Tailàndia trenca el tabú monàrquic

L’últim segle a Tailàndia descarta el tedi. Ha encadenat 20 cops d’Estat i 12 constitucions, amb un trànsit sense fi de dictadures a febles democràcies i una bretxa social irresoluble durant les dues últimes dècades, per fer la llista curta. Però mai havia sentit crítiques a la monarquia. Cap tailandès, ni tan sols en privat, s’hi referia sense un respecte reverencial. Hi influïa un amor sincer i, per si de cas, una llei de lesa majestat que contempla 15 anys de presó. Tailàndia va ser una anomalia democràtica amb un culte a la personalitat de caires nord-coreans. Fins ara. 

Les protestes estudiantils que en les últimes setmanes s’han estès per bona part del país atempten contra l’estructura nacional. Contra els militars, contra les elits econòmiques i contra la monarquia. Aquí rau l’anatema i el risc per a la integritat física del moviment. Els 10.000 joves que es van ajuntar diumenge a Bangkok per cridar el seu descontentament per les carències democràtiques són un repte majúscul per a un Govern desacostumat a fer front a les protestes.   

Arnon Nampa, advocat de drets humans, va liquidar el tabú quan va demanar un debat públic sobre la monarquia en una protesta a mitjans de juliol. I la setmana següent, un representant estudiantil va llegir deu punts per a la seva reforma. Va passar a la Universitat de Thammasat, un símbol de la resistència democràtica des que l’Exèrcit va aixafar una revolta el 1976. El moviment s’esforça a aclarir que no pretén erradicar-la sinó encotillar-la en el vestit democràtic: que sigui fiscalitzada pel Parlament, moderi les seves despeses, renunciï al control de l’Exèrcit i no intervingui en la política. Mesures recents com la recuperació de l’Oficina de Propietats Reials o el comandament sobre algunes tropes suggereixen una involució cap a la monarquia absolutista, que va ser enderrocada el 1932.  

Senyals confusos 

Els senyals des del Govern són confusos. El primer ministre, Prayuth Chan-o-cha, ha admès que l’incomoden les crítiques al rei però que escoltarà les inquietuds dels joves. Des de l’Exèrcit els ha comminat que no creuin el Rubicó. «Tothom sap què pot fer i que no. El que diguis es recordarà i les evidències es mantindran en el futur», va advertir un coronel. I el cap de l’Exèrcit, el general Apirat, va aclarir que el coronavirus «es cura però no l’odi pel teu país».  

Ni les amenaces ni la llei de lesa majestat han controlat les protestes. «Els estudiants estan disposats a arriscar-ho tot, estan arribant molt més lluny que els seus predecessors. El Govern està castigant-los amb la llei i alguns estudiants ja han sigut acusats. Confia que la llei els silenciarà, però els joves estan disposats a enfrontar-se al Govern i la reialesa. Hi ha la possibilitat que arribi la repressió, la qüestió és quan», comenta Pavin Chachavalpongpun, professor d’Estudis del Sud-est Asiàtic de la Universitat de Kyoto.  

Abans que res, pau social

Quan el general Prayuth va fer un cop d’estat el 2014, els exhaustos tailandesos van agrair que algú posés ordre després d’anys de convulsions socials que durant els mesos previs havien deixat desenes de morts als carrers de Bangkok entre trets i granades. Prayuth va prometre que convocaria eleccions tan aviat el país recobrés la calma i l’any passat, després de múltiples retards, els tailandesos van anar a les urnes. I va guanyar Prayuth, que va canviar l’uniforme per l’americana. 

Se sabia que perseguia la dissidència i que era un autèntic inútil en afers econòmics, però va prevaler l’anhelada pau social. Les «bases necessàries» per a les eleccions es van revelar com a garanties per mantenir la seva influència després dels comicis, amb 250 senadors elegits a dit per la junta militar. És tan cert que la seva reforma constitucional perverteix els mecanismes democràtics com que va ser aprovada en referèndum popular. És paradoxal que no sorgissin les protestes durant el lustre dictatorial i sí després de les eleccions. 

Notícies relacionades

L'agitada vida del rei tailandès

El rei de Tailàndia es confina en un hotel dels Alps amb 20 concubines

Convergeixen diverses raons. L’economia s’enfonsa, amb una caiguda prevista del 8% anual que deixarà molts joves a l’atur. Almenys nou activistes han desaparegut des de l’aldarull del 2014 i els cossos de dos van ser trobats al riu amb ciment a l’estómac. Al febrer va ser dissolt el partit Future Forward, del jove i ben plantat Thanathorn Juangroongruangkit, que s’havia fet un lloc entre l’esclerotitzada classe política amb un discurs audaç i antimilitarista. En dolorós contrast, la justícia encara no ha fet seure al banc dels acusats el fill del fundador de la multinacional Red Bull, que fa uns anys va matar un policia amb el seu cotxe esportiu. I sobretot el monarca Maha Vajiralongkorn és un bala perduda que col·lecciona amants i dones i es va tancar en un castell dels Alps alemanys amb una vintena de concubines quan el coronavirus va castigar Tailàndia. La veneració que generava el seu pare, Bhumibol, li queda molt lluny.  

«Molts veuen aquelles eleccions com una farsa perquè els militars garantissin la seva permanència en el poder», jutja Paul Chambers, professor de la Universitat de Narusuan. «L’economia declinant i la impopularitat del monarcatambé expliquen el descontentament de la joventut. I quan el partit Future Forward va ser dissolt pel Tribunal Constitucional, dominat pels monàrquics, els contraris al domini militar no van veure cap més opció que sortir al carrer», acaba dient.