El Kirguizistan s'enfonsa en el caos després de l'anul·lació de les legislatives

L’espai exsoviètic viu moments de gran convulsió. Després de les protestes contra els resultats electorals a Bielorússia de l’estiu, l’enverinament de l’opositor Aleksei Navalni i la consegüent tensió viscuda durant els comicis regionals a Rússia a mitjans de setembre, a més dels recents enfrontaments armats entre Armènia i l’Azerbaidjan, li arriba ara el torn a la remota república centreasiàtica del Kirguizistan. Dos dies de protestes després d’unes eleccions legislatives denunciades com a fraudulentes per la majoria de forces polítiques locals han forçat la dimissió del primer ministre, Kubatbek Boronov i l’anul·lació dels comicis. Enmig d’un buit de poder que inquieta els principals aliats del país, en especial Rússia, diferents faccions opositores dirimeixen una descarnada lluita per acaparar influència. 

Tot va començar dilluns passat, quan es van donar a conèixer els resultats dels comicis legislatius celebrats el dia anterior. Únicament quatre forces polítiques –Unitat, Casa Meva Kirguizistan, Kirguizistan i BK– van obtenir representació parlamentària, i es van deixar fora més d’una desena d’indignats partits polítics. Immediatament, milers de ciutadans van sortir al carrer per protestar contra els resultats i van arribar a penetrar a la seu del Govern, del Parlament, de l’alcaldia i del Comitè de Seguretat de l’Estat,  i fins i tot van aconseguir posar en llibertat dirigents polítics acusats en el passat de diversos delictes. Davant el caire que adoptaven els esdeveniments, el cap de l’Estat, Sooranbay Jeebenkov, va recomanar revisar els resultats per establir si s’havien produït irregularitats. Dimarts, la Comissió Electoral Central va anul·lar els resultats dels comicis, en una decisió adoptada per unanimitat amb l’objectiu d’«evitar que augmenti la tensió al país». 

Dos consells opositors

Però lluny de calmar les turbulentes aigües de la política interna kirguisa, el que ha passat ha donat curs a les faccions opositores a obrir una crua lluita pel poder, formant almenys dos consells opositors rivals, mentre un dels partits en lliça, denominat Ta Zhurt, maniobrava per col·locar al capdavant de l’Executiu el seu candidat, Sadir Japárov. No és clar que aconseguís els seus propòsits, ja que una multitud iracunda va irrompre a l’hotel on es feia la reunió parlamentària i va obligar l’aspirant a fugir. El president Jeenbekov, una figura també àmpliament qüestionada, ha realitzat nombroses crides a la calma, després de reconèixer que el país passava «el seu període més difícil». «Demano a totes les parts contenció i paciència i record que els interessos de l’Estat estan per sobre de les ambicions personals», ha emfatitzat.

El Kirguizistan és un petit país muntanyós de prop de 200.000 quilòmetres quadrats, una mida similar a la de l’Uruguai, fronterer amb la Xina i amb diverses exrepúbliques soviètiques, i poblat per 6,5 milions d’habitants. Amb una economia enormement dependent de Rússia, s’ha integrat sense dubtar a la Unió Euroasiàtica, l’aliança econòmica auspiciada des del Kremlin amb algunes exrepúbliques soviètiques. Moscou disposa d’una base aèria a la ciutat de Kant, a uns 20 quilòmetres de la capital, Bishkek, cedida fins al 2027 a canvi d’una reducció del deute contret amb Rússia, segons els termes d’un acord firmat el 2012. Precisament, el president rus, Vladímir Putin, ha declarat que observava de prop els successos al país, mentre desitjava una «resolució pacífica» del conflicte. 

Notícies relacionades

Londres publicarà la nacionalitat dels delinqüents estrangers

Escala la baralla entre Maduro i Bukele pels presos veneçolans