L'Argentina afronta un ensorrament històric de la seva economia

La pandèmia va arribar a l’Argentina precedida per una forta caiguda de l’economia. La combinació de les dues crisis aboquen el país a un futur que s’insinua encara més dramàtic. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), el país es troba entre les sis nacions més afectades per la debacle mundial que ha causat el virus. El PIB, calcula l’organització, caurà gairebé un 10% a l’acabar l’any. El Banc Central, no obstant, es mostra encara més pessimista i xifra l’ensorrament en un 12,5%. El president, Alberto Fernández, va assumir el càrrec el 10 de desembre passat amb una dada alarmant:  53% de pobresa infantil. L’Unicef calcula que al concloure el 2020 hi haurà un 62,9% de nens i nenes en aquesta condició. La quantitat total de pobres serà del 52%.

L’economia amb la pandèmia és una moneda de dues cares irreconciliables. MercadoLibre s’ha convertit en l’empresa líder de comerç electrònic a l’Amèrica Llatina al facturar 878,4 milions de dòlars. El 27% d’aquesta suma la van aportar les vendes electròniques en aquest país, on, alhora, i com a clar símptoma dels efectes provocats per la pandèmia, han començat a proliferar una altra vegada els clubs de canvi a través de les xarxes socials.  

Aquesta modalitat es va convertir en un lloc comú en àmbits públics durant la crisi del 2002,  en aquella ocasió, a causa del ‘corralito’ financer. Els socis s’espavilen ara a través de Whatsapp o Facebook i, eludint els rigors del confinament, pacten un punt de trobada per intercanviar els seus objectes. Només a la província de Formosa, una de les més pobres de l’Argentina, ubicada 1.100 quilòmetres al nord-est de la capital, una mica menys del 10% de la seva població s’ha sumat a la pàgina «T’ho canvio, club del canvi», per resoldre part de les seves urgències quotidianes.

El paper de l’Estat

En un país on gairebé el 40% dels seus habitants formen part dels circuits econòmics informals, el confinament ha provocat estralls.  Milers de persones han perdut, a més, els seus llocs de treball. El Govern peronista ha atorgat crèdits a molt baix interès a 70.000 empreses perquè puguin pagar els salaris als empleats o ha abonat part d’aquesta nòmina. L’Estat, a més, ha assistit pensionistes i autònoms. Per contenir els efectes de la pandèmia, s’han gastat uns 20.000 milions de dòlars.

Malgrat tot, el Govern ha detectat una tènue llum d’esperança al final del túnel més llòbrec de la història. «Tenim condicions perquè el 2021 sigui un bon any», ha dit el ministre d’Economia, Martín Guzmán. Les autoritats detecten senyals d’una de recuperació «heterogènia» de les activitats.

En alguns sectors s’està arribant a nivells previs a la pandèmia. Creixen les vendes minoristes, l’activitat industrial va passar d’una caiguda del 26,2% interanual al maig a un 6,6% al juny, i les entrades de la construcció al juliol van registrar un increment del 13% respecte del mateix mes de l’any 2019. En set mesos, la inflació acumulada és d’un 16,1%, gairebé nou punts menys que el mateix període de l’any passat.  

Els desafiaments

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

L’Argentina ha aconseguit un acord amb els creditors privats per bescanviar 66.300 milions de dòlars de títols emesos a l’estranger. El país s’ha estalviat uns  30.000 milions de dòlars i començarà a pagar el 2024. El Govern busca renegociar ben aviat un deute de 41.717 milions de dòlars de bons emesos sota lleis locals. I, a més, ha de pactar amb l’FMI quan començarà a abonar els 44.000 milions de dòlars que l’organisme va prestar a la gestió anterior.

Les discussions no seran senzilles. «No acceptarem res en contra de crear ocupació», ha afirmat. El país fa front als desafiaments enmig d’un front intern convuls. El Govern no s’atreveix a fer realitat un projecte que implica aplicar un impost a la riquesa per recaptar 3.000 milions de dòlars addicionals. Tem que el considerin ‘chavista’.