Una vaga dels camioners desafia el Govern xilè

Escassetat de combustible. Escombraries sense recollir. «La nostra operació s’ha vist impactada sobretot a la zona sud», assegura el servei d’encomandes. La vaga que fa gairebé sis dies porta a terme la Confederació Nacional del Transport de Càrrega terrestre de Xile (CNTC), li afegeix un nou front de tempestes al Govern de dretes en moments que ha de preparar les condicions per al referèndum constitucional i hi ha senyals de reactivació de les protestes malgrat la pandèmia. «Tallar la cadena de proveïment no és una manifestació pacífica», va assegurar el portaveu del president Sebastián Piñera, Jaime Bellolio. El ministre de l’Interior, Víctor Pérez, va amenaçar dilluns a la nit d’aplicar la Llei de Seguretat de l’Estat i altres mesures addicionals per desbloquejar les carreteres. «No queda cap altre camí que exercir l’autoritat», va afegir.  «Si el ministre de l’Interior no es preocupa de restablir l’imperi del dret, s’exposa a una acusació constitucional», va dir el diputat opositor Matías Walker.

«Ens ofereixen engrunes», s’ha queixat José Villagrán, president de la Federació d’Amos de Camions del Sud (Fedesur), en relació amb els cridats de les autoritats a aixecar la mesura de força que se sent amb més força a la regió sud i que, segons l’Associació d’Exportadors de Fruites (Asoex) i la Federació de Productors de Fruita (Fedefruta), posen en perill els seus enviaments a l’exterior. «En un parell de dies ja no podem continuar embarcant la nostra fruita».

Segons una enquesta de la consultora Pulso Ciudadano d’Activa Research, un 44,5% dels xilens han expressat el seu rebuig de la protesta liderada per la CNTC. A més dels efectes sobre el proveïment, se’ls critica portar-la a terme quan la Covid-19 encara és una amenaça. El virus ha infectat 411.726 persones. Els morts ascendeixen a 11.274.

El conflicte i el seu rerefons

Els sindicats sol·liciten al Govern que acceleri la promulgació de lleis que li atorguin a la policia militaritzada (Carrabiners) més facultats per afrontar els atacs incendiaris contra els camions a La Araucanía i Biobío, les regions on són freqüents les protestes de les comunitats originàries maputxe. Els camioners afirmen que uns 500 furgons han sigut destruïts durant els últims mesos. Hores enrere, un suposat Òrgan de Resistència Territorial de la Coordinadora Arauco Malleco es va atribuir atemptats contra sis camions i tres camionetes. El conflicte maputxe és d’una profunditat que supera la vaga d’aquest sector estratègic del transport.  Les organitzacions que representen aquests pobles reclamen terres que consideren ancestrals, autonomia jurisdiccional, millores econòmiques i el respecte a la identitat cultural

La present vaga dels camioners porta als memoriosos el record d’una altra de similar, que l’octubre de 1972, i per raons diferents, va provocar un desgast polític més gran al Govern socialista de Salvador Allende.  Aquell conflicte va ser recolzat pels sectors de dreta. Onze mesos més tard va tenir lloc el cop militar. Amb els anys es va saber que l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA) va recolzar aquestes accions desestabilitzadores a les carreteres.

El plebiscit

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Quaranta-set anys després, la protesta de la CNTC té com a rerefons inevitable la consulta electoral que es realitzarà el 25 d’octubre per reformar la Constitució que la dictadura militar (1972-90) va escriure a imatge i semblança del general Augusto Pinochet . El plebiscit ha sigut fruit de les mobilitzacions socials que van començar l’octubre passat en contra del model econòmic i social. Sectors del Govern, en particular la ultradretana Unió Demòcrata Independent (UDI) es mostren contraris a la realització de la consulta. La presidenta d’aquesta formació, Jacqueline Van Rysselberghe, estima que el plebiscit d’octubre té «seriosos vicis de legitimitat», a causa de la situació sanitària. «No hi ha possibilitat de fer campanya i el més probable és que sigui poc participativa per les condicions de salut», va dir.

Una recent enquesta de la consultora Cadem va llançar que un 93% dels entrevistats demana que els drets de l’educació i salut estiguin garantits en una nova Carta Magna. El mateix sondeig dona compte que només un 18% dels xilens té una bona imatge del president Piñera.