La UE, davant la immigració: més expulsions i sense quotes obligatòries

L’última proposta sobre asil i immigració, amb repartiment obligatori de refugiats, va generar una profunda divisió política a la Unió Europea de la qual el club no s’ha reposat. El sistema migratori no funciona i els Vint-i-set han sigut incapaços de recompondre’l durant aquests últims cinc anys tal com evidencia la recent tragèdia al camp de refugiats de Mória (Grècia). Per superar aquest impàs, la Comissió Europea ha proposat un nou pacte migratori que proposa agilitar els tràmits d’asil i les expulsions d’immigrants en situació irregular i que planteja un nou mecanisme de solidaritat a la carta, sense les polèmiques quotes, per evitar que el pla s’estavelli de nou contra les negatives de països com Hongria i Polònia, absolutament reticents a acollir refugiats.

«El que estem proposant avui és una solució europea, reconstruir la confiança entre els estats membres i restaurar la confiança dels ciutadans en la nostra capacitat de gestionar la immigració com una unió. La UE ha provat en altres àrees que pot fer passos per reconciliar perspectives divergents» i és hora de respondre al desafiament de «gestionar conjuntament la immigració, amb un equilibri adequat entre solidaritat i responsabilitat», ha defensat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la presentació de la dotzena de propostes que inclou el pacte.

Un equilibri que hauran de trobar ara els governs i el Parlament Europeu en la negociació que arrencarà en les pròximes setmanes, que s’augura molt complicada i que ja ha rebut les primeres crítiques de grups polítics, com els Verds i l’Esquerra Europea, i d’organitzacions no governamentals, com Càritas i Oxfam. «És inacceptable que la nova caixa de solidaritat doni als estats membres l’opció d’evitar la reubicació facilitant el retorn d’immigrants», ha lamentat María Nyman, secretària general de Càritas Europa, que tem un augment de les «devolucions en calent».

Objectiu: augmentar les expulsions

Brussel·les proposa construir el nou equilibri a partir d’un control més estricte a les fronteres exteriors, amb una agència Frontex amb més mitjans i poders, i procediments més efectius i ràpids per determinar qui pot quedar-se al continent europeu i qui ha de ser expulsat. Segons el nou pla, totes les persones que arribin sense autorització, ja siguin rescatades en alta mar, demanin protecció internacional o siguin detingudes dins del territori després d’haver eludit els controls a les fronteres exteriors, seran objecte d’un examen accelerat –sanitari i de seguretat, inclosa la presa d’empremtes i el registre en la base d’Eurodac– en un termini màxim de cinc dies per determinar la seva identitat i si constitueixen una amenaça per a la seguretat o salut pública. 

La idea és comprovar de manera ràpida qui té possibilitats d’accedir a l’asil i qui ha de ser expulsat en un procés que no haurà de superar les 12 setmanes per evitar que es mantinguin mesos «en els llimbs» europeus, tot i que en períodes de crisi pot prolongar-se vuit setmanes més. El nou mecanisme també estableix una jerarquia de criteris per determinar si un altre estat membre diferent del d’entrada pot ser responsable d’examinar la sol·licitud d’asil. 

A més, per incentivar l’acceptació per part dels països tercers o de trànsit dels seus nacionals, Brussel·les proposa negociar acords a mida, utilitzant com a moneda de canvi l’ajuda al desenvolupament, la política de visats de treball o estudi, així com altres avantatges econòmics i comercials. Actualment la UE té firmats 24 acords de readmissió d’immigrants, però «no tots funcionen», admeten. «Estem disposats a obrir els braços a qui tingui dret a estudiar o treballar aquí a la unió, però aquells que manquen del dret han de tornar al lloc d’origen», ha avisat la comissària d’Interior, Ylva Johansson. 

Solidaritat a la carta

El segon gran pilar del pla és la creació d’un mecanisme de solidaritat permanent que s’activarà en cas de crisi o pressió migratòria i al qual tots els estats membres, «sense excepcions», hauran de contribuir. No hi haurà quotes d’asil ni la reubicació serà obligatòria. Brussel·les renuncia a aquesta fórmula per evitar que els països de Visegrad –Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia– i altres estats membres reticents a acollir immigrants vetin el pla. «Totes les preocupacions mereixen ser reconegudes i tractades, i això és justament el que estem fent avui. Hem après les lliçons del 2016. Les ferides i el fracàs de la UE per fomentar un acord és molt present en les nostres ments, i per això hem de començar amb tothom a bord», ha justificat el vicepresident Margaritis Schinas sobre el canvi de parer.

Notícies relacionades

Brussel·les vol més repatriacions d'immigrants sense papers i més ràpides

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

A canvi d’aquesta important concessió, Brussel·les proposa el que denomina «contribucions flexibles». Això significa que els estats membres podran negar-se a acollir refugiats –els que sí que ho facin rebran 10.000 euros per persona acollida del pressupost de la UE–, però hauran de ser solidaris d’una altra manera, assumint la responsabilitat en l’expulsió d’immigrants irregulars sense dret a mantenir-se a la UE o donant recolzament operatiu, logístic i econòmic per finançar centres de recepció.

«Es podrà triar patrocinar els retorns, perquè necessitem les dues coses», ha explicat Johansson sobre la nova opció que responsabilitzarà els estats membres patrocinadors de portar a bon port l’expulsió i acollir-los al seu territori si al final no realitzen la deportació en un termini de vuit mesos (quatre en situació de crisi). L’instrument contempla diversos escenaris i un mecanisme de correcció en cas que les contribucions no siguin suficients, en el qual Brussel·les tindrà l’última paraula. Amb aquesta fórmula, esperen de passada solucionar una altra de les grans llacunes de la política migratòria europea com ho és l’expulsió dels immigrants sense papers. El 2019, per exemple, es van notificar gairebé 500.000 ordres d’expulsió, però van ser retornades unes 142.000 persones, el 29% de les que van rebre la decisió.