La carrera de la vacuna contra la Covid-19

ESTATS UNITS / Las presses d’un president amb eleccions

A l’hora de batejar com a Operació velocitat warp l’esforç per aconseguir una vacuna contra la Covid-19, la Casa Blanca ha recorregut a un concepte de ciència-ficció d’Star Trek i Isaac Asimov, un sistema que permet moure’s més ràpid que la velocitat de la llum. Com demostra la carrera mundial per aquesta vacuna, Donald Trump no és l’únic que té pressa, però en el seu cas la pressa està incrementada per una cita amb les urnes el 3 de novembre en la qual la seva fins ara nefasta gestió de la pandèmia penja com una políticament letal espasa de Dàmocles.

L’operació es va llançar a principis d’abril, però va ser a mitjans de maig quan Trump va fer l’anunci oficial del projecte, una iniciativa publicoprivada que el Congrés ha dotat amb 10.000 milions de dòlars. Fins aquest mes, vuit companyies han rebut finançament per desenvolupar les seves vacunes, un treball que, segons denúncies de Washington, ja ha sigut objecte de ciberespionatge per part de la Xina, Rússia o l’Iran.

Alguns dels passos de l’operació han sigut aplaudits, com el fet que la planificació s’hagi encomanat a experts de sanitat i de la indústria en lloc de polítics, però hi ha també diversos elements que desperten preocupació. S’apressa a desenvolupar al més aviat possible una campanya de vacunació que, s’adverteix, «si es dissenya i executa malament podria minar la cada vegada més tènue creença en vacunes i en les autoritats que les recomanen, especialment entre la gent més en risc d’impacte». En una enquesta recent només el 50% va dir que es posaria la vacuna. I la desconfiança és especialment intensa entre comunitats com la negra, precisament una de les més afectades per la pandèmia.

Les crítiques inclouen a més denúncies d’experts que el tema «s’està manejant com una arma secreta» i alertes sobre les previsions excessivament optimistes d’un calendari «gens realista», especialment venint d’una Administració que freqüentment ha rebutjat la ciència. El president, fins que va arribar a la Casa Blanca, va encoratjar conspiracions antivacunes i presumia de no haver-se posat una vacuna de la grip, i la seva resposta a aquesta pandèmia ja ha alimentat la desconfiança.

Hi ha també un fort rebuig de les pressions de velocitat per aconseguir notícies positives sobre la potencial efectivitat d’una vacuna abans de les eleccions. «La preocupació no és que Trump pugui pujar un parell de punts a les enquestes sinó que podríem cometre un error catastròfic», ha declarat a Politico John Moore, professor d’immunologia en Weill Cornell, per afegir: «Qualsevol cosa a l’octubre serà polititzada. I l’últim que necessita aquesta pandèmia és més politització». / (IDOYA NOAIN)

XINA / A la recerca del gran salt endavant

Als científics xinesos se’ls pressuposa la mateixa motivació altruista dels seus col·legues globals per trobar urgentment la cura a una pandèmia que ja ha matat mig milió de persones. La resta de consideracions que empenyen la Xina són secundàries. Ho és el prestigi: La Xina ja lidera el sector del 5G que modelarà el futur, aquesta setmana enviava una sonda a Mart i la victòria en la carrera per la vacuna donaria el segell de qualitat a la seva indústria biotecnològica. No seria un èxit menor per a un sector que fins fa pocs anys col·leccionava escàndols i no tenia talent per competir amb els gegants occidentals.

També és secundària la reputació. La Xina ha lluitat amb eficàcia contra el virus a les seves fronteres i enviat material sanitari i metges a un món devastat. Amb la vacuna podria presentar-se com la salvadora de la pandèmia que va néixer als seus mercats. Pequín ha aclarit que serà «un regal per al món» i que assegurarà el subministrament als països subdesenvolupats per evitar que es repeteixin aquells acaparaments de les primeres potències durant les pandèmies de la grip aviària del 2007 i la porcina de 2009. El missatge pretén remarcar el seu compromís global com a potència responsable davant l’egoisme nord-americà.  

La confluència de raons explica que no hagi estalviat en mitjans. El desenllaç de la marató és una incògnita però per ara va per davant: 8 de les 19 vacunes que al juliol havien entrat en les proves amb humans eren xineses i a principis de mes havia completat el laboratori gegant a Wuhan que podrà produir un centenar de milions de dosis diàries. Pronostica la Xina que tindrà llesta la vacuna a finals d’aquest any quan l’OMS no la veu factible abans del pròxim. La urgència l’ha empès a alleugerir els protocols i, com altres països, permetre que se solapessin les dues primeres fases.

Pequín compta amb les seves habituals i imbatibles sinergies dels mitjans públics i privats. Ho exemplifica Cansino, una de les més avançades: la companyia va ser creada una dècada enrere per científics xinesos que, quan treballaven al Canadà per a multinacionals occidentals, van intuir el filó al seu país i hi van tornar. En la recerca de la vacuna s’han aliat amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Militars, sota el paraigua de l’Exèrcit. La investigació conjunta està dirigida per la viròloga Chen Wei, coneguda com la Terminator dels virus pels seus assoliments contra l’Ebola, i que sol aparèixer en les entrevistes amb el seu uniforme de tinent general. «La vacuna és l’arma més poderosa per acabar amb el coronavirus», va afirmar mesos enrere.

UNIÓ EUROPEA / Rapidesa sense perjudicar la seguretat

Rapidesa amb seguretat.  L’estratègia comuna dels 27 estats membres de la UE per aconseguir la vacuna contra la Covid-19 se centra, bàsicament, en dos pilars:  l’aportació econòmica i l’agilitació dels processos de desenvolupament i autorització atesa la urgència de la situació. El que la Comissió Europea ha deixat clar és que sota cap concepte se sacrificarà la seguretat i l’eficàcia per guanyar temps.

Un altre aspecte fonamental és garantir que, una vegada aconseguida, es disposi de prou dosis per a la ciutadania comunitària que ho necessiti. La Comissió Europea s’ha posat en contacte amb empreses per plantejar-los una acció conjunta a escala comunitària. A canvi del dret a comprar un nombre determinat de vacunes en un temps i preu establerts, finança part dels costos inicials. Per poder portar a terme aquesta operació, Brussel·les disposa de la partida de l’Instrument per a la Prestació d’Ajuda Urgent dotat amb un total de 27.000 milions d’euros. Els ajuts estan considerats com a pagament inicial de les vacunes que seran comprades. Les companyies també poden obtenir recolzament econòmic a través dels crèdits del Banc d’Inversió Europeu. El suport econòmic pretendre dotar les empreses de múscul per accelerar la investigació i producció.

Totes les empreses que estan desenvolupant la vacuna, a l’estadi d’assaig clínic, poden posar-se en contacte amb la Comissió Europea que, dotada d’un equip de direcció, establirà qui compleix els requisits per als ajuts. Solvència del plantejament científic i tecnològic utilitzat, rapidesa i possibilitat de servir prou dosis entre el 2020 i el 2021, costos i riscos compartits i cobertura de responsabilitat requerits són els criteris que s’estan tenint en compte a l’hora de concedir els ajuts.

Una altra de les qüestions en què posa èmfasi la Comissió Europea és la de la responsabilitat global a l’hora de compartir la troballa de la vacuna, si es produeix, i, en aquest sentit, s’avé a explorar conjuntament amb socis internacionals per fer front comú en benefici propi i per atendre les necessitats de països menys desenvolupats sense capacitat econòmica per sumar-se a la carrera per la vacuna./ (MONTSE MARTÍNEZ) 

RÚSSIA / Acusacions de pirateig

Rússia considera que l’epidèmia de coronavirus constitueix una oportunitat per trencar l’aïllament internacional a què ha sigut sotmesa des de l’annexió de Crimea el 2014. En la fase més crítica de la crisi sanitària, ha enviat ajuda mèdica a països com Itàlia, mentre alguns dels seus representants parlamentaris pressionaven els diferents governs de la UE per replantejar-se o alleujar les sancions decretades contra Moscou. Ara, està immersa en la carrera per aconseguir una vacuna, accelerant els experiments a fi de tenir un tractament disponible abans de final d’any, conscient del prestigi internacional que adquirirà el primer país que aconsegueixi desenvolupar una substància que immunitzi contra el virus.

Denis Logunov, vicedirector del Centre Gamalei, dependent del Ministeri de Sanitat de Rússia, ha explicat al portal Meduza haver finalitzat els experiments amb 76 voluntaris. Malgrat que el Govern vol que la vacuna estigui llesta al setembre, el científic creu que a la tardor la substància llista en la qual està treballant el seu equip «únicament podrà rebre una autorització temporal». La producció massiva de dosis de vacunes russes, segons la seva opinió, només podrà iniciar-se «cap al final de l’any». 

Les investigacions russes no han estat exemptes de polèmica. La setmana passada, els governs dels EUA, el Regne Unit, i el Canadà van acusar conjuntament pirates informàtics vinculats amb els serveis d’intel·ligència russos de portar a terme atacs contra laboratoris d’aquests tres països on es porten a terme experiments per obtenir una vacuna. La xarxa de ‘hackers’ APT29, més conegut com Cozy Bears, que el 2016 va aconseguir robar documents confidencials del Partit Demòcrata que qüestionaven la candidata Hillary Clinton i van contribuir a la victòria de Donald Trump en les presidencials, és la responsable del pirateig, segons aquests tres països. 

La resposta a les acusacions no es va fer esperar. Kirill Dmitriev, al capdavant del fons sobirà rus, va assegurar que els retrets d’aquests tres estats no eren més que una «temptativa injusta» de minvar la credibilitat de la vacuna russa. 

Rússia sembla partir amb avantatge respecte als seus competidors a Europa i els EUA a causa que els protocols sobre experiments en éssers humans són menys exigents que a Occident. Una vegada conclosos amb èxit, començarà ara un test en fase III que involucrarà milers d’éssers humans, en col·laboració amb altres països com l’Aràbia Saudita. / (MARC MARGINEDAS)

Notícies relacionades

Així avancen les vacunes més prometedores contra el coronavirus

La vacuna contra la Covid-19 d'Oxford mostra resultats prometedors