Les FARC demanen perdó a les víctimes pels segrestos comesos

«Els vam arrabassar el més preuat: la seva llibertat i la seva dignitat. Podem imaginar el dolor profund i l’angoixa dels fills i filles de tants de segrestats». La desmobilitzada guerrilla de les FARC, convertida fa tres anys en partit polític amb la mateixa sigla, aquest dilluns va demanar «perdó públic» a les víctimes i als familiars de les persones que va retenir durant anys a la selva colombiana com «un botí de guerra». No és la primera vegada que l’exinsurgència formula un ‘mea culpa’ per les accions extorsionadores que van cobrar especial intensitat durant la primera dècada d’aquest segle i que van tenir en els noms d’Ingrid Betancourt i Clara Rojas alguns dels seus casos emblemàtics. Però el to d’aquesta declaració ha sigut qualificat d’«inèdit» pel diari de Bogotà ‘El Espectador’. D’altra banda, el diari ‘El Tiempo’ va remarcar la «duresa» del text. 

«Avui, 14 de setembre del 2020, reunits els qui conformem l’antic Secretariat de les FARC-EP i que vam firmar l’acord de pau el 2016, estem aquí per a, des del més profund del nostre cor, demanar perdó públic a totes les nostres víctimes de segrest i a les seves famílies», diu una declaració firmada per vuit antics membres del secretariat de la guerrilla, entre ells Rodrigo Londoño, el seu últim cap.

Les repercussions del missatge no es van demorar a conèixer. Juan Manuel Santos, que el 2016 i durant la seva segona presidència va firmar amb l’exguerrilla l’acord de pau, va valorar el document públic.  «Reconèixer el segrest i demanar perdó per part de les FARC és un molt bon pas en en la direcció correcta. Veritat i reconeixement són condicions necessàries per a la reconciliació», va afirmar el premi Nobel de la pau.

Reconocer el secuestro y pedir perdón por parte de las FARC es un muy buen paso en en la dirección correcta. Verdad y reconocimiento son condiciones necesarias para la reconciliación.

— Juan Manuel Santos (@JuanManSantos) 15 de septiembre de 2020

El document afegeix que «després d’haver silenciat per sempre els nostres fusells; en la calma de la vida civil que ens ha permès la reflexió profunda sobre la guerra en què vam participar i de què vam ser protagonistes durant més de 50 anys, volem dir-los que el segrest va ser un gravíssim error del qual no podem sinó penedir-nos».

El document porta les firmes de l’actual senador pel partit Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC) Julián Gallo, de Jaime Alberto Parra, Pastor Lisandro Alape Lascarro, Pablo Catatumbo Torres, Milton de Jesús Toncel Redondo, Juan Emilio Cabrera i Rodrigo Granda. Els signants assenyalen al seu torn que entenen el dolor causat a les famílies «que van viure un infern esperant tenir notícies dels seus éssers estimats, imaginant si estarien sans i en quines condicions estarien sent sotmesos a seguir la vida».

El secuestro fue una práctica de la que no podemos sino arrepentirnos, sabemos que no hay razón, ni justificación para arrebatarle la libertad a ninguna persona.

Reiteramos nuestro compromiso para rendir cuentas ante la justicia. pic.twitter.com/CxdJ99crzj

— FARC #PorLaVidaYPorLaPaz 🕊 (@PartidoFARC) 14 de septiembre de 2020

Ferida profunda en la societat

Els membres de la FARC reconeixen que el segrest «només va deixar una profunda ferida en l’ànima dels afectats i va ferir de mort la nostra legitimitat i credibilitat». L’exguerrilla va fer especial menció a un altre dels casos més estremidors del conflicte intern. «Sentim com una daga al cor la vergonya que ens produeix no haver escoltat el clamor d’Andrés Felipe Pérez, que va morir [de càncer] esperant retrobar-se amb el seu pare. No podem tornar-los el temps arrabassat per evitar el dolor i les humiliacions que vam causar a tots els segrestats», afegeix el text.

Notícies relacionades

El cap de les FARC demana a Duque salvar Colòmbia del «precipici»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El document afegeix que reiteren el compromís de respondre a la justícia a «donar les explicacions dels per què i els com» van passar els segrestos. També diuen que estan compromesos «amb la societat colombiana, que avui més que mai reclama justícia i veritat per tanta violència, a invertir cada dia de la resta de les nostres vides a recompondre el mapa dels desapareguts i buscar les seves restes per entregar-los els seus éssers estimats».

La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), encarregada de jutjar els crims comesos en ocasió del conflicte armat a Colòmbia, el 2018 va obrir l’anomenat ‘Cas 01’, sobre els segrestos comesos per l’antiga guerrilla i com a part d’aquest procés l’any passat els seus líders van presentar una «versió col·lectiva escrita» del que havia passat. La demanda de perdó es coneix quan, segons l’ONU, 173 exguerrillers van ser assassinats després de la firma de l’acord que va posar fi al conflicte armat.