14 dies de quarantena i tres PCR: el preu de tornar a la normalitat a la Xina

La rigorosa quarantena en un hotel és obligatòria per als que tornen després d’uns quants mesos encallats pel tancament del cel. Anticipa un problema a què hauran de fer front els governs que embridin el coronavirus i s’hagin de blindar de l’amenaça externa. A la Xina ja se li va presentar al març, amb el virus en retrocés a casa i els rebrots globals en auge, i va passar de veure com el món prohibia els seus vols a prohibir els dels altres. Alguns avions havien aterrat a la Xina amb desenes d’infectats i un grapat d’escapades dels confinats de domicilis havien inquietat la població. La quarantena controlada semblava la solució idònia per seguir amb la repatriació sense posar en risc la salut pública. Ha funcionat: la Xina fa més d’un mes que no té contagis locals i la immediata detecció i aïllament dels importats els converteix en innocus. 

Falta de visats 

La tornada a la Xina encara és complexa. Els vols quadrupliquen el seu preu habitual i són escassos, per la qual cosa s’aterra on es pot i no on es vol. La quarantena hotelera, de tota manera, resta rellevància a la destinació. Només els xinesos i els estrangers que comptaven amb un permís de residència abans de la pandèmia poden volar perquè de moment no s’expedeixen visats d’estudiants ni de negocis. El procés exigeix una prova PCR tres dies abans del vol que haurà de ser validada per l’ambaixada xinesa, una altra després d’aterrar a l’aeroport i prèvia a l’immediat trasllat amb autocar a l’hotel, i l’última la vigília del final del confinament. Amb tres proves negatives en poc més de dues setmanes arriba l’anhelat codi verd que, mostrat al mòbil, acredita que s’està sa i permet la lliure circulació pel país.  

Notícies relacionades

La Xina recupera la normalitat mentre el món afronta la segona onada de la Covid-19

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquesta no és la crònica d’un turment. A aquest corresponsal, mediterrani i amb dificultats serioses per fer front als espais tancats, la quarantena se li va fer agradable i fins i tot breu. Els deures acaben amb la comunicació dues vegades al dia de la temperatura corporal a través d’una aplicació del telèfon. La resta és l’íntima gestió d’un oceà d’hores després d’assimilar que aquesta habitació pensada com un lloc de trànsit o per pernoctar serà el teu univers. L’hotel és més que digne, equilibrat i suficient el menjar, un generós finestral impedeix la claustrofòbia i el personal ajuda en la mesura possible amb amabilitat. Permeten comprar menjar a domicili i només restringeixen l’alcohol. Les incomoditats es redueixen als àpats servits a les 7 am, 12 pm i 5 pm, que costa acomodar als ritmes vitals si s’acaben de travessar set fusos horaris. També convé cuidar els llençols i les tovalloles perquè no hi ha servei de neteja. Altres han tingut menys sort i han acabat en hotels de cadenes barates, amb habitacions estretes, d’higiene millorable i menjar picant.  

Preservar la salut

La Xina va ser pionera però no l’única a Àsia. Altres països imposen quarantenes fiscalitzades amb mitjans tecnològics. Fins i tot Tailàndia, amb un PIB més dependent del turisme que Espanya, ha preservat la salut pública amb tancades devastadores per a l’economia. L’adopció de les quarantenes forçoses a la resta del món exigirà un canvi de paradigma menys relacionat amb la dualitat democràcia-dictadura que amb la responsabilitat social: entendre que dues setmanes de tancada no són una violació dels drets humans o les llibertats individuals sinó un preu assumible per recuperar el lloc de treball, retrobar-se amb la família o compartir una vida sense coronavirus amb qui el va erradicar després de molts esforços.