Emirats Àrabs Units: diners, petroli i influència mundial

Però a partir de la segona meitat del segle passat, tot va canviar: es va descobrir en aquesta zona castigada i a les terres de la qual viure és gairebé impossible la bossa de petroli subterrània més gran del món. La península Aràbiga i els països que l’omplen –exceptuant el pobre Iemen– van passar, de la nit al dia, a estar entre els països més rics del món. Així van néixer els enormes gratacels que coronen les dues grans ciutats dels Emirats, Dubai i Abu Dhabi. El rei emèrit els podrà veure i visitar de prop perquè, segons ha confirmat aquest dilluns la Casa Reial, Joan Carles és allà des del passat 3 d’agost.

L’anterior rei, se suposa, s’allotja aquests dies en un hotel de luxe a Abu Dhabi, convidat pel president dels Emirats i emir d’Abu Dhabi, Khalifa bin Zayed al-Nahyan, amic de Joan Carles I. Els dos comparteixen interessos semblants: els diners i l’esport.

Esport mundial

Per això, en els últims anys, el Govern dels Emirats ha centrat bona part dels seus esforços internacionals en ficar una o diverses potes en l’esport mundial. El país –a través de Khaldun al-Mubarak, membre del Govern– és el propietari del Manchester City, del Melbourne City i del New York City.

La seva passió pel futbol, en part, també ve de la competència dels Emirats amb Qatar, l’enemic acèrrim del país i veí de la regió. Qatar controla el París Saint-Germain de Neymar i una de les cadenes d’esports internacionals més grans del món, ‘Bein Sports’.

Però els Emirats –com els altres països de la regió– no només han exportat futbol, carreres de Fórmula 1 i esdeveniments esportius. Milionaris de la regió –saudites, qatarians, dels Emirats, kuwaitians, etcètera– han estat sufragant durant anys grups gihadistes. El més famós de tots ells, Estat Islàmic, va ser el que més es va beneficiar de les transferències de milions i milions de dòlars des de les monarquies del golf Pèrsic a les seves arques a Síria i l’Iraq.

Mà d’obra semiesclava

D’altra banda, aquests països, a part d’importar tot el menjar que consumeixen –perquè el seu clima impossibilita cultivar-la–, importen, també, mà d’obra semiesclava. Els Emirats i els altres països utilitzen un sistema anomenat kafala, que vol dir mecenatge i que significa que quan un treballador estranger –pakistanès, de Bangladesh, indi, filipí...– arriba als Emirats, se li retira el passaport. Llavors, la persona que l’ha contractat passa a ser legalment l’amo i propietari del treballador a canvi d’un salari irrisori i unes condicions de treball indignes.

«El sistema ‘kafala’ dona a la gent dels Emirats la possibilitat d’explotar els seus treballadors estrangers si aquests volen aconseguir una feina nova o tornar a casa. Moltes treballadores domèstiques de Tanzània entrevistades van explicar com els seus antics propietaris els reclamaven diners per aprovar les seves transferències de domicili», exposa un informe de Human Rights Watch (HRW), que compta amb diverses desenes d’entrevistes de treballadores domèstiques del país africà que residien tant a Oman com als Emirats:

Llei opressora

Notícies relacionades

La Casa del Rei confirma que Joan Carles I és als Emirats Àrabs Units

Abu Dhabi: la possible destinació multimilionària del rei emèrit

«A Dubai vaig veure com uns agents pegaven una treballadora perquè estava cansada i volia tornar a casa. Li deien que si ella no volia anar a treballar, ells la forçarien a fer-ho», va dir a HRW Anisa, una dona tanzana que va estar treballant diversos anys als Emirats.

I després està la xaria, la llei islàmica: als Emirats, país amb un codi penal que es basa en l’Alcorà, el consum d’alcohol i el sexe prematrimonial estan penats amb diverses fuetades. L’avortament, amb fuetades i cinc anys de presó; l’homosexualitat, amb 14 anys entre reixes. Per ser adúlter, mort per pallissa. Fins que decideixi –o no– canviar de destinació, aquesta és la nova casa del rei Joan Carles.