Crisi sanitària

Doble pandèmia per a la dona

L'ONU certifica un augment «esgarrifós» de la violència contra la dona durant el confinament

zentauroepp54265809 iran corona200730122038

zentauroepp54265809 iran corona200730122038 / ABEDIN TAHERKENAREH

2
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

La dona no queda al marge de la constatació que la pandèmia de Covid-19 està augmentant qualsevol desigualtat ja existent. Nacions Unides es fa eco en un informe de com la Covid-19 està empitjorant els escenaris de violència domèstica i vulnerabilitat econòmica per a la població femenina al món. «La violència no se circumscriu al camp de batalla. Per a moltes dones i nenes, l’amenaça és més gran on haurien d’estar més segures: a la seva llar». Amb aquestes paraules encapçala el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, la declaració de diverses agències de l’ONU implicades en la lluita pels drets de la dona en temps de pandèmia.

Just l’any anterior, a l’inici de la crisi sanitària, 243 milions de dones i nenes d’edats compreses entre els 15 i els 49 anys havien patit agressions sexuals i de violència. I les dades que s’han anat comunicant des de l’inici de les mesures de confinament per al control del virus revelen una tendència a l’alça de casos globalitzada (França, Alemanya, Espanya, el Regne Unit, els EUA, el Canadà i l’Argentina, entre molts altres països).

La xacra de la violència domèstica–una de cada tres dones la pateix al llarg de la seva vida– s’ha convertit en una altra pandèmia a l’ombra, tancada entre les parets de casa. «Les agressions a les dones estan creixent per la reducció d’ingressos, la preocupació per l’amenaça sanitària, les condicions de les vivendes on s’ha de fer el confinament i l’aïllament de la víctima i l’abusador», certifica Melissa Alvarado, especialista de les Nacions Unides en el programa de violència contra la dona en Àsia-Pacífic. «És una barreja tòxica per a moltes famílies», afegeix l’experta, que alerta de «les xifres esgarrifoses que estan arribant, que, en alguns països tripliquen les xifres respecte a abans de la pandèmia».

Impacte econòmic

Nacions Unides igualment ha constatat que l’impacte econòmic de la pandèmia està afectant desproporcionadament i de manera diferent a la vida productiva de les dones i dels homes.

«Guanyen menys, estalvien menys, tenen feines menys segures i més possibilitat de treballar sense contracte, tenen menys accés a les proteccions socials i constitueixen la majoria de famílies monoparentals», descriu l’informe sobre les dones, i afegeix: «La seva capacitat per assumir l’actual impacte econòmic és molt menor».

Impacte sanitari

A nivell global, les dones constitueixen el 70% del personal sanitari i ocupen la primera línia en especialitats com la infermeria, a més dels sectors de serveis en l’àmbit sanitari com la neteja, la bugaderia i el càtering. Per tant estan exposades, en gran mesura, a contagiar-se del virus. Per exemple, a Espanya, segons el document de l’ONU, el personal sanitari infectat és un 72% femení davant el 28% masculí. A Itàlia, la tendència és similar amb un 66% i un 34%, respectivament.

Notícies relacionades

En un altre pla, la salut reproductiva i sexual de les dones, especialment als països menys desenvolupats, es veurà seriosament afectada per la situació actual. Segons l’informe de les Nacions Unides, s’estima que només a Llatinoamèrica i al Carib 18 milions de dones no puguin avortar.

La Covid-19 ha fet visible amb contundència el fet que el dia a dia de les economies més avançades es construeix en el treball «invisible i impagat» de les dones. «Amb els fills sense anar a l’escola i l’augment de l’atenció a les persones grans i familiars malalts, la demanda de les tasques de cura s’intensifiquen exponencialment», afirma l’informe que conclou que serà la dona la que aguantarà pràcticament tota la càrrega de la cura sense remunerar.