El primer ministre del Líban dimiteix després de la impossibilitat de consensuar un Govern

La renúncia de l’exprimer ministre Mustafá Adib enterboleix la deriva política del Líban. Després de gairebé un mes de negociacions, l’encarregat de formar Govern ha abandonat les seves intencions de crear un Gabinet no partidista per l’absència del consens inicial, que va portar al seu nomenament el passat 31 d’agost. La seva dimissió posa en perill la recepció dels ajuts internacionals promoguts per França per combatre la deplorable situació econòmica en la qual es troba el país dels cedres.

«A mesura que els esforços per formar Govern arribaven a les seves últimes etapes, se’m va fer evident que el consens sobre el que vaig acceptar aquesta missió nacional, en aquesta difícil circumstància de la història del Líban, ja no existeix», ha dit Adib en un missatge televisat, després de presentar la seva renúncia. La impossibilitat de formar Govern complica la posada en marxa del procés de reformes que requereix el país per recuperar-se econòmicament i netejar el seu corrupte i ineficient sistema polític.

La intervenció del president francès, Emmanuel Macron, a finals d’agost va portar a la nominació d’Adib per formar un Govern no sectari. Segons el pla de ruta francès, el Líban havia d’implementar certes reformes contra la corrupció per poder rebre els ajuts internacionals que cobrissin els deutes i les pèrdues econòmiques sofertes després de l’explosió del port de Beirut el passat 4 d’agost. La comunitat internacional en una conferència de donants, organitzada per Macron, va acordar una ajuda de 253 milions d’euros al Líban després d’aplicar les reformes pertinents.

Repartiment de ministres

«Poso èmfasi perquè aquesta iniciativa continuï amb la seva tasca», ha insistit amb relació al compromís amb el pla de Macron, al qual s’han unit altres líders polítics sunnites, xiïtes i cristians. Adib, un musulmà sunnita que fins a l’agost era ambaixador a Alemanya, ha desitjat sort al seu successor en la «difícil tasca» de formar Govern. Les autoritats polítiques libaneses van prometre a París un nou Gabinet tècnic a meitat de setembre, però els esculls van sorgir quan va arribar el moment de nomenar els diferents ministres, sobretot per a la cartera de Finances.

Notícies relacionades

Beirut recompon els seus trossos

L'FBI participarà en la investigació de l'explosió de Beirut

Al Líban, tant la societat com el sistema polític es divideix en les 18 sectes religioses que inclouen cristians i musulmans. Amal i Hezbol·là, els dos principals partits xiïtes al Líban, van exigir que fos un xiïta qui ocupés el càrrec de ministre de Finances com porta succeïnt des del 2014. Després de diverses negociacions amb els dos grups, Adib, convençut de la necessitat d’evitar el sectarisme en els nomenaments, va ser incapaç d’arribar a un acord sobre com s’elegiria el ministre.

Actualment, més de la meitat de la població es troba sota el llindar de la pobresa. Amb l’economia a punt del col·lapse, l’explosió soferta el passat 4 d’agost al port de Beirut, que va provocar gairebé 200 morts, va devaluar encara més la lliura libanesa en la seva pitjor crisi econòmica des de la guerra civil (1975 – 1990). La tragèdia va provocar la renúncia de l’exprimer ministre Hasán Diab el passat 10 d’agost, després de tot just vuit mesos en el poder.