Les reaccions de la marxa del rei Joan Carles a la premsa internacional

La decisió de Joan Carles I d’abandonar Espanya mentre creixen les sospites de corrupció i és investigat per la justícia suïssa i espanyola ha suscitat reaccions a tots els mitjans de comunicació internacionals. Tots destaquen la seva trajectòria al tron i la situació difícil en què actualment es troba el rei emèrit, a més de ressaltar el possible debat polític que pot obrir-se sobre el futur de la monarquia.

Regne Unit

‘Un exili forçós’, ‘L’exrei d’Espanya, acorralat’, ‘La caiguda d’un heroi nacional que va plantar de cara a Franco’, ‘Un escàndol que amenaça de soscavar la monarquia’.  Els mitjans britànics coincideixen en el desastre que suposa per a la institució monàrquica la marxa de Joan Carles I per l’escàndol financer en el qual està embolicat. Tots detallen la cronologia dels esdeveniments els últims anys, que han desembocat en aquest final «humiliant», segons la BBC, «per a qui semblava destinat a passar a la història com el líder que va guiar Espanya de la dictadura a la democràcia», informa Begoña Arce.

El ‘Daily Mail’ remarca com la reputació de Joan Carles I «ha caigut en picat des de la seva abdicació, amb continus rumors d’amants, corrupció i comptes al banc a Suïssa». El diari ‘The Times’ porta en portada en la seva edició de paper la foto de l’antic monarca en uniforme militar. A la informació del corresponsal a Madrid en una doble pàgina, s’hi suma un editorial del diari. «L’exili de l’antic monarca pot no ser suficient per salvar la monarquia», assenyala.  «L’enuig de l’opinió pública per l’escàndol de les seves finances amenaça d’enfonsar el seu fill, Felip VI».

‘The Times’ al·ludeix a la «profunda fragmentació política» a Espanya, amb la «tensió per la campanya per la independència a Catalunya» i la presència de Podem en la coalició de Govern. «En aquests temps tan febrils, una monarquia constitucional pot ser una font d’estabilitat i d’unitat nacional. Però, com la reina a la Gran Bretanya ha demostrat sovint, l’estabilitat està no només en els arranjaments constitucionals, sinó en el caràcter de la persona que ocupa el tron. Aquesta és una lliçó», conclou ‘The Times’, «que la monarquia espanyola ha oblidat, amb el risc que això comporta».

França

‘L’epíleg poc gloriós del regnat de Joan Carles’, ‘Enredat en els escàndols, el rei emèrit vol exiliar-se’, ‘Rei i lladre de pollastres’, ‘Sospitós de corrupció, Joan Carles decideix abandonar Espanya’. Amb aquests titulars els diaris ‘Le Monde’ i ‘Libération’, així com les cadenes de ràdio France Inter i France Info, resumeixen l’últim episodi de la sèrie d’escàndols protagonitzada pel rei emèrit. A l’altre costat del Pirineu, l’exili de Joan Carles sembra el terreny de la sàtira i la crítica, informa Irene Casado Sánchez.

«¡Quina humiliació per a 47 milions d’espanyols!», resumeix la ràdio pública France Inter en la seva emissió matinal, abans de criticar ferotgement el ‘modus operandi’ d’aquest exili inesperat: «Ni una carta al seu poble, ni una carta a la justícia del seu país. No, una carta al seu hereu i fill, aparentment l’únic davant qui se sent responsable. ¡Feudalisme pur al segle XXI!».

En aquesta mateixa línia, el diari ‘Libération’ qualifica la decisió de Joan Carles com «una escapada pròpia d’un vulgar delinqüent a la fuga». La llista de crítiques i adjectius poc o gens gloriosos és llarga. Els mitjans gals coincideixen en els seus titulars i tots ells fan especial recalcament en les dues investigacions judicials obertes contra Joan Carles pels seus suposats fons en paradisos fiscals.

«Anar-se’n per salvar la monarquia. Desaparèixer per protegir una corona que va ajudar a restaurar». Amb aquesta síntesi el diari ‘Le Monde’ uneix els sentiments trobats de la premsa francesa: Joan Carles, protagonista d’escàndols i desvergonyiments, versus, Joan Carles, icona de la Transició democràtica espanyola.

Una icona caiguda en desgràcia la partida del qual, lluny de sanejar la imatge de la monarquia, podria desgastar la notorietat del seu successor, als ulls de l’opinió pública francesa. «Avui, el rei Felip VI està sol, gairebé podem dir que està despullat: el seu pare a l’exili, el seu cunyat a la presó per corrupció, la seva germana, la infanta Cristina, desposseïda del títol de duquessa, i els instituts de sondejos s’abstenen pudorosament d’avaluar la impopularitat de la monarquia», recapitula la ràdio pública més escoltada a França, France Inter. A l’espera del pròxim episodi de la trama protagonitzada per Joan Carles... la polèmica està servida.

Itàlia

«He comès un error, abandono Espanya», titula ‘La Repubblica’. El ‘Corriere della Sera’ afegeix: «La investigació i els problemes amb el fisc, Joan Carles deixa Espanya». «L’última fugida de Joan Carles, a l’exili per salvar la monarquia», remarca ‘La Stampa’, informa Rossend Domènech.

La majoria dels diaris nacionals i regionals d’Itàlia, així com tots els informatius del país, col·loquen la decisió del rei emèrit a les seves primeres pàgines i titulars d’obertura.

‘Il Fatto Quotidiano’, de tendència esquerrana, destaca en primera pàgina: «Joan Carles ja s’ha escapat d’Espanya. Iglesias: ‘Acte indigne’. I els súbdits a Twiter, volem la República».

La informació més completa la porta el ‘Corriere’, que dedica al tema una pàgina sencera a analitzar totes les vicissituds del rei emèrit i la seva història personal, des del seu naixement a Roma. «Espanya adeu», titula a la seva pàgina interior, que porta el subtítol «L’exili de Joan Carles». Un gran requadre rescata la memòria d’aquell 22 de novembre del 1975, quan va prendre possessió del càrrec, escrit pel difunt analista Alberto Ronchey: «Davant la impossibilitat d’un Franco II, Espanya s’emmiralla en el borbó Joan Carles, infant de la Transició, rei per aposta, amb estupor barrejat amb una curiositat exigent i impacient».

Els informatius de televisió, principalment els de la pública Rai i la privada Sky, també transmeten als seus butlletins de cada mitja hora el text de la carta de Joan Carles a Felip VI, en què anuncia la seva decisió i citen «l’amargor del moment».

Estats Units

«La caiguda d’un monarca modern», «¿On és Joan Carles?» o «La fugida de l’antic rei augmenta la pressió per a la reforma de la monarquia a Espanya», titulen algunes de les principals capçaleres nord-americanes sobre una informació que ocupa un lloc discret a les seves portades digitals, informa Ricardo Mir de Francia. 

El corresponsal de ‘The New York Times’ a Espanya, Raphael Minder, considera que la marxa del rei emèrit «pot alimentar el debat polític i social a Espanya sobre la monarquia» i recorda els conflictes d’altres membres de la reialesa europea com el príncep Andreu d’Anglaterra, sota sospita pels seus vincles amb el financer pederasta Jeffrey Epstein, o el rei Albert II de Bèlgica, que va haver de reconèixer recentment la paternitat d’una filla concebuda fa dècades en una relació extramatrimonial. 

El ‘Times’ assenyala que Joan Carles va continuar projectant després de la seva abdicació «una ombra problemàtica sobre la Casa Reial» i recorda que els seus «creixents problemes judicials» han anat acompanyats d’«un flux constant d’enutjoses històries periodístiques sobre la seva vida passada i la seva fortuna personal». 

’The Wall Street Journal’, el que més visibilitat concedeix a la notícia, defineix la marxa del rei emèrit com una «fugida», «un moviment desesperat per salvar la reputació de la monarquia espanyola». El diari conservador assenyala que la institució, vista com «un símbol d’unitat» durant la construcció de la democràcia «s’ha tornat en els últims anys més divisiva», amb molts espanyols que demanen una monarquia més neta i menys extravagant. 

Altres mitjans com ‘Time’, ‘Los Angeles Times’ o ‘The Washington Post’ recullen la informació a través de les cròniques de l’agència ‘Associated Press’, que parlen d’«exili autoimposat». «¿On és Joan Carles? Espanya medita el futur de l’antic monarca», titula el ‘Post’, que recull les informacions de diversos diaris espanyols sobre el possible parador del rei emèrit.

Amèrica Llatina

A l’altre costat de l’Atlàntic, la notícia de la partida de Joan Carles ha sigut igualment recollida pels mitjans de comunicació, especialment els de l’Amèrica Llatina, on el rei emèrit és considerat com una figura política clau i un «símbol» de la democratització de molts d’aquests països. L’argentí ‘Clarín’ posa èmfasi en la «paradoxa» que «ni l’intent independentista dels catalans ni les crítiques al Govern per la gestió de la pandèmia li van complicar el regnat tant a Felip VI com les presumptes tramoies del seu pare». «Amb Joan Carles lluny del palau de la Zarzuela, potser acaben els mals de cap per a Felip VI», afegeix.

El també argentí ‘La Nación’ llança una bateria d’interrogants: «¿S’enfortirà la casa reial davant la partida a l’exterior del rei emèrit? ¿Va ser realment Joan Carles I qui va prendre aquesta decisió o va ser el seu fill que va impulsar aquesta dràstica mesura? ¿Quant demorarà la justícia espanyola a convocar a declarar, si és que ho farà en algun moment, el ‘rei de la Transició’? ¿Anunciarà la corona ben aviat una altra mesura per enfortir aquesta institució? ¿S’ha d’interpretar aquesta distància com un càstig social pels seus actes? ¿Quant ha pressionat el Govern la Corona per prendre aquesta mesura?».

Els principals diaris brasilers també ressalten la situació del rei emèrit, com el diari ‘O Globo’, que titula: ‘Sospitós de corrupció, el rei Joan Carles deixarà Espanya’, i ressalta en la seva informació el respecte que es va guanyar el monarca «pel seu paper en la conducció d’Espanya de la dictadura franquista a la democràcia», però «una sèrie d’escàndols» van fer caure la seva popularitat.

Països àrabs

Les monarquies de la península Aràbiga –d’on van sortir els diners pels quals s’està investigant el rei emèrit–, de moment, veuen aquesta crisi des de la distància. Cap dels seus governs ha dit ni una paraula de la sortida de Joan Carles d’Espanya, i de moment no s’espera que ho facin, informa Adrià Rocha Cutiller.

De fet, a l’Aràbia Saudita, els mitjans estan més preocupats per la salut del seu rei, Salman bin Abdulaziz, qui suposadament li va donar els diners a Joan Carles i que ara, fa quatre dies, acaba de sortir de l’hospital després que li hagin extirpat la vesícula biliar. Bin Abdulaziz, amic del rei emèrit, té 84 anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Als Emirats Àrabs Units (EAU), aliat íntim dels saudites, passa tres quarts del mateix: impera un silenci absolut. Alguns dels seus diaris esmenten els fets, però d’una forma el més opaca possible: diuen el què però no el qui. «Havia augmentat la pressió sobre l’abans popular i ara polèmic antic rei d’Espanya mentre els investigadors suïssos i espanyols investiguen suposats suborns en un contracte d’un tren d’alta velocitat», diu el diari emiratí ‘Khaleej Times’, que es cuida d’esmentar on i amb qui va ser firmat aquest contracte.

Al-Jazeera, de Qatar i enemic íntim dels saudites, no obstant, sí que dona més detalls: ells sí que expliquen que el tren és el que va de la Meca a Medina, dues de les principals ciutats de l’Aràbia Saudita.