Lukaixenko demana ajuda a Putin per sufocar la revolta

Aleksandr Lukaixenko sembla estar esgotant l’escassa munició que li queda a la cartutxera per prolongar el seu longeu mandat com a president de Bielorússia. En to ombrívol i amb un punt de desesperació, el cap de l’Estat ha anunciat a mig matí que demanaria al seu homòleg de Rússia, Vladímir Putin, ajuda per contenir la protesta, invocant una hipotètica «amenaça» que plana «no només sobre Bielorússia», sinó també sobre el poderós veí de l’est. 

«Defensar Bielorússia no és ni més ni menys que defensar el nostre espai sencer, la Unió Ruso-Bielorussa; aquests que vaguen pels carrers no ho comprenen», ha assegurat Lukaixenko, donant a entendre que les protestes estaven sent atiades des de l’exterior i tenien per objectiu estendre’s a Rússia.

Aquest dissabte van transcendir pocs detalls de la conversa entre els dos mandataris. De la part bielorussa, l’agència estatal Belta, citant Lukaixenko, ha assegurat que Moscou estava disposat a «garantir la seguretat de Bielorússia de cara a amenaces militars externes».  El Kremlin, d’altra banda, s’ha limitat a emetre un comunicat en què s’informava que els dos presidents van expressar la seva confiança en què «els problemes» es resoldrien «aviat», mentre transmetia una gens velada amenaça contra qualsevol temptativa de l’oposició o des de l’estranger modificar les aliances geopolítiques del petit estat eslau, fermament alineat amb Moscou davant l’OTAN: «Aquests problemes no han de ser explotats per les forces destructives que busquen malmetre la cooperació mútuament beneficiosa entre els dos països en el marc de la Unió». En el document moscovita no es va incloure cap paraula sobre la permanència del president bielorús en el poder.

A més d’aquesta unió, Bielorússia és membre de l’Organització del Tractat per a la Seguretat Col·lectiva, una organització militar liderada per Moscou i que a més agrupa Armènia i diverses exrepúbliques soviètiques d’Àsia Central. 

Silenci oficial a Minsk 

Una pista que molt probablement el qüestionat cap de l’Estat bielorús no va obtenir del líder del Kremlin tot el recolzament que buscava es va poder entreveure en el següent pas que va fer. Al cap d’unes hores, es va reunir amb l’Estat Major de l’Exèrcit i davant d’ells va pronunciar una intervenció plena d’amenaces cap als manifestants, però que també donava a entendre que Rússia no estava per la feina d’intervenir militarment per sufocar la revolta. «Només els vull demanar [als manifestants], com un home, no ho feu, no s’ha de jugar amb foc; el nostre Exèrcit té recursos per defensar-se, defensar la seva família, i garantir la seguretat de l’Estat», va exclamar, abans d’acabar de forma assertiva: «No entreguem l’Estat a ningú».

Malgrat que s’han produït nombrosos casos de desercions de les forces de seguretat, en particular entre les tropes del Ministeri de l’Interior (OMON), fonts de l’oposició consideren que la postura de l’Exèrcit serà crucial, ja que té la capacitat d’inclinar la balança cap a un o un altre bàndol. Respecte a l’actitud que adopti finalment la poderosa Rússia, Valeri Tsepkalo, un dels candidats a president vetats per les autoritats bielorusses en les recents eleccions i un home a qui se li suposen vincles amb Moscou, en una recent conversa amb EL PERIÓDICO, pràcticament va descartar l’escenari d’una intervenció militar russa: «És poc probable; abans d’arribar a això, Rússia té molts mitjans» per garantir una solució «que respecti els seus interessos».

La protesta guanya cos

Mentrestant, la protesta ha anat guanyant cos, tant a Minsk com en altres ciutats, i es va fent cada vegada més generalitzada. Milers de persones s’han congregat al costat de l’estació de metro de Puixkinskaia, concretament al lloc on va caure Aleksandr Taraikovski, un dels manifestants morts, després que sortís a la llum un vídeo que tirava per terra la versió oficial de la seva mort. Segons el Ministeri de l’Interior, va morir quan llançava un artefacte als antiavalots, però en les imatges es veu clarament que no tenia res a la mà.

Момент гибели демонстранта с двух ракурсов. Видно что это не взрыв в руке протестующего, а выстрел силовикаhttps://t.co/QDMLby77tL pic.twitter.com/qYQsdJnJ8s

— Чай з варэннем (@belteanews) 15 de agosto de 2020

 

Notícies relacionades

Repressió a Bielorússia: «Van trencar la porra colpejant el meu cos»

La UE es disposa a sancionar durament Bielorússia

«¡Som milers de persones!», relata per telèfon des del lloc mateix de la concentració un ciutadà espanyol que prefereix no ser identificat. «Aquí la percepció és que no ja queda gaire perquè el règim caigui», continua, abans d’anunciar que per a aquest diumenge està convocada «una gran manifestació».

L’oposició sembla entreveure com a molt pròxim el triomf, fins al punt que ja prepara la transició. Svetlana Tikhonovskaia, la candidata opositora i exiliada forçosa a Lituània, ha avançat que ja treballada en la composició d’un Consell Nacional que negociï el traspàs d’autoritat.