Les vagues se succeeixen a Bielorússia mentre Lukaixenko és esbroncat en públic

Les vagues se succeeixen a Bielorússia, i la mala notícia per al president Alesksandr Lukaixenko és que s’han estès a empreses estatals, als treballadors de les quals se’ls suposa lleialtat a l’actual Govern del país. De fet, durant una visita a una d’aquestes fàbriques, el mandatari va ser esbroncat pels assistents a l’acte, una imatge insòlita per a un home que a governat la petita ex república soviètica amb puny de ferro durant més d’un quart de segle. Com a contrapunt, Svetlana Tikhanóvskaia, menyspreada per les autoritats bielorusses com una dona sense experiència política, ha fet un pas endavant i en un nou missatge de vídeo, s’ha ofert com a «líder nacional» per pilotar el país durant el període transitori.

La visita matinal del mandatari bielorús a la Planta de Tractocamions de Minsk, de titularitat estatal, s’ha acabat convertint en un tràngol amarg per a l’actual cap d’Estat. «No aconseguiran res si se’m pressiona», ha advertit. Durant la seva intervenció, ha enumerat algunes concessions que, atesa la rapidesa amb què evolucionen els esdeveniments, podrien sonar fins i tot desfasades. Lukaixenko ha ofert una confusa reforma de la Constitució, i entregar el poder després del corresponent referèndum. Això sí, s’ha negat de nou a repetir els comicis. «Llevat que em mateu, no hi haurà [unes altres] eleccions», ha etzibat.

Esbroncades sonores

Durant la seva intervenció, ha sigut interromput amb esbroncades en diverses ocasions, segons ha informat la web independent russa Meduza. Entre el públic es van sentir crits de «niet!» (¡no!) quan va afirmar que els treballadors el recolzaven, i crits de «mentida» en el moment que va assegurar que només uns quants treballadors secundaven la vaga. En diverses ocasions es va poder sentir la paraula «¡ves-te’n!».

Un indignado Lukashenko es recibido con gritos de "ujodi!" (vete) durante una visita a una fábrica de maquinaria pesada. https://t.co/80EgySy4ub a través de @YouTube

— Marc Marginedas (@marcmarginedas) 17 de agosto de 2020

 

Tot el contrari passa amb l’opositora Tikhanóvskaia, obligada a exiliar-se a la veïna Lituània i el perfil de la qual sembla que s’incrementa a mesura que transcorren els dies i les protestes convocades per ella van guanyant terreny. Després de l’l’èxit d’assistència a la «marxa de la llibertat», la professora d’anglès convertida en política s’ha ofert com a «la líder nacional» que piloti el país durant el període transitori, en el qual pretén «calmar el país, recuperar el ritme normal», alliberar tots els presoners polítics i preparar la «base legislativa i les condicions per organitzar» unes altres eleccions presidencials. 

Adhesions a la vaga general

La cascada d’adhesions a la vaga general convocada per l’oposició en les empreses públiques, de gran importància en un país que, al contrari que els seus veïns, ha mantingut gran part de l’economia en mans estatals després de l’ensorrament de l’URSS, perjudiquen l’autoritat que li queda a Lukaixenko. La llista és àmplia: Totes les mines pertanyents a l’empresa Belaruskali a la localitat de Soligorsk, al sud de la capital, la Fàbrica de Tractocamions de Minsk (MZKT), la Planta de Tractors (MTZ), la Fàbrica Automobilística Bielorussa (BelAZ)...

El president bielorús va accedir al poder el 1994 amb la intenció d’estabilitzar el marasme econòmic originat per la desintegració de l’URSS i revertir la marxa del país cap a l’economia de mercat, raó per la qual se suposa que els treballadors de tota aquesta indústria pesant de titularitat estatal conformen la seva base de recolzament. A més, aquestes empreses exporten el gruix de la seva producció a països de l’espai postsoviètic, i en teoria són al·lèrgics a un acostament a Occident. Aconseguir paralitzar-les per complet constituiria una gran victòria de l’oposició davant el Govern. «Només entenen el llenguatge de la força i del perjudici econòmic; hem de mostrar-los que estem disposats a infligir-lo», ha instat des de Lituània Maria Moroz, cap de campanya de Tikhanóvkaia.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

La postura que finalment adopti Rússia serà crucial per a l’èxit o fracàs de la rebel·lió. Aleksei Kurtov, president de l’Associació Russa de Consultors Polítics i freqüent comentarista en emissores moscovites, creu que el seu país «no farà res mentre no estigui clar quin bàndol» aconsegueix imposar-se. Això sí, adverteix que si «el règim cau», una opció que no descarta ateses les multituds que congrega l’oposició, el Kremlin s’enfrontarà a «una difícil decisió, com ho va haver de fer a Ucraïna, Geòrgia o Kirguizistan», escenaris on es van imposar revolucions que van fer caure l’URSS. Segons el politòleg, «serà una decisió fins i tot més difícil» que als països esmentats, atesa la importància de l’Estat bielorús per al Kremlin, fronterer amb l’OTAN i «finestra» de Rússia a Europa. 

Diumenge, el Kremlin va advertir que estava disposat a «prestar ajuda» [militar] «si és necessària» al país veí «en línia amb l’OTSC», l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, l’aliança militar en què participen Rússia i Bielorússia des de 1994.