L'Eurocambra torna la pressió sobre el fons de recuperació als Vint-i-set

No era a l’agenda de la cimera que els líders de la Unió Europea celebren aquest dijous i divendres a Brussel·les però el president del Parlament Europeu, David Sassoli, no ha desaprofitat l’oportunitat de reprovar davant els Vint-i-set les advertències que el possible retard a l’entrada en funcionament del nou fons de recuperació de 750.000 milions d’euros, destinat a alleujar els països més colpejats per la pandèmia com Espanya o Itàlia, es deu a les exigències de l’Eurocambra en el nou pressupost. «Vull ser molt clar, perquè alguns missatges que s’estan enviant són totalment inacceptables: El Parlament no està bloquejant res», ha avisat.

El socialista italià ha recordat que el Parlament Europeu ha fet «moltes concessions» en la negociació del nou marc pressupostari per al període 2021-2027 i que el retard en la negociació no es deu a ells sinó que el Consell no ha presentat cap contraproposta fins ara. «Les nostres demandes van en interès dels ciutadans europeus. No per generar problemes. Si hi ha voluntat política, es pot arribar ràpidament a un acord polític. Si es vol, en cinc minuts es tanca», ha insistit. 

L’Eurocambra reclama la creació de nous recursos propis amb què nodrir els comptes europeus, un mecanisme per tallar l’aixeta als ajuts europeus en cas de vulneració de l’estat de dret que estigui «a l’altura dels nostres valors» i un augment de la despesa en partides com el programa Erasmus+ perquè «no és possible que un programa tan important que genera sentiment de ciutadania es vegi penalitzat».

Divisió entre els governs

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els obstacles, no obstant, no són només a l’Eurocambra. Perquè la negociació tingui èxit cal acabar de polir i aprovar els quatre grans elements acordats al juliol: el pressupost, el nou fons anti-Covid, l’augment del sostre de recursos propis per permetre a la Comissió Europea emetre deute amb què finançar el fons i que ha de ser aprovat per tots els Estats membres, i el mecanisme per condicionar els ajuts al respecte de l’estat de dret que malgrat l’ampli recolzament aconseguit per la presidència alemanya a la seva proposta de compromís divideix, per diferents motius, als governs europeus. 

«Tenim una crisi ara a Europa i el fons hauria d’estar disponible el més ràpid possible. No és possible frenar el ritme amb debats sobre l’estat de dret», s’ha queixat abans de la cimera el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, el més crític juntament amb Polònia. «Hi ha una proposta alemanya que no és prou bona», ha respost a la seva arribada a la cita l’holandès  Mark Rutte, que reclama un instrument més exigent.