Lukaixenko ordena a les forces de seguretat tornar l'ordre als carrers

Canvi de dinàmica a Bielorússia. Després de diversos dies en què l’oposició ha portat la iniciativa, prenent massivament els carrers i organitzant exitoses vaguessense que les forces de seguretat fessin res per impedir-ho, un president Aleksandr Lukaixenko aparentment revigoritzat ha ordenat, durant una reunió extraordinària del Consell de Seguretat, tornar l’ordre als carrers. Hores abans, els treballadors rebels de la televisió estatal bielorussa van ser definitivament acomiadats i, segons la seva versió, reemplaçats per «especialistes» vinguts de Rússia, un fet que ha portat alguns observadors polítics a pensar que el Kremlin havia començat ja a intervenir en el país, tot i que de forma discreta.

El to enèrgic amb què va parlar el cap d’Estat durant la sessió especial del màxim òrgan de seguretat del país feia la sensació que se sentia més avalat que en dies anteriors. «No hi ha d’haver cap desordre de cap classe a Minsk», ha ordenat als seus subalterns, entre els quals es trobava el ministre de l’Interior, el cap dels serveis secrets i el ministre d’Exteriors, entre d’altres. «La gent està cansada, la gent demana pau i tranquil·litat», ha continuat. 

Possible intervenció

La intervenció en favor del Govern de Minsk que, segons alguns observadors, Rússia estaria ja materialitzant de forma discreta i encoberta –i que si es confirma, sembla guardar similituds amb la intervenció a Crimea el 2014 després de l’abandonament del poder del Govern prorús a Kíev–, podria ser la causa de la renovada assertivitat de Lukaixenko. Treballadors díscols de la radiotelevisió nacional bielorussa BT, ja sigui en vaga o signants de cartes de protesta per la repressió en els dies anteriors, no han pogut acudir als seus llocs de feina, i han sigut substituïts, segons ells, per «especialistes» acabats d’arribar de Rússia. Elena Martinóvskaia, regidora a la cadena, ha assegurat aquest dimecres al portal de notícies TuT.by que la vigília havien aterrat «dos avions amb treballadors vinguts de Rússia, que realitzen les seves «funcions per una suma de diners molt més gran» que la que cobra un bielorús. 

Hores després, en un nou senyal que el Kremlin de moment aposta per Lukaixenko i no l’empenyerà a sortir del país, els primers ministres dels dos països, Mikhaïl Mixustin, per la part russa, i Roman Golovtxenkoper la bielorussa, van mantenir una conversa telefònica en la qual van acordar expandir «el comerç i els vincles econòmics bilaterals», a més d’«aprofundir la cooperació en el camp de l’energia i la indústria». Rússia vol aprofitar l’actual crisi per consolidar la integració entre els dos països, integració a què precisament Lukaixenko s’havia estat resistit en moltes ocasions anteriors, escudant-se en la seva obligació de «defensar la sobirania nacional».

Inquietud entre l’oposició

Els partidaris de l’oposició admeten la seva preocupació davant els creixents senyals que Moscou ja està actuant en favor de Lukaixenko, tot i que es resisteixen a pensar que el país podria arribar a ser ocupat militarment pel poderós veí de l’est. «[Els russos] no ho poden fer obertament [intervenir], ho han de fer de forma discreta», ha valorat a través del telèfon Natàlia Txikulaieva, simpatitzant de la candidata Svetlana Tikhanóvsaia. Tampoc li dona cap importància al fet que el canal hagi sigut assumit per «experts» acabats d’arribar de Moscou. «Aquesta televisió només emet tonteries i ningú se la creu ja», etziba.  

Resta per veure com es materialitzen en els pròxims dies, a les ciutats de Bielorússia, les ordres del president als seus ministres de dispersar els manifestants. A diferència de dies anteriors, les tropes del Ministeri de l’Interior han tornat a deixar-se veure i han foragitat alguns piquets de vaga i manifestants davant empreses a l’atur com la Fàbrica de Tractors de Minsk. També les forces de seguretat van assumir el control del principal teatre de la capital, convertit en epicentre del moviment de protesta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No obstant, quan es va fer fosc, les agències de notícies presents a Minsk no havien constatat cap moviment de tropes al centre de Minsk que permetés entreveure una operació policial d’envergadura contra l’oposició. Davant la seu del Ministeri de l’Interior s’havien concentrat centenars de manifestants sense que els agents dins del recinte es decidissin a respondre.

L’amenaça externa

Durant la jornada, Lukaixenko ha continuat atiant el fantasma de l’amenaça externa, conscient que és una de les seves cartes per implicar Rússia en el seu favor. Ha ordenat el reforç dels controls a les fronteres per evitar, segons les seves paraules, «l’entrada de combatents i armes» en favor de l’oposició, i ha ordenat a les agències d’intel·ligència buscar els organitzadors de les manifestacions. Volent donar a entendre que la seva presidència continuaria, passés el que passés, el president ha nomenat els membres del seu Govern, mantenint als seus llocs el primer ministre Golovtxenko i els titulars de les carteres més rellevants, com Interior. La comissió electoral, per la seva part, ha fixat per a d’aquí a dues setmanes la cerimònia de presa de possessió.