El president de Bielorússia admet haver contret la Covid-19

Després de setmanes de negar-se a imposar mesures de confinament social, qualificant de «psicosi» les informacions sobre l’extensió de l’epidèmia per tot el món, Aleksandr Lukaixenko, president de Bielorússia, ha hagut d’admetre aquest dimarts que havia contret el virus de la Covid-19. «Avui tenen vostès al davant un home que ha aconseguit sobreviure al coronavirus dempeus; els doctors van arribar a aquesta conclusió ahir [dilluns]; asimptomàtic», ha declarat el mandatari, amb un deix de satisfacció, durant una trobada amb membres de l’estament militar a Minsk.

La referència a afrontar la malaltia «dempeus» no és gratuïta, d’acord amb la terminologia feta servir per Lukaixenko. De fet, a l’abril, durant el període més crític de la crisi sanitària, quan els contagiats es comptabilitzaven per milers als països veïns, el president bielorús va arribar a declarar, durant un partit d’hoquei sobre gel en què ell mateix participava, una frase que a molts va sonar a lapidària: «Millor morir dempeus que viure assegut». Entre els consells que va arribar a dirigir als seus conciutadans per afrontar la malaltia, hi va haver recomanacions com beure vodka o anar a la sauna. 

Remeis casolans

Més enllà de remeis casolans, el cert és que el líder bielorús ha evitat adoptar mesures que poguessin perjudicar l’economia amb la mirada posada en les imminents eleccions presidencials, convocades per al pròxim 9 d’agost. Manifestacions opositores de centenars de ciutadans tenen lloc diàriament a les principals ciutats del país per protestar per les traves imposades als aspirants que podien fer-li ombra.  

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Fa uns dies, la comissió electoral local va fer públics els noms dels candidats a president, entre els quals no hi havia els dos únics aspirants capaços de competir amb Lukaixenko: Víktor Babariko, un banquer molt conegut, i Valery Tsepkalo, exdiplomàtic al capdavant d’un parc tecnològic. Aquest últim, fins i tot, ha hagut de fugir del país, concretament a Moscou, temorós de ser arrestat. 

La gestió governamental de la malaltia, que vorejava el negacionisme, ha contribuït a revoltar els ànims en amplis sectors de la societat en contra del cap d’Estat. Malgrat que no es va decretar el tancament de les escoles, molts pares declinaven enviar els seus fills als centres d’ensenyament davant el temor que poguessin resultar contagiats. A causa de la falta d’informació oficial, molts ciutadans es connectaven a xarxes socials com Telegram per conèixer el veritable abast de la pandèmia al país.