El Govern del Líban dimiteix en bloc sis dies després de la catàstrofe

El Govern del Líban ha dimitit després de l’explosió al port de Beirut de dimarts passat. La negligència de la classe política ha portat la societat libanesa a prendre els carrers exigint la renúncia dels seus governants, incapaços de respondre a l’emergència humanitària que castiga el país. Després del degoteig de dimissions dels últims dies, el primer ministre Hassan Diab ha anunciat la dimissió en bloc del seu Executiu mentre augmentaven les tensions entre els manifestants i les forces de seguretat a les portes del Parlament. 

«Avui seguim la voluntat del poble perquè aquells responsables del desastre que ha vingut preparant-se durant set anys retin comptes, i el seu desig d’un canvi real», ha confessat Diab en el seu discurs de renúncia. «Entre nosaltres i el canvi hi ha una barrera poderosa», ha conclòs. A les portes del Parlament libanès, la multitud congregada durant les dues últimes jornades ha celebrat la retirada del gabinet liderat per Diab tot i que ha lamentat que tant el president Michel Aoun com el president del Parlament Nabih Berri no hagin mostrat cap intenció de fer-ho. 

Com a resposta, entre les ruïnes de Beirut s’ha viscut una altra jornada violenta. Les forces policials han intentat dispersar amb gasos lacrimògens els manifestants que reclamaven la renúncia dels altres dos dirigents, provocant diversos ferits. El poble tomba un altre govern en nou mesos.

Diab, de confessió sunnita, era al poder des de gener després de la renúncia de Saad al-Hariri per les mobilitzacions contra la corrupció de la classe política iniciades el 17 d’octubre del 2019. Com a resposta a les demandes de la joventut libanesa, Diab va formar govern gràcies al recolzament de la milícia xiïta Hezbol·là i els seus aliats. Un gabinet gens innovador.

Després de l’explosió al port de Beirut, que ha deixat 163 morts, 6.000 ferits i desenes de desapareguts, els libanesos van ocupar les places rabiosos amb uns líders absents i incompetents. En els últims dies, la força del moviment ciutadà ha provocat les dimissions de quatre dels 30 ministeris, Informació, Medi Ambient, Finances i Justícia, juntament amb la renúncia de nou diputats.

Sistema sectari

«Tots, que caiguin tots», exigia una societat que renega de la convocatòria d’eleccions anticipades, anunciada per Diab aquest dissabte, ja que el sistema electoral i la tradició política libaneses beneficien els partits tradicionals. L’acord de Taif firmat el 1989 per posar fi a la guerra civil libanesa (1975-1990) garantia la perpetuació del sectarisme polític. Des d’aleshores, el primer ministre ha de ser un musulmà sunnita –fins ara, Hassan Diab–, el president libanès ha de ser un cristià maronita –Michel Aoun–, i el president del Parlament, un musulmà xiïta –Nabih Berri–. Al seu torn, el Parlament libanès reserva la meitat dels seus escons a polítics musulmans i l’altra, a cristians, cosa que dificulta l’entrada de nous partits.

Davant la perpetuació d’un sistema corrupte i ineficient ancorat en una tradició política del passat, el Moviment 17 d’Octubre insistia en la caiguda del règim i defensava la seva no alineació amb cap partit polític i el seu caràcter antisectari. Els senyors de la guerra han d’anar-se’n, tot i que ells no estan disposats a abandonar el poder tan fàcilment. «Abans he dit que la corrupció està atrinxerada a tot arreu de l’estat, però he descobert que la corrupció és més gran que l’estat», ha dit l’ex primer ministre. «Els oligarques han de ser canviats perquè ells són la veritable tragèdia», ha insistit després de culpar-los de la crisi econòmica i la corrupció dels últims anys. 

Malgrat les demandes d’una investigació internacional per aclarir la presència de 2.750 tones de nitrat d’amoni al port de Beirut durant sis anys, el president libanès, Michel Aoun, ha considerat que aquestes exigències només tenen «com a objectiu perdre el temps, i el Poder Judicial ha de ser ràpid i, sense apressar-se, confirmar qui és culpable i qui és innocent».

Desenes de desapareguts

Notícies relacionades

Beirut torna a viure una jornada de disturbis

Els socorristes treballen contra rellotge a la zona zero de Beirut a la recerca de supervivents

La conferència de donants internacionals, que va acordar aquest diumenge la donació de 253 milions d’euros com a resposta immediata a l’emergència humanitària, va insistir en la necessitat d’una investigació externa. «Aquest oferiment d’ajuda inclou igualment un recolzament a una investigació imparcial, creïble i independent sobre les causes de la catàstrofe», va insistir el president francès, Emmanuel Macron, durant el discurs d’inauguració. «És una petició forta i legítima del poble libanès, és una qüestió de confiança. Els mitjans estan disponibles i han de ser mobilitzats», va concloure.

Al seu torn, el fiscal general libanès ha pres declaració aquest dilluns als responsables dels aparells de seguretat de l’Estat en relació amb l’explosió. Entre ells destaca el director general del Servei de Seguretat de l’Estat, el general Tony Saliba. D’altra banda, els grups de rescat han donat per finalitzades les tasques. Després de pràcticament una setmana, l’esperança de trobar les desenes de persones desaparegudes amb vida és gairebé nul·la. Moltes són treballadores del port.