Una investigació de l'ONU conclou que Maduro és responsable de crims a Veneçuela

«La Missió va trobar motius raonables per creure que les autoritats i les forces de seguretat veneçolanes han planificat i executat des del 2014 greus violacions als drets humans». El pronunciament de la Missió internacional independent de determinació dels fets sobre Veneçuela de les Nacions Unides (ONU) representa en els fets un inocultable assenyalament al Govern de Nicolás Maduro en moments que el Palau de Miraflores busca dotar de credibilitat el procés electoral que s’ha de realitzar el 6 de desembre en aquest país. L’informe remarca que part de les accions, «incloses les execucions arbitràries i l’ús sistemàtic de la tortura», constitueixen «crims de lesa humanitat».

La presidenta de la missió, Marta Valiñas, va fer saber a través d’un comunicat que les autoritats de l’Estat, «tant en l’àmbit presidencial com ministerial», exercien el «poder» i la «supervisió» sobre les forces de seguretat civils i militars, així com «les agències identificades com a autores de les violacions i crims documentats».  La Missió ha investigat en aquesta oportunitat 223 casos, 48 dels quals es van examinar en profunditat en un exhaustiu informe de 443 pàgines. A més, va estudiar 2.891 casos més per «corroborar els patrons de violacions i crims», com execucions extrajudicials, desaparicions forçades, detencions arbitràries i tortura.

No obstant, aquesta missió no va poder visitar Veneçuela, degut que «el Govern no va respondre a les reiterades sol·licituds» i a les restriccions de viatge en vigor a causa de la pandèmia del nou coronavirus i va realitzar 274 entrevistes a distància, explica l’informe.

Els precedents

Les conclusions es coneixen pocs dies després que el Palau de Miraflores indultés més d’un centenar d’opositors detinguts per raons polítiques, en el marc dels intents per crear millors condicions per a la celebració dels comicis parlamentaris. El to de l’informe de la Missió de l’ONU no ha sorprès els coneixedors de la realitat veneçolana. De fet, el juliol passat, la seva Alta Comissionada per als Drets Humans, la xilena Michelle Bachelet, havia fet severs assenyalaments. L’exmandatària també havia parlat de «detencions arbitràries, violacions a les garanties al degut procés» i casos de «tortura i desaparicions forçades».

La posició oficial

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Poques hores abans que es conegués el pronunciament de la Missió, el representant de Veneçuela davant el Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Jorge Valero, havia ratificat el compromís del seu país amb l’enfortiment dels drets humans. També havia expressat la voluntat de continuar amb l’assistència tècnica de l’Oficina de l’alta comissionada a Caracas. Al seu torn, Valero havia denunciat novament les sancions de l’administració Trump i els seus efectes en l’economia i la població.

«Veneçuela és un país sobirà que avança cap a la justícia social, pel camí de la pau i reitera la seva plena voluntat de continuar estrenyent els llaços de cooperació i assistència tècnica amb l’Oficina de l’alta comissionada», va dir