Itàlia es converteix en un model d'èxit per contenir la pandèmia

Itàlia ha mostrat al món com afrontar la Covid-19. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elogiat aquest divendres les autoritats italianes per «haver invertit la trajectòria de l’epidèmia amb una sèrie de mesures basades en la ciència». El reconeixement ha anat acompanyat d’un vídeo en què s’il·lustra la breu història de l’arribada del virus al país a finals de febrer, amb imatges i testimonis de les persones que han viscut aquests set mesos a la primera línia dels hospitals i a la rereguarda dels laboratoris científics.

El ‘Financial Times’ va anticipar la lloança dos dies abans, a poques hores que el primer ministre britànic, Boris Johnson, digués als seus compatriotes que «ens contagiem més perquè estimem la llibertat». El president de la República Italiana, Sergio Mattarella, va dir llavors: «Els italians també estimem la llibertat, però donem importància a la serietat».

La recepta italiana per afrontar i retardar la segona onada del virus es basa en una estratègia que contempla el rastreig no només dels contactes que hagi tingut un positiu, que és el que fan els altres països, sinó fer PCR a tots els familiars, amics i col·legues del contagiat. 

Rere aquesta estratègia, que en anglès anomenen ‘network testing’ (no el ‘contact tracing’ d’altres països), hi ha el viròleg Andrea Crisanti. Va ser el científic que ja a principis de març va fer «tancar» el poble de Vo’ Euganeo, a la regió del Vèneto (Venècia), de només 3.500 habitants i primer focus de contagi de l’autonomia, la Llombardia. Després del confinament, tots els habitants van ser sotmesos a PCR, cosa que va permetre aturar la difusió dels contagiats, que van ser aïllats, i es van evitar gairebé del tot les morts.

Més enllà de la «primera línia», en aquests mesos Itàlia ha augmentat les unitats de les uci d’unes 5.000 a 7.000, actualment ocupades en un 20%, mentre a França, Israel i la ciutat de Madrid comencen a arribar al punt de saturació.

Tancaments parcials

La xifra que orienta l’Institut Superior de Sanitat (ISS), com en altres països, és el percentatge d’infectats per cada cent mil habitants. Actualment, les estadístiques indiquen que són 33, molt per sota d’Espanya (369), França (172,1), Portugal (71), la Gran Bretanya (61,8) i d’altres països (331 a Montenegro). A Alemanya és de 24,3.

Des del començament de la pandèmia, Itàlia ha tingut uns 300.000 contagiats, gairebé 36.000 morts i al país hi ha actualment uns 2.000 focus, més o menys amb tancaments parcials. S’espera a final de mes per verificar l’augment dels positius arran del començament de l’any escolar, el dia 14. Una altra dada calculada diàriament és la mitjana de contagis, que a Itàlia és d’uns 1.000, mentre que als altres països arriba als 10.000. Des de l’ISS informen que no s’haurien de superar els 2.000 contagis per cada 100.000 habitants i que el límit màxim, més enllà del qual «sorgirien problemes nacionals», hauria de ser de 5.000.

Segons el viròleg Crisanti «els contagis estan subestimats», és a dir, que hi hauria més dels que indiquen les estadístiques. Dit això, reconeix que el «sistema italià» per aturar la Covid-19 compta amb algunes característiques peculiars, com fer proves de PCR a totes les relacions d’un positiu. És «un sistema de cercles concèntrics», explica Crisanti.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Si algú surt per les perifèries de moltes ciutats o en alguns parcs urbans, es troba amb centres «drive-in». Als anys 60 s’anava amb cotxe a veure una pel·lícula amb la nòvia o els amics i ara s’han transformat en llocs on es fan PCR. Molts estudiants es poden fer la prova a l’exterior dels centres escolars. Els hotels mesuren la febre al client que ha d’entrar i el mateix fan molts cines, teatres i restaurants, que anoten noms i telèfons dels clients.

Sempre hi ha qui es passa de llest i facilita noms o telèfons equivocats. Potser per evitar les multes previstes. O per por. El coronavirus és invisible i per això causa temor, com diuen els psicòlegs des de fa mesos. «La gent està espantada», repeteixen els metges de família.