Europa, en guàrdia davant una possible segona onada

L’evolució de la pandèmia preocupa els governs dels principals països d’Europa, que han imposat noves restriccions per intentar controlar els rebrots que s’estan registrant aquest mes d’agost. Obligatorietat de les mascaretes i imposició de proves PCR i quarantenes als viatgers provinents de zones amb especial incidència de la Covid-19 estan entre les principals mesures.

FRANÇA

Mascaretes obligatòries i reunions públiques limitades

Fort augment de la incidència (+42%), multiplicació del nombre de focus de contagi i llarga circulació del virus fora dels grups identificats. Aquest és el panorama descrit per l’Agència Nacional de Salut Pública de França en el seu últim informe sobre l’evolució de la pandèmia. Després d’un cap de setmana marcat per més de 6.000 nous positius en 48 hores –un augment sense precedents des del mes de maig passat–, la tendència a l’alça continua: ahir es van confirmar 2.238 nous casos, davant els 493 de dilluns, i 22 morts (19, el dia abans), segons l’Agència de Salut Pública. 

França registra així més de 221.000 casos confirmats i més de 30.400 morts per Covid-19 des de l’inici de la pandèmia. Divendres passat, París i Marsella van ser decretats «zones vermelles». A les dues ciutats el nombre de casos confirmats puja a 50 per cada 100.000 habitants, segons les estimacions de l’Agència Nacional de Salut Pública, és a dir: el virus circula activament. L’etiqueta «zona vermella» permet als prefectes imposar noves restriccions: des del tancament de restaurants, mercats o llocs de culte, fins a la limitació de les reunions públiques.

«En dues setmanes, el nombre de nous cas a París s’ha multiplicat per sis», va alertar Nicolas Péju, director adjunt de l’Agència Regional de Salut d’Île-de-France, el 17 d’agost. Amb l’objectiu de frenar aquesta tendència, l’ús de la mascareta és ara obligatori a les zones més freqüentades de la capital. Des del dissabte 15 d’agost, les manifestacions i reunions de més de 10 persones que no puguin garantir el respecte dels gestos barrera estan prohibits a tota la metròpoli.

Davant la reacceleració de l’epidèmia, les regles sanitàries al món laboral també seran reforçades. A partir de l’1 de setembre, l’ús de la mascareta serà obligatori a les empreses –tret de les oficines individuals– i es recomanarà afavorir el teletreball, segons va anunciar la ministra de Treball, Elisabeth Borne, després de reunir-se aquest dimarts amb els seus interlocutors socials. El protocol definitiu serà anunciat pel Govern a finals d’aquest mes d’agost. IRENE CASADO

ITÀLIA

Preocupació davant l’obertura d’escoles i universitats

«La situació empitjora progressivament», advertia la setmana passada el comitè tecnicocientífic italià que assessora el Govern sobre la pandèmia. El missatge es feia públic dijous després de l’increment de contagis: 523 en tan sols 24 hores, repetint xifres del març passat. Aquesta setmana, no obstant, les xifres han donat un respir a les autoritats: 320 nous casos i quatre morts dilluns i 403 i cinc morts dimarts, informava el Ministeri de Sanitat. Des que es va detectar el primer cas de coronavirus autòcton a Itàlia, el 21 de febrer, s’han registrat 254.235 casos positius i 35.400 morts.

«En menys d’un mes hem d’obrir les escoles i les universitats. No podem equivocar-nos. Tot depèn de la nostra conducta, i tots, començant pels joves, hem de prestar atenció», va anunciar el ministre de Salut, Roberto Speranza, en una entrevista al diari ‘La Repubblica’. A més del tancament de discoteques i locals d’oci nocturn, el Govern va imposar diumenge passat l’ús de mascareta, obligatori a les places, parcs o a les terrasses dels cafès des de les 18.00 hores i fins a les 6 del matí.

Els protagonistes principals dels nous contagis són italians, majoritàriament joves, que tornen d’unes vacances a l’estranger, a més dels habituals de les discoteques i locals d’oci que no compleixen l’actual normativa que obliga que tanquin (excepte si són a l’aire lliure), i també alguns centres d’acolliment d’immigrants. Nombrosos casos s’han produït per la independència de moltes autonomies, prevista pels decrets del Govern, que han autoritzat activitats que comporten un augment dels contactes. 

La setmana passada, Sanitat va establir nous controls sobre els que tornen de Malta, Croàcia, Grècia i Espanya i ha prorrogat fins al 7 de setembre les mesures bàsiques, a més de col·locar Colòmbia en la llista negra, per la qual cosa des d’allà, tot i que sigui amb diverses connexions, està prohibit viatjar a Itàlia. 

Per cada nou contagi, les autoritats sanitàries realitzen un rastreig dels contactes mantinguts per l’afectat, amb l’objectiu de reconstruir la xarxa de possibles nous positius i realitzar la primera anàlisi. En l’àmbit local, tot i que no en tots els llocs, funcionen equips de tres persones (metge, viròleg i infermer) que visiten la casa del declarat positiu i prenen les mesures oportunes. Després estan els ‘llestos’, com el conductor d’algun autocar procedent de Bulgària i Romania, els viatgers del qual –regularment establerts a Itàlia– «desapareixen» abans d’arribar a la destinació final. ROSSEND DOMÈNECH

ALEMANYA

Temor per la irrupció progressiva de nous focus de contagi

A Alemanya, la xifra oficial de noves infeccions per coronavirus també està seguint una corba ascendent. L’Institut Robert Koch (RKI) va anunciar divendres 1.639 nous infectats a tot el país, la xifra més gran de noves infeccions des del passat 1 de maig, cosa que preocupa les autoritats. Aquest dimarts, el nombre de nous casos en 24 hores va baixar fins als 1.390. Tot i que el Govern federal considera de moment que Alemanya està lluny de patir una segona onada, sí que reconeix que els focus de contagi han anat creixent en les últimes setmanes. 

Com informa l’RKI, el valor de reproducció del virus torna a estar des de mitjans de juliol lleugerament per sobre de l’1%, percentatge considerat perillós per les autoritats. Això podria portar a introduir noves restriccions de l’activitat econòmica i social. «El creixement es deu a un major nombre de petits rebrots i també a l’augment de casos a tot el país des de l’aixecament de les restriccions i a causa dels creixents casos entre els ciutadans que tornen de l’estranger», apunta l’RKI.

De moment, ni el Govern federal ni els regionals es plantegen endurir les mesures restrictives ja aixecades. No obstant, creixen les veus entre experts i responsables polítics per evitar l’aixecament de restriccions que encara continuen vigents. La celebració de partits de la Bundesliga amb públic als estadis quan la competició es reiniciï a finals de setembre és un dels assumptes que s’ha posat a sobre de la taula, i que segueix trobant resistències entre les autoritats. Igualment, la celebració de concerts i la reobertura de clubs de música també és motiu de discussió.

A Alemanya han mort oficialment per Covid-19 un total de 9.225 persones i la xifra d’infectats supera els 221.000. El sistema sanitari alemany mai ha estat a prop del col·lapse, i el Ministeri de Sanitat considera a més que actualment està millor preparat per a una possible segona onada d’infeccions com la del març passat. ANDREU JEREZ

REGNE UNIT

Johnson: «No podem deixar que la malaltia retorni des de l’estranger»

Malgrat haver sigut el país d’Europa amb més morts per coronavirus (més de 40.000, segons xifres del Govern), el nivell de contagis al Regne Unit es troba en aquests moments en 18,5 de casos per cada 100.000 habitants, molt per sota dels 100 a Espanya o dels 32,1 de França, les dues destinacions més visitades pels turistes britànics. Aquesta és la raó per la qual l’Executiu de Boris Johnson ha imposat la quarantena de 14 dies als qui tornin d’aquests i altres països. «No podem deixar que la malaltia retorni des de l’estranger», ha declarat Johnson.

Però igual com ocorre a la resta d’Europa, també al Regne Unit els nous contagis van en augment des que va acabar el confinament a principis de juliol. Aquest dimarts es van registrar 1.089 nous casos, davant els 713 de dilluns. Els brots locals també estan sent freqüents. El primer d’ells es va produir a la ciutat de Leicester i l’han seguit més d’una vintena al nord d’Anglaterra, inclòs el Gran Manchester.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

L’últim focus es va donar a conèixer dijous passat, a Northampton, on van donar positiu gairebé 300 empleats d’una factoria que prepara sandvitxos per als supermercats de Marks and Spencer. A Aberdeen, el gran port petrolier al mar del Nord, a Escòcia, han tornat a tancar bars, restaurants i llocs d’oci. Als seus 200.000 habitants se’ls ha demanat que cancel·lin els viatges. El control dels focus i les mesures que s’han d’adoptar estan en mans de les autoritats locals. Tot i que hi ha variacions, en general sempre s’imposa la prohibició de reunir-se o visitar persones amb qui no s’està compartint la mateixa vivenda i evitar el contacte amb altres persones en llocs tancats. Les multes per vulnerar aquestes normes són de 100 lliures.

L’aplicació de rastreig mòbil ha sigut un gran fiasco del Govern britànic. La sanitat pública (NHS) va llançar el seu propi sistema, que va començar a posar-se a prova a l’illa de Wight a mitjans de maig. El llançament a so de bombo i platerets va acabar en un rotund fracàs. Una pèrdua de temps i diners. La setmana passada, tres mesos més tard, va començar a operar el sistema de rastreig d’Apple i Google. BEGOÑA ARCE