deute extern
L'Argentina arriba a un acord amb els seus creditors privats després de set mesos de negociacions
El país sud-americà s'estalvia 28.000 milions d'euros, 9.800 milions menys dels que esperava
El Govern peronista començarà a pagar venciments de capital i interessos a partir del 2024
zentauroepp54346819 a woman passes by a wall with a legend reading no to the de200804145654 /
Després de set mesos d’àrdues negociacions, l’Argentina va aconseguir finalment un acord amb els creditors privats per bescanviar 56.400 milions d’euros de títols emesos a l’estranger. Es tracta, segons el Govern peronista, d’un «alleujament de deute significatiu» de 28.000 milions d’euros en capital i interessos, 9.800 milions menys del que esperava. «Tenim espaiós l’horitzó», va dir el president argentí, Alberto Fernández. El ministre d’Economia, Martín Guzmán, un excol·laborador del Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, es va anotar una victòria particular al garantir-se un punt clau de la seva agenda: els nous bons començaran a pagar-se a partir del 2024.
«Festa als mercats», va dir el diari ‘La Nación’, sobre les novetats financeres. Les accions d’empreses argentines que cotitzen a Wall Street van tenir importants pujades. L’acord va ser rebut amb entusiasme fins i tot per part de l’oposició de dretes. «Felicitacions, president», va arribar a dir Luis Caputo, l’exministre de Finances de Mauricio Macri, a qui es responsabilitza de l’endeutament acumulat i impagable.
El deute públic argentí va passar de representar el 52,6% del PIB el 2015, quan Macri va arribar al poder, al 91,6% del PIB en el tercer trimestre del 2019. Per això la renegociació del deute privat ha sigut una prioritat per a Fernández des de la seva arribada a l’Executiu, el 10 de desembre passat. En aquell moment, la Covid-19 era una notícia tan remota com exòtica. La seva principal preocupació era l’herència social (més d’un 40% de pobres), econòmiques (22.000 petites empreses tancades) i financera: un país en suspensió virtual de pagaments. A això es van sumar els efectes econòmics de la pandèmia. Sota aquestes condicions de debilitat estructural es van tirar endavant les negociacions. En diverses ocasions, Guzmán va parlar d’una «última oferta» i de posicions inamovibles. Tot i que aquestes fronteres de la intransigència s’han corregut més d’una vegada, el Govern assegura que no varien gaire de la seva postura original, moltes vegades declamada, de no aprofundir les penúries del país.
El paper de l’FMI
El Fons Monetari Internacional (FMI) va complir un paper rellevant perquè les negociacions arribessin a un final feliç. L’organisme havia qualificat d’insostenible la situació argentina generada per l’administració política anterior. Però, a més, l’FMI li havia prestat 37.420 milions d’euros a Macri, que en bona mesura van contribuir a accelerar la fuga de capitals durant la seva gestió. La nova directora del Fons, Kristalina Georgieva, per primera vegada en la història, va donar suport no només a la posició d’un país deutor sinó que va deixar de banda l’exigència d’un duríssim ajust fiscal reclamada pels creditors. L’FMI és, a més, part interessada com mai abans en la recuperació d’aquest país: necessita cobrar el seu inèdit préstec en un futur pròxim.
En virtut d’aquest nou escenari, els fons privats d’inversió rebran uns 55 dòlars (46,6 euros) per cada 100 dòlars (85 euros) d’un paper de deute. «És un misteri que amb aquest canvi es pensi que els creditors estan contents», va assenyalar l’analista econòmic Alfredo Zaiat. Fernández, va afegir, ha obtingut «un inqüestionable triomf polític». Miguel A. Kiguel, un exsecretari de Finances del president Carlos Menem (1989-99), va estimar que el resultat final «implica una millora financera important». Segons el seu criteri, no va ser senzill arribar a l’acord. «Va costar sang, suor i llàgrimes, i en alguns moments hi va haver més suspens que en una pel·lícula de Hitchcock».
Enormes desafiaments
Notícies relacionadesEn els fets, l’Argentina es trobava en una altra suspensió de pagaments externs, la novena d’una història de recurrents crisis econòmiques. «¿Volem un país que continuï sent ostatge dels mercats financers internacionals i que continuï estant condicionat per les polítiques del Fons Monetari Internacional o volem tenir un projecte propi, un projecte nacional, popular per descomptat també, però que sigui consistent?», es preguntava Guzmán mesos enrere, quan iniciava els seus tractes amb els creditors. El seu pròxim pas és negociar amb el mateix FMI que l’ha acompanyat sota la direcció de la búlgara Georgieva.
L’Argentina és la tercera economia d’Amèrica Llatina, només superada per Mèxic i el Brasil. Es troba en recessió des del 2018. La pandèmia no farà més que accentuar una caiguda major que la prevista per endavant. El PIB s’esfondrarà aquest any un 9,9% i s’espera que la pobresa fuetegi el 50% dels habitants. És en aquest context dramàtic que el Govern entén el valor de la paraula «alleujament» amb què va anunciar l’acord. L’Estat necessita ajudar milions de persones que han anat a l’atur o es van pauperitzar d’una manera mai vista. A més, ha d’assistir milers d’empreses en fallida.
Es reprèn el judici contra Cristina Fernández per corrupció
Un dels judicis contra l’actual vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, per presumptes irregularitats a l’obra pública durant el període 2008-15, es va reprendre dilluns després de quatre mesos de suspensió pel confinament. L’audiència va tenir un sistema mixt: el Tribunal Oral i els testimonis es van ubicar en una sala d’audiències. La resta de les parts va intervenir mitjançant la plataforma digital de Zoom en el marc de les mesures sanitàries disposades per enfrontar la Covid-19. Fernández de Kirchner reclama que les causes en contra seva, que considera un acte de venjança judicial del Govern precedent, siguin transmeses en directe per internet. Considera que aquesta és l’única forma que té de fer arribar el seu testimoni a una societat que durant quatre anys va sentir que ella era la cap d’un grup delictiu.
