Desenes de morts en els xocs entre Armènia i l'Azerbaidjan a l'Alt Karabakh

Amb el pas dels dies, la tensió i la violència entre Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh  augmenta. Tres dies després de l’inici dels combats –diumenge al matí– els morts entre un i altre costat s’apilen; i les acusacions d’atacar civils, també.

Durant tot el dimarts, el Ministeri de Defensa d’Armènia ha publicat diverses imatges en les quals es veuen vehicles civils destruïts. Són, diu el bàndol armeni, de dos bombardejos que han ocorregut aquest matí: un a Stepanakert, la capital de l’Alt Karabakh, i l’altre a Vardenis, a Armènia.

«Des d’aviat aquest matí, l’Azerbaidjan ha continuat amb la seva ofensiva a gran escala. Estan utilitzant llançaflames TOS-1A. L’ús d’aquest i altres sistemes de llarg calibre canvia i eleva la filosofia i l’escala d’aquestes operacions militars», ha dit la portaveu del Ministeri de Defensa armeni, Shushan Stepanyan, abans de continuar: «Avisem que les nostres forces aèries es poden veure obligades a utilitzar equipament i municions dissenyats per causar danys indiscriminats de personal, equipaments i instal·lacions», ha dit.

A l’escalada de la retòrica també l’ha seguit la de les hostilitats. Durant tota la matinada passada els combats han sigut constants. Es creu que hi pot haver ja prop de 100 morts, una gran majoria dels quals, militars dels dos exèrcits rivals que, això sí, utilitzen reclutes: joves que realitzen el servei militar. Tot i que segons diversos reports, alguns dels quals publicats des d’Armènia, el bàndol azerbaidjanès estaria utilitzant desenes de mercenaris sirians portats per Turquia.

Guerra de paraules

Fins ara, segons Bakú, 10 civils del seu país han mort des de diumenge. A Armènia, haurien mort dos civils. Els dos països, no obstant, asseguren atacar només objectius militars. «Armènia no para de publicar informacions falses, i entre aquestes hi ha la d’aquests presumptes mercenaris. ¿Per què hauríem de portar ningú al nostre territori? El nostre Exèrcit és perfectament capaç de complir amb la seva missió, que és la de donar una lliçó a Armènia i recuperar el que és nostre», respon a EL PERIÓDICO Hikmet Hajiyev, assessor del president azerbaidjanès, Ilham Aliyev.

Diversos líders estrangers, entre els quals, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, han demanat un alto el foc immediat. A més, el Consell de Seguretat de l’ONU té previst reunir-se d’urgència aquest dimarts a la nit per mirar d’evitar una guerra oberta entre Armènia i l’Azerbaidjan que podria desestabilitzar la regió i implicar Rússia i Turquia.

Notícies relacionades

Xocs armats entre Armènia i l'Azerbaidjan a l'Alt Karabakh

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Des de la dissolució de la Unió Soviètica, Armènia i l’Azerbaidjan estan en disputa per la regió de l’Alt Karabakh, ara un estat de facto independent però controlat per Armènia i poblat només per armenis. L’Alt Karabakh, no obstant, és dins de les fronteres internacionalment reconegudes de l’Azerbaidjan.

La guerra entre els dos països va acabar el 1994 i, des d’aleshores, les escaramusses entre els exèrcits dels dos països han sigut esporàdiques però constants. Mai, no obstant, amb la intensitat d’aquests dies.