L'oposició porta als carrers argentins el rebuig del confinament social

«El virus existeix, la pandèmia no». El cartell va resumir als carrers de la ciutat de Buenos Aires la protesta contra el confinament que l’oposició de dretes va convocar a través de les xarxes socials i que el Govern del president Alberto Fernández ha qualificat d’irresponsable per les seves conseqüències sanitàries. L’Argentina va tenir aquest dilluns 111 noves morts i 4.557 casos positius de coronavirus. Fins al moment, la quantitat de morts és de 5.814, mentre que els contagis ascendeixen a 299.126. Si bé el total de defuncions és acotat respecte als altres països llatinoamericans, la creixent indisciplina social, derivada de cinc mesos a quarantena i una forta prèdica mediàtica contra l’aïllament social, fa témer les autoritats un possible col·lapse hospitalari si es manté en alça el nombre d’infeccions de les últimes setmanes.

«Vull demanar perdó als i les metges, infermers i infermeres, i a tot el personal essencial que hi està posant el cos cada dia, per no haver aconseguit evitar que l’oposició busqués cap altra manera de protestar que no posi en risc la gent», va dir a la nit el cap de ministres, Santiago Cafiero. «Quan tot això passi, l’enorme majoria dels argentins podem dir que vam promoure la solidaritat i que vam honrar la memòria dels morts per aquesta malaltia. Entre aquesta enorme majoria hi haurà homes i dones de tot el país i de tots els partits. Però també hi haurà una minoria que no pot dir això quan miri als ulls als seus fills», va afegir.

Proposta Republicana (PRO), el partit de l’expresident Mauricio Macri, actualment de vacances a França, va saludar els ciutadans de classe mitjana i alta que als seus automòbils o a peu van participar de les mobilitzacions en diferents ciutats del país. Per a Patricia Bullrich, la resposta d’un sector de la societat és un indici que la dreta està en condicions de «tornar a ser Govern». D’acord amb l’exministra de Seguretat, «la quarantena pot ser que no existeixi per a ell (el president Fernández), però existeix per a milers de treballadors gastronòmics, d’artistes, de plomers, un munt de gent que està realment passant-la malament, sense treballar».

 La marxa va ser convocada per les xarxes socials un dia festiu a l’Argentina, al commemorar-se el 170è aniversari de la mort del general José de San Martín, llibertador de l’Argentina, Xile i el Perú,  i també va servir per expressar el rebuig a altres projectes del peronisme com la reforma judicial o l’impost a les grans fortunes per enfrontar els efectes econòmics de la pandèmia.

Diferents reaccions 

«Ha marxat el front antiquarantena. Aquest sector social representa el triomf de la cultura neoliberal. Estan aglutinats per un odi molt treballat en els anys macristes. Això va produir una paranoia generalitzada en una part del social fonamentada en una omnipotència molt perillosa del ‘jo puc fer el que vull’. Desatenen els experts de salut i els seus compatriotes. Constitueixen un veritable perill. És una forma de terrorisme a les seves dues cares. És sacrificial i és homicida. Està fonamentat en una idea de llibertat i cos individual que no té a veure res amb la salut pública», va dir la psicòloga Nora Merlín.

Notícies relacionades

L'Argentina afronta un ensorrament històric de la seva economia

L'Argentina arriba a un acord amb els seus creditors privats després de set mesos de negociacions

Per a Joaquín Morales Solá, columnista del diari ‘La Nación’, el Govern té davant «una societat sense por» que «està cansada que el poder li digui què ha de fer, com ha d’actuar, amb qui ha de veure’s i fins on ha d’anar, si és que va». Al seu criteri, i més enllà de la qüestió sanitària, una part dels argentins expressa la seva aversió cap a la vicepresidenta i exmandatària (2007-2015), Cristina Fernández de Kirchner.

La vacuna

La protesta ha tingut lloc pocs dies després que Fernández anunciés que l’Argentina produirà juntament amb Mèxic i per a tot l’Amèrica Llatina, a excepció del Brasil, la vacuna contra el coronavirus desenvolupada pel laboratori britànic AstraZeneca en col·laboració amb la Universitat d’Oxford. El Govern va atribuir la fita a l’excel·lència científica que hi ha al país. Alguns adversaris van saludar la fita. Però la treva política no va durar ni tan sols una setmana.