el Regne Unit.

No obstant, el MFP, del qual depèn el pla de recuperació, ha d’obtenir primer el vistiplau de l’Eurocambra a finals d’any. El seu president va alertar d’un rebuig si no s’aconseguia un acord «ambiciós». El primer debat està previst dijous.